La burka i l’esquerra de debò
César Martín
L’acord de l’Ajuntament de Lleida prohibint l’ús de la burka i del nijab a les dependències municipals i la intenció d’altres municipis, com ara el Vendrell o Reus, de regular la mateixa qüestió han evidenciat el desconcert d’algunes persones a l’hora d’entendre els principis de la democràcia.
S’han sentit veus que consideren inoportuna la decisió d’abordar el problema basant-se en què són mínims els casos en què es fa servir aquesta indumentària. També diuen que obrir aquest debat pot “complicar” (Benach dixit) les relacions amb alguns grups d’immigrants.
Que la burka i el nijab siguin ja presents als carrers, tot i que encara molt difícils de veure, avala la lògica de prohibir-los justament ara, és a dir, abans que el seu ús s’incrementi i es converteixi en un problema greu. Per la mateixa raó, també crec que una legislació preventiva, que eviti el naixement d’un possible conflicte futur, no solament no complica res sinó que, en definir les regles del joc, contribueix a què tothom sàpiga quin terreny trepitja. Per tant, no solament estic d’acord amb la decisió dels regidors de Lleida sinó que m’agradaria que el Parlament i el Congrés dictessin normes similars.
El que més crida l’atenció, però, és la coincidència entre alguns dels arguments esgrimits a favor de la burka i el nijab i els que, al llarg de segles, es van utilitzar per defensar l’esclavitud. Una coincidència que prova, un cop més, que alguns grups i partits que es diuen “d’esquerres” -i feministes!- es troben perillosament desorientats.
Tot fent servir la mateixa tàctica dels partidaris de la burka o el nijab, els apologistes de l’esclavitud consideraven que la submissió d’uns homes a d’altres era una manifestació cultural i, com a tal, digna de respecte. L’esclavitud havia estat practicada per moltes civilitzacions i, en concret, per la grega, bressol de la filosofia, i justificada per pensadors del prestigi de Plató o Aristòtil. A partir d’aquesta premissa, els defensors de l’esclavitud exigien “respecte” per la seva cultura i els seus “valors”. Si vostè no és pas partidari de l’esclavitud, és lliure de no tenir esclaus -deien-, però respecti la llibertat d’aquells que vulguin tenir-ne; no pretengui que els seus valors siguin universals i no vulgui imposar-los a les persones que no pensen com vostè. Girant la truita amb habilitat, els esclavistes titllaven d’intolerants els defensors de la llibertat, de manera ben semblant a com els amics de la burka i el nijab són capaços d’acusar de racistes i xenòfobs tots aquells que no comparteixen els seus peculiars punts de vista.
El més cínic, però, és que l’esclavitud va arribar a justificar-se en la defensa de l’interès dels mateixos esclaus, éssers inferiors, incapaços de sobreviure en un món hostil, necessitats de la protecció d’un amo que vetllés pel seu benestar.
També la burka i el nijab, es veu, garanteixen la llibertat de les dones que els porten. Per això gaudeixen del suport inestimable dels nostres progressistes i feministes més purs: l’esquerra de debò!
