“Investigar per anar a Mart ens aporta resultats per al nostre dia a dia a la Terra”
Entrevistem Anna Sabaté l’enginyera cunitenca experta en ciència i tecnologia aeroespacial
Sabaté acumula més de 14 anys d’experiència en recerca en microgravetat i innovació aeroespacial. Ha dissenyat, construït i analitzat experiments per a programes d’agències espacials internacionals, ajudant institucions a accedir a l’espai. L’estiu del proper any 2027, Sabaté serà una de les 7 científiques –totes dones d’arreu de l’Estat, llevat d’una xinesa, però que treballa a Espanya– de l’anomenat grup Hypatia, que s’estarà dues setmanes a l’Àrtic canadenc per investigar en unes condicions semblants a les del planeta Mart. Aquesta doctora en Física Computacional i Aplicada i màster en Enginyeria Aeroespacial per la Barcelona Tech es mostra a favor de la transferència del coneixement espacial per generar beneficis tangibles per a la vida a la Terra, i en acabar els seus estudis universitaris a Castelldefels se’n va anar a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), on va viure i treballar sis anys. Des d’en fa 4 resideix a Singapur, per bé que el 3d8 hi ha parlat amb motiu d’una estada d’unes setmanes al seu Cunit natal.
Com ha arribat a ser enginyera aeronàutica?
Sempre m’havia agradat muntar i desmuntar coses, amb o sense èxit [riu], i tenia clar que volia cursar una carrera tècnica, sense saber quina. Amb l’Institut Camí de Mar vam anar a Tolosa de Llenguadoc per visitar la fàbrica d’Airbus, on feien els primers A380, i em va entusiasmar veure com podien fer màquines tan grans i pesades per volar tan amunt. Aleshores ja vaig tenir clara la carrera, que vaig fer a Castelldefels.
Què és el projecte Hypatia?
Una iniciativa de les científiques Mariona Badenas i Carla Conejo, del 2021, per estudiar les condicions que es donen a Mart. Dos anys abans la Mariona havia participat en una missió anàloga al desert de Utah (Estats Units) formant part de la tripulació LATAM III per a la Mars Society i es van prometre de dur-hi una altra tripulació amb l’objectiu de promoure la ciència i l’exploració espacial a Catalunya, i fomentar vocacions científiques i tecnològiques. El projecte Hypatia va tirar endavant una primera missió anàloga ja amb científiques catalanes, el febrer de 2023 i una segona, el febrer de 2025.
Quin serà l’objectiu de la tercera missió, el 2027?
Investigarem moltes coses del mateix Àrtic, amb condicions similars a Mart, i també les condicions de vida confinades en un habitacle molt petit. Tirarem endavant una vessant científica i també una de divulgativa, per exemple, d’escriure’n llibres. El meu rol és, com a enginyera de la tripulació, que tot funcioni com ha de funcionar en el dia a dia. I, per exemple, també vull combinar-ho amb un sistema de geolocalització local.
Què vol dir?
Doncs que si vas a la Lluna o a Mart, de moment, no hi tenim satèŀlits que et puguin dir on ets exactament; com un GPS. Hi ha molta recerca feta en aquesta direcció, però vull adaptar-ho perquè sigui fàcil de desplegar i utilitzar en les condicions en què estarem.
Com serà l’espai on conviurà el grup Hypatia?
Serà una nau petita, de 8 metres de diàmetre, i en aquest espai molt limitat és on estarem sempre. Per simular les condicions a Mart, també caldrà aplicar uns protocols i demanar permís, diguem, a un control ‘terrestre’. No es pot sortir a passejar per l’espai així com així. També simularem el ‘retard’ en les comunicacions.
Estaran gaire aïllades?
Sí, a quatre hores d’avió del lloc habitat més proper. Ja existeix la base, gestionada per Mars Society i on cada any van tres tripulacions. La nostra serà la primera només femenina. És a l’illa Devon, la més gran del món deshabitada [més gran que Anglaterra i Irlanda juntes, la sisena en superfície més gran del Canadà i la 27a del món].
