“El Papa Lleó XIV és un home d’unitat, un home d’escoltar, un home de diàleg”
Entrevistem Francesc Romeu, prevere i periodista que dilluns ve a Vilafranca a pronunciar la conferència titulada ‘Lleó XIV, d’on ve i cap on va’.
Prevere i periodista, Francesc Romeu serà aquest dilluns a Vilafranca per pronunciar una conferència sota el títol ‘Lleó XIV, d’on ve i cap on va’, convidat per les parròquies de l’arxiprestat de Vilafranca del Penedès. L’acte començarà a 2/4 de 9 del vespre a la sala parroquial Mn. Joan Vinyeta. Actualment, porta quatre parròquies al barri del Poble Nou de Barcelona; com a periodista, fa 40 anys que es dedica a la informació religiosa i durant 30 ha estat professor de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquera de la Universitat Ramon Llull.
Tot just fa un any que el món coneix Lleó XIV. Quin és el primer titular que faria de l’inici del pontificat?
En la meva conferència el presento com un Papa serè per a un temps convuls. Perquè sí que és veritat que és més serè, més pausat, més tranquil que el papa Francesc, però també és veritat que és una serenitat que en aquests moments ens convé.
Quina lectura hem de fer de l’elecció del nom ‘Lleó’?
La continuïtat de Lleó XIII, l’autor de l’encíclica Rerum Novarum, considerada el text fundacional de la doctrina social de l’Església. Lleó XIV, perquè creu que ha d’afrontar el que anomenem la revolució tecnològica. Dilluns vinent es presenta la primera encíclica del papa Lleó al voltant del tema de la inteŀligència artificial.
Què ens diu aquesta elecció sobre l’estat actual del Vaticà.
Que tenim un Papa escollit per unanimitat, pràcticament. De 133 electors sabem que ell va obtenir 108 vots. I després, una cosa que subratllaré molt en la meva xerrada, que és que en qüestió de tres anys ha estat meteòric l’ascens de Robert Francis Prevost a papa Lleó XIV. En tres anys passa de ser un desconegut a ser un gran conegut, això demostra que deu tenir unes qualitats que la gent li ha sabut veure, i sobretot els cardenals que l’han escollit.
Quins equilibris haurà de gestionar el nou Papa entre sectors conservadors i reformistes?
Aquest és el problema més greu que tindrà. Però per això hem d’agrair la seva serenitat. És un home d’unitat, un home d’escoltar, un home de diàleg, i escurarà sempre els conflictes fins al final. Ell no busca el cos a cos, ell no busca la confrontació; el que busca més, i ara ens fa falta, és la unitat. Perquè els sectors s’han polaritzat molt. Hi ha un sector, l’ultraconservador, que l’hi està posant molt difícil.
L’Església afronta una pèrdua de pràctica religiosa a Europa, però creix en altres continents. Podria fer canviar les prioritats del pontificat?
Una de les polítiques és això de tenir un papa viatger. Durant dotze anys ell va ser prior general dels Agustins i va viatjar molt, en el sentit de viatjar útilment per conèixer les realitats. S’ha de recolzar en l’Amèrica Llatina, on hi ha comunitats molt vives, però ara tenim comunitats molt fortes tant a l’Àfrica com a l’Àsia. Ell és un missioner, això s’ha de tenir en compte, i té llenguatge missioner quan arriba als llocs.
Quina lectura s’ha de fer sobre la imminent visita del Papa a Catalunya?
Són tres visites diferents. Trobarem el Papa a Madrid, amb una realitat molt geopolítica d’Espanya. Anirà a les Corts i m’agradarà veure com un Papa s’adreça a la realitat política d’un país, d’un país que no és fàcil, que és una complexitat. Després, aquí a Catalunya, on la centralitat està justament a la Sagrada Família, per acabar aquest temple modern i el més alt del món, que crec que és bo, i la seva anada a Montserrat té molt de sentit, perquè ell durant set anys va ser rector de la parròquia de la Mare Déu de Montserrat de Trujillo, al Perú, un fet entranyable. I per mi els focs artificials, la festa major, que la cosa s’acaba a les Canàries, la foto que al final quedarà. Aquesta missa que farà de cara no a la gent, de cara al mar. Aquest mar que s’ha convertit en un cementiri no només de persones, sinó d’iŀlusions i d’esperances que han naufragat. Serà la part més apoteòsica del seu viatge.
Hi ha qüestions especialment sensibles com són el paper de la dona, els abusos, la transparència, la moral sexual. Creu que Lleó XIV està disposat a afrontar-les amb profunditat?
Acabar-les potser no, afrontar-les crec que sí. Hi ha una continuïtat claríssima amb el papa Francesc i tots sabem que quan s’obre una capsa no es torna a tancar. I la capsa està oberta, aquests temes hi són, estan sobre la taula. El papa Francesc va obrir la sinodalitat, aquesta manera de treballar escoltant-nos tots, i jo ja crec que hi ha un fruit. Ell mateix ja és fruit d’això, d’aquestes ganes de fer-ho tot amb consens. Ell demana més transparència en les coses; demana, per exemple, amb el llenguatge també, que no diguem temes difícils, sinó temes emergents, perquè difícils ja hi ha una connotació negativa, per exemple, en el cas de l’homosexualitat. Penso que anem avançant. Allò que deien els meus clàssics, que l’Església és com un elefant, que movent una pota no es mou l’elefant. Però vaja, que si movem una pota, l’elefant comença a tirar endavant.
Quin paper pot tenir el Vaticà en un món marcat per les guerres, la polarització i la crisi de lideratges?
Molt bona, aquesta pregunta; per dir-te simplement que el Donald Trump ha investit el papa Lleó com a líder religiós i moral mundial. Ximplet d’ell, perquè posant-s’hi d’esquena l’únic que ha fet és investir-lo encara més com l’única veu moral que tenim en aquests moments en el món.
Aquest serà un Papa de continuïtat o de correcció respecte al pontificat anterior?
No, no, claríssim de continuïtat. No hi ha cap mena de correcció. Els sectors ultraconservadors, que vigilen molt les formes, han caigut en la trampa, perquè sí que és veritat que de formes s’ha presentat més pròxim a ell, però s’han equivocat, perquè les formes no ho és tot. Pel que fa al contingut, el papa Lleó és un fill, és un deixeble, i alguns a Roma, al Vaticà, deien que era el candidat del papa Francesc.
Hi ha algun gest o missatge dels primers dies que considera especialment revelador?
Com que veníem de tants gestos del papa Francesc, perquè en l’escena s’ho menjava tot, sí que és veritat que aquest Papa ens ha sorprès perquè té aquest gest de timidesa, aquest mai riu però sempre somriu, i això també és veritat que ens ha sorprès molt, perquè no s’ho menja tot. Jo fins i tot ara en el viatge pateixo, perquè com li muntin molt d’espectacle, l’espectacle se’l menjarà a ell, però jo crec que el seu missatge és molt clar i és molt contundent i en aquests moments ens animarà. Potser sí que en el viatge a l’Àfrica, els periodistes vam estar molt pendents de com es movia en una realitat de masses. I potser sí que va haver-hi aquella trobada, igual que hi haurà a la presó de Brians amb els presos, aquella trobada a Guinea Equatorial amb els presos de la presó, que estava plovent a bots i barrals, però el veies feliç d’estar compartint amb gent que nosaltres ja tenim per marginada o per anuŀlada.
