La por al fracàs

Maite Colomer

En el moment en què ens plantegem qualsevol canvi, per petit que sigui, sempre hi ha un risc: el fracàs. La por al fracàs és la gran excusa per no haver d’emprendre nous projectes i quedar-nos instal·lats en la comoditat d’on som.

Vivim en una societat que no tolera el fracàs. En d’altres societats, el fracàs es valora pel que ha aportat de coneixements i experiència a la persona que l’ha viscut. En la nostra, es culpabilitza la persona que l’ha sofert quan, en moltes ocasions, l’èxit o fracàs depenen també de factors que la persona no pot controlar.

Qualsevol canvi implica un esforç. De vegades, un gran esforç que no estem disposats a fer. En el moment de prendre una decisió al respecte d’un canvi, despleguem un gran argumentari a favor de no moure’ns i quedar-nos on som.

Per fer front als dubtes, és molt útil posar en una balança els pros i els contres d’emprendre el canvi: valorar i ponderar cada un dels ítems que posem a cada plat de la balança. En acabar, si volem que la nostra decisió sigui més objectiva podem sumar tots els valors ja ponderats que hem cregut d’interès tant a favor com en contra. No serà només aquesta dada la que ens ajudarà a prendre la nostra decisió, sinó tot el procés de reflexió que hem dut a terme fins a arribar-hi.

Qualssevulla que siguin els ítems que nosaltres hem considerat, sempre n’hem de tenir en compte un últim: ens en penedirem, en un futur, si no hem intentat aquest canvi?

Potser no podem canviar gaires coses del nostre present o futur, però el que de segur sabem és que no podem canviar res del nostre passat, i els dies en passen a formar part molt de pressa.

No hem de tenir por del fracàs. L’èxit o el fracàs no es poden mesurar només pel resultat, sinó per tot el que hem après durant el procés.