“M’agrada retornar a la societat tot el que la vida professional m’ha donat”
Entrevista al consultor empresarial vilafranquí Xavier Montoliu
Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona fa 70 anys, aquest empresari va arribar al Penedès com el primer director no penedesenc que va tenir l’entitat Caixa Penedès. En acabar la seva etapa en aquesta caixa d’estalvis del territori, Xavier Montoliu decideix reciclar-se i constitueix la firma XM Consultoria com a ‘marca pròpia’ per oferir finançaments alternatius a petites i mitjanes empreses (pimes). Va col·laborar amb l’Institut Català de Finances durant quatre anys i també va ser director de finançament empresarial de la consultora BDO a Catalunya. Actualment, es dedica, entre altres tasques, a representar a empreses en les seves relacions corporatives o institucionals.
En l’àmbit del voluntariat, Montoliu dedica la meitat del seu temps a la tasca com a vicepresident de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), entitat a la qual va entrar fa 23 anys, quan era la Unió Empresarial del Penedès (UEP). I, a més, és ambaixador de la Fundació Impulsa per a la formació de joves en risc d’exclusió social; col·labora en el projecte ‘Pont de futur’ del Casal de Vilafranca i amb la Fundació Pinnae, en el Festival Solidari Musicveu, i és membre de la junta directiva de Foment del Treball.
Com arriba al Penedès?
Treballava en oficines de Caixa Penedès al Baix Llobregat i el 13 de març del 2001, ara ha fet 25 anys, m’incorporo com a director a l’oficina central de Vilafranca. M’hi vaig estar 10 anys, fins al febrer del 2011, que m’hi desvinculo amb l’ERTO de les primeres fusions de caixes d’estalvis.
A quants treballadors va afectar aquell procés?
Unes 300 persones, d’una plantilla total d’uns 7.000 empleats.
Ara és assessor d’empreses, tinc entès…
Bàsicament em dedico a assessorar pimes en el camp del seu finançament, com el tenen estructurat i, si és millorable, aconseguir els diners per fer viables els seus projectes. Sovint les empreses treballen amb els seus dos o tres bancs de sempre, però els puc obrir camins a noves vies de finançament. Si aconseguim aquest objectiu, tenim el retorn professional corresponent.
Per això continua treballant més enllà de l’edat habitual de jubilació?
No ho considero treballar, sinó que és una activitat en què m’ho passo bé. Em considero un afortunat perquè als meus 70 anys continuo fent el que m’agrada, que és retornar a la societat tot el que la vida professional m’ha donat. A més, és una feina que em puc modular al meu ritme per estar ocupat, no estressat.
Què l’apassiona més de la seva feina?
Tractar amb el gènere humà; conèixer i parlar molt amb persones, fins i tot les que no són bones [riu]. Aprenc molt de tothom i m’agrada que s’interrelacionin entre elles.
Si veu que un negoci que li arriba no és viable, com actua?
Si estudio el cas i veig que és així, doncs li ho dic abans a l’empresa. No hi ha cap problema, sempre cal anar amb la veritat per davant i ser honest. Mai no construïm castells de sorra ni cap projecte si no hi ha possibilitats d’èxit.
Vostè està a la FEGP. Com veu el teixit empresarial penedesenc i l’economia?
Els seus números són bons i en el seu moment va ser una bona idea crear la Unió Empresarial del Penedès, per eixamplar els sectors econòmics més enllà del vinícola. Econòmicament estem bé, amb reptes i també dificultats que ens venen donades, per exemple, per les administracions o per fets com la manca de pressupostos a la Generalitat. Penso que els polítics no són la solució del problema, sinó que són una part del problema. Tot i això, tenim bona salut econòmica.
Sovint hi ha manca de relleu generacional a les empreses, oi?
Perquè s’ha descuidat la formació professional dels joves per accedir al mercat laboral. Per això també estic implicat en la Fundació Impulsa, que ajuda l’alumnat que estudia FP. I en les empreses també hi ha el tema gravíssim de l’absentisme laboral. És una factura insostenible, fins i tot per a les pimes. Amb un 7,5%, estem a la cua d’Europa en aquest sentit. A més, el tema de com es fan les baixes laborals és un problema sistèmic.
Tinc entès que és un apassionat del Penedès…
Sí, i un ferm defensor de l’economia col·laborativa de proximitat que promovem a la FEGP. Els polígons industrials han de funcionar com una comunitat de veïns, parlar del que cal fer, perquè sovint les empreses treballen aïllades. I cal conèixer realment quins espais industrials tenim per ocupar-los amb què. És bo que la gent que visqui aquí pugui treballar en un entorn proper.
Com veu el futur de Vilafranca, empresarialment?
Atractiu, però cal fer una feina per salvar els locals del centre. I pel que fa al creixement de la vila, penso que també ha de ser cap al sector de Mas Rabassa.
Acabo amb una de les altres activitats en què s’ha implicat: el ‘Pont de futur’. Què és?
Un projecte del Casal de Vilafranca per als menors sense recursos que volen fer activitats extraescolars. Busco diners entre empreses i particulars perquè aquests nois que es troben en risc d’exclusió puguin fer aquestes activitats.
M’ha quedat clar que no té ganes de ‘jubilar-se’…
M’agrada implicar-me en projectes i, per exemple, ajudar el Casal com a soci o el FC Vilafranca des de la junta directiva.
