“En la novel·la negra penso que hi caben tots els altres gèneres literaris”
Entrevista a Ramon Valls, escriptor aficionat del Baix Penedès que ha publicat 14 llibres i que va muntar el certamen literari ‘Bellvei Negre’.
Nascut a Barcelona el 1947, però resident al Baix Penedès des de fa anys, aquest arquitecte tècnic jubilat és escriptor per afició. Una afició gens menor perquè, fins ara, ha publicat 14 llibres. A primers d’any va sortir al carrer la seva primera obra en català, Vaig sentir trucar al timbre, després de noveŀles negres anteriors en castellà i d’alguna altra temàtica, com un conte dedicat a la seva neta.
Ramon Valls va ser l’impulsor l’any 2017 del certamen literari ‘Bellvei Negre’, que ja ha esdevingut història; i té pendent de publicar ja dues noveŀles més, les dues també en català: Batman i jo també, que l’autor ha desenvolupat a partir de la paraula ‘rauxa’; i Ella, basada en la paraula ‘complot’ i que teixeix una història a partir de “quin complot pot haver-hi al món que faci trontollar les teves idees”, avança Valls.
D’on li ve l’afició a escriure?
Sempre m’ha agradat i ja escrivia contes per als meus dos fills, però a punt de fer els 60 anys mon fill em va convidar a anar a un curs sobre novel·la i narrativa a Barcelona, que donava l’autor mexicà Edson Lechuga. D’allà en va sortir la meva primera novel·la, Te ordeno que vivas hoy, que tractava el tema del destí a través d’una crisi d’identitat d’una persona d’una edat semblant a la meva. Aquell curs em va enganxar a l’escriptura.
Com ha anat definint el seu estil literari?
Gràcies a una certa amistat amb Lechuga, em va guiar en les primeres noveŀles fins que vaig poder tirar sol. D’entrada, em defineixo com un escriptor de plànol.
Què vol dir?
Que planifico tota la novel·la abans d’escriure i que la desenvolupo a partir d’una sola paraula que em preocupi; per exemple, un cop ho vaig fer amb la paraula ‘odi’. Em vaig posar a escriure una història de 5 o 6 folis i vaig veure que la podia fer créixer fins convertir-la en una novel·la. Quan tinc l’estructura d’una obra, el plànol, començo a omplir-lo i vaig avançant la novel·la a partir del seu esquelet.
Escriu l’obra de manera lineal o pot posar-se en una història i escriure més endavant la prèvia d’aquesta?
No, de manera lineal. Pensa que ja tinc tota la novel·la pensada i que, per tant, ja sé com desenvolupar-la i acabar la història.
Dedica molt de temps previ a documentar-se?
Depèn del tema, però he tingut de tot, des de 8 a 10 mesos a 2 i 3 anys. També és cert que a vegades he treballat dues noveŀles alhora.
Caram! Té molt de mèrit…
És qüestió d’organitzar-se bé, però sí que puc estar escrivint i documentant-me a la vegada per a una altra obra.
Què creu que té el gènere de la novel·la negra perquè capti molts lectors i lectores?
Diria que és perquè hi caben tots els altres gèneres. Si ha de tenir fets delictius i una crítica social, per exemple, fins i tot el Quixot és també novel·la negra.
Com va néixer ‘Bellvei Negre’?
Estava fent un programa d’entrevistes a Bellvei Ràdio i parlant amb el Josep Vaccaro va sortir la idea de fer un premi literari maridat amb vins i caves. Aleshores, el director, David Canto, s’hi va implicar i l’emissora el va promoure amb el suport econòmic de l’Ajuntament.
Se’n van fer 8 edicions…
Sí, i estic content que funcionés molt bé un sistema pel qual l’atorgament dels premis fos net i el jurat no pogués ser manipulat. Amb un canvi de govern van començar a haver-hi problemes, em van proposar algú per portar-lo (de qui no diré el nom) i al final me’n vaig apartar. A l’actual govern li vaig demanar que en el projecte intervinguessin tots els grups municipals, per garantir que el premi fos un projecte de poble, i que les persones que formessin part de l’equip fessin la funció que els pertoqués. No va poder ser i els vaig dir que sense aquelles condicions jo no treballava i després de publicar la novel·la de l’últim guanyador, un compromís de l’Ajuntament com a organitzador, aquest ha estat el primer any que no hi ha hagut ‘Bellvei Negre’.
Per què no s’ha decidit fins ara a escriure en català?
Perquè desgraciadament em vaig educar a Barcelona els anys cinquanta i en una escola de capellans que em va segrestar la meva identitat catalana. Ara, però, ja he après a escriure suficientment bé el català i em vaig llançar a escriure l’última obra publicada. Com moltes altres, partia d’una paraula, que va ser ‘rancor’.
Per algun motiu, aquesta paraula?
Sí, perquè vaig veure que aquest sentiment et coarta la pròpia felicitat. Sortosament vaig poder solucionar una història que vaig tenir amb una persona que havia estimat i em va sortir una novel·la en la qual hi ha parts de mi en tots els personatges. Me la va publicar Libertània, una associació d’escriptors de la qual soc soci.
Quins projectes té ara?
Després d’uns tres anys, estic acabant de repassar una novel·la (Ella) i buscant editorial per a una altra ja acabada (Batman i jo també).
Quina metodologia segueix a l’hora d’escriure?
No tinc un horari fix, tot depèn de la meva agenda familiar, una mica punyetera; però tinc temps. Si hagués de fer una mitjana d’hora diàries que hi dedico, 5 o 6 sí que en surten.
