“Sempre es necessitarà un humà per verificar el treball que faci la IA”
Entrevistem el banyerenc Julien Bellet, estretament vinculat amb les eines de la intel·ligència artificial
Julien Bellet va néixer a Paulhan, a Occitània (França), i fa 25 anys que viu a les Masies de Sant Miquel de Banyeres del Penedès. Es va llicenciar com a professor d’educació física a l’INEF i també té un màster de formació permanent en IA en Comunicació I Mitjans de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).
Justament, hem parlat amb Bellet arran de la seva vinculació amb la inteŀligència artificial (IA).
Val a dir, a més, que aquest banyerenc i penedesenc d’adopció té una consultoria de màrqueting i una escola d’IA. La seva pàgina web es diu, precisament, ia-escola.com.
Com va entrar en el món de la IA?
Fa uns anys vaig descobrir Midjourney, una eina de generació d’imatges amb inteŀligència artificial, i va ser com un xoc. Jo no sé dibuixar, però allò em permetia plasmar les idees i projectes que tenia al cap. La revolució mundial vindria més tard, amb el ChatGPT.
Què destaca de la IA com a usuari actiu habitual?
Que sense tenir una formació en el que vols fer, per exemple, et creï una pàgina web, marca personal, logotips per aconseguir plasmar idees en el món real… I en mans d’algú amb una certa formació et multiplica la capacitat de treballar.
Si jo escric, quin sentit té que la IA ho faci per mi? Em prendrà la feina…
La IA transformarà profundament el mercat laboral i pot fer desaparèixer determinats llocs de treball, especialment els més repetitius, però també en crearà de nous. La supervisió humana continuarà sent essencial en molts àmbits. Jo, per exemple, estic limitat en els models d’IA de les grans empreses que faig servir.
Les grans empreses temen, per exemple, que la Xina faci el mateix que elles, però més barat…
És veritat que hi ha una cursa i una guerra per guanyar la batalla de la IA, perquè qui guanyi farà molts diners, i sí, la Xina està guanyant terreny molt ràpidament, especialment en models oberts i en competitivitat de costos, perquè subvenciona els models d’IA i la subscripció d’usuaris a aquests models. En l’àmbit d’usuari hi ha una bretxa financera amb Occident.
En quin sentit?
Per usar els models de les empreses els preus han pujat i poden anar de desenes a centenars d’euros mensuals segons el model, el proveïdor i les necessitats professionals.
Déu-n’hi-do…
A més de la bretxa econòmica també s’està creant la generacional, perquè els menors de 35 anys usen molt més la IA que la resta de la població; i també per països: Espanya usa més la IA que Alemanya i altres estats europeus, per exemple.
Què pensa del debat sobre si cal frenar la IA o no posar traves al seu desenvolupament?
Que cal regular. Hem vist que en IA es va més ràpid del que les mateixes empreses poden controlar, diuen; i ens hem assabentat de problemes de seguretat per veus externes a les mateixes empreses afectades. Ara bé, hi veig també una part de màrqueting, perquè la IA no són màquines autònomes que destruiran el planeta. No poden.
Em tranquiŀlitza…
Ara mateix tinc a casa quatre terminals treballant sobre projectes i coses meves. Si no els dic què han de fer, no fan res. Treballen per a un objectiu, no per destruir casa meva o atacar la del veí. Els agents que utilitzo treballen amb objectius, instruccions i permisos que els dono. Això no vol dir que siguin infaŀlibles ni que no requereixin supervisió i mesures de seguretat.
Doncs hi ha ‘clonacions’ de veu increïbles…
Sí, i ja hi ha estafes a internet i WhatsApp en aquest sentit, però també tenim trucs senzills per evitar caure-hi, com les paraules clau. Si a l’estafador li demanes la que has pactat amb la teva família, sense escriure-la enlloc, no pot fer res. I davant del dubte, truca ràpid a la persona suplantada.
Tornem a la regulació. Com es pot actuar?
Ja fa temps que la UE està darrere de les grans empreses d’IA i regula continguts. Hauran de dir què fan amb IA i on van les dades dels clients, per exemple. Penso que en faran cas, però les que demanen una regulació de la IA no demanen que s’aturi tota la maquinària, sinó que la regulació es faci per a totes.
Sembla lògic…
Sí, perquè no pots demanar a OpenAI, Anthropic i Google que frenin la IA mentre que DeepSeek, que és xinesa, vagi avançant…
Realment és rendible aportar molts diners a la IA?
L’empresa tecnològica Nvidia, per exemple, està invertint una quantitat de diners brutal en diverses empreses de l’ecosistema, a les quals bàsicament està finançant i també subvencionant-nos als usuaris. Ara mateix la IA exigeix grans inversions que no sempre tenen un retorn garantit, però aquestes empreses juguen a futur i pensen que donaran diners.
I què en pensa, vostè?
He sentit diverses versions. Nvidia està invertint en els millors centres de dades, però potser d’aquí a 3 o 4 anys n’hi haurà de més bons i els actuals s’hauran de seguir pagant. És a dir, hi haurà inversions que potser no es recuperaran i si el diner no arriba, que és el que diuen alguns grans inversors, compte, que potser això és una bombolla especulativa. Wall Street està atraient diners ingents, però si un gran accionista no hi veu retorn…
Rebentaria la bombolla…
És un risc si les inversions no tenen el retorn esperat. De moment, avui no guanyen diners amb els usuaris, perquè tot just pagant 180 euros al mes –el que pago pel meu pla Claude Max, d’Anthropic–, ajudes a omplir poc un forat gegant en empreses que gasten molts milions d’euros…
Què pensa del que es veu a internet fet amb IA i que sembla real?
Anant més enllà, com a professor de secundària i d’IA en general, penso més en la delegació cognitiva, un terme que vaig sentir fa unes setmanes i que m’agrada. Bàsicament consisteix a delegar el procés de pensament a una màquina; és a dir, la llei del mínim esforç. Un mal ús de la IA pot perjudicar l’atenció i la capacitat d’aprenentatge.
