Desnonaments, vagues i altres misèries

Jordi Parellada

Un desnonament és un fet tràgic, dur i inadmissible en una societat que aspira a ser modèlica (o no?). Però també pot convertir-se en esquer electoral per intentar revalidar una majoria que ningú s’atreveix a donar per feta.

Acampades i manifestacions

Ambdues són necessàries per defensar drets i denunciar injustícies. Però una cosa és reivindicar solucions i una altra instrumentalitzar el patiment per alimentar càlculs partidistes. Després de dues legislatures del mateix govern, costa entendre que no s’hagin pogut corregir aquestes situacions.

Vaga general 

És una eina legítima per denunciar la incapacitat d’un govern per resoldre els problemes de la ciutadania. Però, convocada a les portes de les eleccions, planteja una contradicció evident: quin sentit té quan s’esgota el temps per exigir responsabilitats al carrer i s’obre el de les urnes?

Costa no veure-hi també l’intent de recuperar el vot perdut de les classes més perjudicades. La reivindicació pot ser justa; la seva instrumentalització electoral, qüestionable.

Canibalisme

Mentrestant, s’hi apleguen els voltors polítics, que ensumen una oportunitat per sobreviure, guanyar protagonisme o desgastar el rival, encara que sigui a còpia de lluites internes i canibalisme polític. El patiment ciutadà es converteix en combustible d’una batalla que massa sovint parla més dels partits que de les persones.

Crisi de confiança

Al meu entendre, els vots s’han de guanyar amb les accions i els resultats de tota una legislatura, no amb una campanya fratricida de promeses i redempcions d’última hora. Governar és assumir responsabilitats, no esperar que una crisi ofereixi l’escenari perfecte per tornar a demanar confiança.

Presa de pèl

I, mentrestant, a casa nostra, el ‘govern de tothom’ impulsa una licitació de 250.000 euros per dissenyar una nova marca gràfica que unifiqui el transport públic de Catalunya.

Seriosament, una marca nova és el que necessita el transport públic? 

Potser caldria millorar freqüències, connexions, puntualitat i, sobretot, fiabilitat. Els ciutadans no viatgen amb un logotip, sinó amb trens que arriben tard i serveis que massa sovint no responen.

Al final, la pregunta que ens hauríem de fer és: ens governen per resoldre problemes o per gestionar titulars?