Per què els humans hem d’anar a la Lluna o a Mart?
Més enllà del repte enorme que comporta pensar d’anar-hi, és important donar més visibilitat als resultats que aporten per al nostre dia a dia a la Terra la investigació i la recerca per fer possible missions com aquestes. Els humans som exploradors per naturalesa i aleshores ens agrada anar més enllà de les fronteres del que coneixem i hem vist.
Vostè és científica; creu en extraterrestres?
Penso que, en general, tot té una explicació; però, a vegades, aquesta és que encara no entenem el concepte de per què passa segons què. No tenim proves de si hi ha extraterrestres o no, ni si a Mart ni al que hem explorat de l’univers hi ha vida. El que busquem amb la Missió Curiosity, per exemple, són rastres de vida a Mart, que sabem que en el passat va tenir aigua líquida. Això implica que hi podria haver hagut vida, però parlem de microbis. Trobar-ne rastres, tant en partícules com en estructures, canviaria totalment com veiem la biologia i el nostre lloc a l’univers.
Doni’m un exemple d’aplicació de la investigació espacial per a la Terra…
La geocalització per satèŀlits, la predicció meteorològica, arribar a reciclar el 98% de l’aigua com es fa a les estacions espacials, els detectors de fum… N’hi ha molts que venen de la tecnologia espacial i d’altres que s’han millorat gràcies a aquesta tecnologia.
Per què va marxar a Abu Dhabi i ara viu a Singapur?
Va més enllà de la meva situació personal i en el seu moment vaig prendre la decisió i vaig buscar i reconstruir-hi els meus camins professionals. Tothom ha de decidir en algun moment si li val més la pena el camí professional o el personal i quins sacrificis cal fer. Això em va permetre poder treballar amb àrees científiques que em van agradar, tant a Abu Dhabi com ara a Singapur, on treballo com a consultora per a start-ups de l’espai per aconseguir finançament en innovació.
Què l’apassiona més de la seva feina?
Diversos aspectes, però potser ara entendre i veure quines tecnologies s’estan desenvolupant i veure com aquestes poden canviar coses tant al sector espacial com a la societat; i en la part divulgativa sempre és molt bonic en una xerrada o conversa que et facin preguntes que també et fan pensar en tu mateixa. De vegades, algú t’iŀlumina amb alguna cosa que no sabia i que t’anima a provar.
I què la fa sentir cofoia?
M’ha enorgullit molt poder enviar o ajudar tant estudiants com professionals a enviar experiments a l’espai.
Com a científica, com veu el futur de la Terra?
Soc positiva, perquè hi ha gent molt qualificada que entén els problemes d’avui en dia i que té la creativitat, la visió i la innovació per poder trobar solucions. Potser el que falta és donar-los més veu i una plataforma perquè el que fan pugui ser més visible.
Vostè té dos fills petits; què li diuen sobre que es tanqui l’any que ve dues setmanes a la ‘nau’ de l’Hypatia?
El meu fill de 6 anys va veure una foto d’una de les meves cotripulants i va trobar normal que fos astronauta, sense que hagués de ser un home com és més habitual; i la meva filla de 4 anys em va dir: ‘Vull ser astronauta com tu!’.
Sortosament, cada cop hi deu haver més astronautes dones…
Sí, però al sector espacial representem un 29%, més o menys; i si mirem l’especialització, per exemple a les sortides extravehiculars a l’espai, aquest percentatge baixa molt, fins a un 7%. Al projecte Hypatia volem contribuir a eliminar aquesta percepció del sector, però que la meva filla ja vegi que té la possibilitat de ser astronauta és molt enriquidor. Que sigui el que vulgui quan sigui gran, només vull que faci alguna cosa que li apassioni i li agradi.
