Dracs

Joan Serra

Quan el sol es pon rere la mola de Mediona és el meu moment de sortir a regar les plantes de la terrassa. Fa dies que he estrenat una mànega proveïda d’un mecanisme extraordinari que permet seleccionar entre un munt de diferents tipus de reg. Raig prim i llarg, en forma de pluja fina, o en forma de con… Encara estic pres per una pueril atracció cap al giny i, tot i que la durada del reg és igual a la d’abans, no puc estar-me d’utilitzar totes les seves modalitats.

Abans, però, de començar la tasca, colpejo la torreta ocupada per una frondosa esparreguera. Fa dies que vaig descobrir que al darrere hi viu un drac. L’aviso perquè, un cop engego l’aigua cap a l’esparreguera, el drac s’incomoda i prova de fugir trescant per la paret del darrere del test. En estar humida, li costa un món arrapar-s’hi i, de tant en tant, llisca avall i sant tornem-hi!

Ahir, després de regar, previ avís sonor a l’okupa de la terrassa, vaig trobar el correu electrònic de Francesca. És una estudiant romana que fa mesos es va posar en contacte amb la Fundació Joan Amades demanant informació sobre els orígens de la llegenda de Sant Jordi i el Drac, pel seu treball de final de carrera. El seu català és prou bo i a fe que ha millorat des dels primers correus. En el seu progrés en la llengua d’en Llull, però, ha abandonat fórmules protocol•làries que, vés per on!, a mi em feien la viu-viu. Darrerament ja no m’intitulava “gentile profesore”, sinó que em tractava pel nom de pila. Déu n’hi do l’esforç d’investigació de Francesca! A la Fundació ens omple de joia que hagi obtingut un excel•lent en la seva tesi.

Aquesta tarda, abans de posar-me a escriure aquest article, he estat treballant amb l’amic Toni Planells. Com que un bon mestre fa escola sota una parra, Toni m’ha convidat a asseure’m sota d’una de ben esponerosa, del seu jardí. M’ha fet recomanacions sobre la millor manera d’adaptar un text narratiu a l’escena. Coses d’aquests dies, sembla, hem treballat sobre un espectacle teatral que ha de tenir per protagonista el drac de Sant Quintí.

Serà tanta coincidència, potser, per la relació entre la calor extrema d’aquests dies i el foc que exhalen els dracs. O perquè s’apropen jorns de festa on aquests éssers màgics estendran el seu reialme de màgia. O potser perquè l’èpica d’un poble que dóna lloc preeminent al drac en el seu imaginari m’atreu molt més que l’estúpida lírica que lloa una pilota.