Heroi o triler?
Josep Maria Calpe
Passen els dies, les setmanes i els anys, i segueixo amb el dubte de saber qui és realment Mas. Un heroi o el millor il·lusionista del món? Un visionari o un farsant? Evidentment cadascú s’apunta a la visió que més l’interessa, i fins a un cert punt, crec que certes crítiques es poden deixar de banda. Les més insistents són les que l’acusen de ser un dimoni privatitzador; cauen pel seu propi pes quan qui les fa a la vegada admira un partit com Syriza que ha retallat encara més que Mas, o quan les crítiques es fan obviant completament l’assetjament, per part de les institucions de l’Estat, a les finances de la Generalitat i a moltes polítiques socials que s’han intentat impulsar des de Catalunya. Jo voldria creure en Mas, voldria pensar que, com ens volen vendre, ell i CDC s’han convertit en una peça de caça major per al govern del PP. Sé que si fóssim capaços de fer aquest acte de fe en el president, ens podríem treure moltes preocupacions de sobre i seguir amb la interminable partida del procés, però és que ho miris com ho miris hi ha coses que no quadren.
És cert que l’Estat espanyol sembla que estigui disposat a avançar el Nadal i regalar-li a Mas fotos èpiques que el situen com un autèntic rebel, una imatge absolutament inimaginable fa uns anys. Mas acompanyat per més de quatre-cents alcaldes, polítics demòcrates de tots els colors i una gentada al carrer, ell pujant les escales del Tribunal Superior tot disposat a defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Impagable. I resulta impossible no posar-se al seu costat en una situació com aquesta. Per altra banda, Convergència no para de treure aigües fecals per les seves canonades taponades de “presumptes” comissions il·legals i amistats perilloses. Quina coïssor ha de provocar, a molts dels independents amb vasta consciència política que han entrat al Parlament amb Junts pel Sí, d’haver de compartir barca cap a Ítaca amb un partit que està tan tacat per la corrupció.
De tot això no sé què en traurem. Els murs de contenció entre la podridura que creix al si de CDC i la figura de Mas no sé quan aguantaran, però crec que Mas faria un servei al país fent un pas enrere. Malauradament, ni ell està disposat a fer-lo, ni la maquinària política convergent s’ho pot permetre, ni els molts seguidors que té Mas semblen preparats per assumir emocionalment que el procés pot seguir sense ell. Estem encallats.
