MARTA
Mariona Rios
La Marta estava d’esquena a l’armari de tres portes la del mig del qual era un mirall. D’esquena i acotada amb el cul en pompa mirant-se de reüll els grans que tenia al cul. “De veritat?”, va remugar indignada. Amb dos dits i una posició d’equilibrista estranya s’intentava rebentar aquelles porcions de pell inflada tot fent contorsionismes. Va bufar, ja que l’operació no tenia gaires bons resultats. “No m’ho puc creur
El contingut sencer només està disponible per a usuaris registrats. Si us plau identifica’t o registra’t.
Has arribat al límit mensual de visualitzacions.
*Subscriu-te gratuïtament
durant un mes.
*Renovació trimestral automàtica a partir del segon mes.
