Ho té pelut el PSC
Sergi Sol
Amb la pèrdua de l’alcaldia de Vilafranca, el PSC va perdre un baluard històric, una plaça que havien governat des de les primeres eleccions, des del primer dia. De retruc, per a CiU -de la mà de Regull- i gràcies al vot de tres regidors independentistes (els convindria no oblidar-ho), ha suposat la conquesta d’una alcaldia molt cobejada que se’ls resistia.
Els socialistes no han acabat de pair veure’s arraconats del govern. No endebades, han estat ells els que van guanyar les eleccions, justet però van tornar a guanyar. D’aquí que els dolgui especialment i per això aquest intent -legítim, només faltaria- de reorganitzar les seves files i preparar-se per assaltar l’alcaldia vilafranquina.
Sense cap mena d’actitud he de dir que ho tenen francament difícil. No impossible però costa amunt, el recorregut no és de baixada. Primer, perquè és lògic que hi hagués voluntat de canvi a l’Ajuntament de Vilafranca. Eren 30 anys de presència hegemònica del PSC. Hi havia un desgast propi, inevitable. Però també hi havia cansament i frustració en alguns sectors (bàsicament a CiU però no exclusivament) per no aconseguir una plaça que en d’altres eleccions els era molt favorable. Però també es flairava la necessitat de canvi. Algú havia d’airejar les finestres. Vilafranca -sense ser sociològicament un bastió socialista com l’Hospitalet- semblava un monopoli. Ras i curt, en el moment oportú, va aparèixer un personatge (Pere Regull) que va revitalitzar les delmades files convergents però que va aconseguir, a més, simpaties en d’altres sectors de la societat vilafranquina fatigada de tant PSC, de tants anys del mateix color i d’una administració local que en bona mesura se l’havien fet a mida.
Contràriament a alguns amics, a mi no em va semblar mai que en Marcel Esteve ni en Francisco Romero fossin mals candidats. Més aviat diria que es van fer amb la vara de comandament en un moment difícil i probablement també van cometre alguns errors. Les transicions, totes, impliquen una imprescindible renovació però s’han de fer sense trencaments a risc, en cas contrari, de provocar esquerdes. D’altra banda, trobo admirable la disciplina de Marcel Esteve renunciant a l’Alcaldia sense fer soroll. No ho dic amb cap mena d’ironia. L’Esteve ha estat el gran sacrificat i el seu comportament, en aquest cas, ha estat exemplar. També és veritat que l’han cuidat. Però és que això és el que hauria de fer qualsevol formació política amb tota persona que hi ha tingut un paper rellevant.
En Romero és un mal candidat? Jo dic que no i si a més és capaç d’actuar desempallegant-se de tota rancúnia, hi guanyaria molt. Però no juga amb el vent a favor. L’actual cicle polític és ascendent per a CiU mentre les accions del PSC (per extensió de totes les forces de govern) cotitzen a la baixa. I és així a Catalunya, a França, a Anglaterra, a Espanya o a Alemanya. En Francisco Romero, si vol tornar a l’Alcaldia, només té una possibilitat: guanyar les properes municipals. De fet, és el que ha fet sempre el PSC a Vilafranca, guanyar. És una opció real però el context la fa ben difícil. Pel que fa a Regull, si vol tornar a ser alcalde, aquesta vegada haurà de guanyar. No n’hi haurà prou amb treure un bon resultat. Ho té molt bé i ara totes li ponen. Però haurà de fer el que no ha fet mai cap candidat de CiU a Vilafranca: guanyar.
