“Des dels cims veus pantans, el mar i un munt de vistes que des de terra ni te les imagines”
Entrevistem el vilafranquí Jaume Boquera, senderista que està immers en el projecte dels ‘100 Cims’ de la FEEC
Nascut a Vilafranca del Penedès fa 67 anys, Jaume Boquera és un senderista de pedra picada i, com a mínim, fa una sortida setmanal els dimecres i també els caps de setmana. Moltes caminades les ha fet en el marc del projecte ‘100 Cims’ de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), creat el juny de l’any 2006 per recórrer muntanyes emblemàtiques del país i també algunes d’Andorra i la Catalunya Nord. Boquera és conegut per la seva tasca de locutor de ràdio. També ha estat geganter, falconer durant una dècada i casteller dels Verds durant més de 30 anys. Ha corregut 26 maratons.
Com se li va ocórrer fer el projecte dels ‘100 Cims’?
Amb el grup de veterans amb qui surto a caminar els dimecres hi havia companys que el feien, i quan vaig tornar del Camí de Santiago em van dir que segurament ja en portava fets uns quants, perquè feia temps que anava a la muntanya. Quan vaig parar-me a buscar els que havia fet, vaig veure que en duia uns seixanta, i en mig any que quedava perquè donessin els diplomes a Vilafranca vaig fer els 40 que em faltaven.
El projecte és de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)?
Sí, i es tracta d’assolir 100 cims, però no d’una manera competitiva, sinó per conèixer Catalunya a través d’un llistat dels 308 cims més representatius. Com que normalment tothom acostumava a acumular els cims més propers de la zona on viu, s’ha establert la variant que diu que has de fer el centenar de cims d’una llista de 150 que consideren essencials.
Has de fer el centenar de cims d’una llista de 150 que la FEEC considera essencials”
Jaume Boquera
Quants n’hi ha, de la comarca de l’Alt Penedès, a la llista completa?
Sis: les Agulles, Papiol, Mola, Montau, Castellet i el Puig de l’Àliga, tot i que alguns estan referenciats en més d’una comarca.
I del Baix Penedès?
Quatre: el Montmell, el Puig de la Cova, Sant Antoni i la Mola, del Tarragonès.
Vostè ja ha fet força més del centenar de cims del projecte…
Exactament, 202 d’aquells 308 cims de la llista general i 108 dels 150 essencials.
No deu recordar el primer que va fer, suposo…
No, però sí el número 100, que va ser el Puig Cavaller de la Terra Alta; i el 200, el Comanegra, de la Garrotxa. El 202 va ser el Sallafort, de l’Alt Empordà.
Què destaca del fet de conèixer el país des de les alçades?
Val molt la pena. He vist coses que no em pensava que veuria mai des de dalt d’una muntanya. Veus pantans, el mar i un munt de vistes que, evidentment, des de terra ni te les imagines.
Acostuma a anar acompanyat, en les sortides?
N’he fet de tota mena: en solitari, en grup i també amb poca gent, fins i tot sense arribar a omplir un cotxe.
Li sembla fàcil resseguir els camins dels cims?
Amb les noves tecnologies que tots tenim al mòbil és molt més fàcil que abans, i la veritat és que és difícil perdre’s. A més, la majoria de muntanyes estan marcades, i alguna aplicació fins i tot t’avisa quan hi ha zones més complicades.
Deu tenir un munt d’anècdotes…
Esclar. El cim del Cogollo d’Estela, per exemple, el vaig haver d’aconseguir al tercer intent, perquè un cop ens vam perdre [riu] i l’altre estava glaçat i no hi vaig voler pujar per prudència. El tercer va ser el definitiu.
Com planifica els cims que vol fer?
Quan hi vaig sol miro que el cim no tingui gaire perill, però ho faig de manera aleatòria, i molts els vaig anar acumulant sense un control predeterminat. Quan vaig veure que en duia 180, per exemple, sí que vaig anar fent una previsió per arribar als 200.
No deu tenir pensat deixar-ho, a curt termini…
No, mentre pugui anar fent-ne, seguiré.
Quines sensacions li aporta l’excursionisme?
Relaxament, gaudi, el fet de conèixer indrets impensables de Catalunya. També és molt interessant el fet de trobar-te amb sorpreses, com en un cim molt senzillet davant d’Àger que no té cap vista fins al final, però aleshores és fenomenal veure el pantà de Canelles.
Feia temps que volia fer el Camí de Santiago i, des de Vilafranca, em va sortir una mitjana de 30 quilòmeters diaris durant 36 dies”
Jaume Boquera
Parli’m de l’experiència al Camí de Santiago, ara fa 4 anys…
Feia temps que el volia fer i, des de Vilafranca, em va sortir una mitjana de 30 quilòmetres diaris durant 36 dies. Vaig recórrer exactament 1.126 quilòmetres i no tenia clar que podria acabar el repte, un dels més grans que he aconseguit. El normal és fer-lo per trams, i no sencer, de cop, perquè ningú disposa de 36 dies seguits per fer-lo (com jo quan em vaig jubilar) i tampoc de menys dies des de l’inici tradicional, a Roncesvalles.
El Camí el fa gent de tota ideologia i religió…
Sí, i és molt bo anar coneixent gent molt diferent que hi va a aconseguir el repte que vol.
Quant fa que va a caminar cada dimecres?
Fa anys, i aquest proper mes d’agost celebrarem amb el grup les 500 sortides. Ara som una quarantena de persones, tot i que no hi som mai tothom. El problema afegit que tenim és quan fem una sortida de tot un dia i no trobem lloc per dinar junts en un restaurant. Al final hem decidit organitzar un autocar de 25 places, i els primers que s’hi apunten són els que van a l’excursió.
