“Sabíem que havíem d’estar preparats per una epidèmia massiva, i en dies va canviar a pandèmia”
Estar confinat és una experiència nova per la majoria de ciutadans. En aquesta secció hem volgut saber com se senten diversos ciutadans davant la situació, i com canvia la forma de viure-ho al llarg de les setmanes.
El confinament és una experiència nova per a la majoria de ciutadans. Estar tancat a casa uns dies és prou suportable, però si parlem d’un mes, això ja són figues d’un altre paner. A Diari de Confinament hem demanat a un grup de penedesencs com viuen la situació i com canvia el seu sentiment amb el pas de les setmanes. Aquesta és la història de l’Ana.
Em presento: Soc l’Ana M. O., infermera pediàtrica al CAP Sant Sadurní. També soc mare d’un adolescent portador de marcapassos i, com molta altra gent, tinc algun familiar o amic de risc.
Des que varen sorgir els primers brots per coronavirus, unes setmanes abans de l’estat d’alarma i confinament, vivíem dies de desconcert i incertesa. A la feina no paraven d’arribar protocols i més protocols que canviaven a mesura que passaven els dies i les hores. Realment, no sabíem com organitzar-nos. Sabíem que havíem d’estar preparats per una epidèmia massiva, i en dies va canviar a pandèmia (una gran, gran epidèmia).
Els professionals de primària, els que treballem en centres de salut, som els que estem a prop de la gent. És on arriben primer per consultar i/o demanar atenció i, per tant, havíem de fer contenció per intentar no aglutinar molta gent al centre i sales d’espera. Des de pediatria, la nostra màxima era protegir els nens i les nenes, perquè en principi es pensava que serien els més vulnerables…
Amb tota la previsió que en principi es va fer, la situació epidemiològica va canviar, i amb el desconcert va arribar la por. Sí, por per la virulència de la malaltia i la seva contagiositat. Em costava agafar el son i em despertava sovint.
La feina i els mitjans de comunicació em tenien, durant aquella primera setmana, en estat d’alerta, en tot moment pensant: “Sisplau, Ana, no et contagiïs per no contagiar els teus (el meu fill i la meva parella), perquè no se sap com es pot complicar, ni les seves conseqüències”.
A casa vam intensificar mesures diàries: ventilar 20-30 minuts al matí, posar lleixiu a lavabos, cuina i terra i rentar-nos molt i molt les mans.
