“Estar al davant d’un cor i veure que la música sona bé és la millor satisfacció”
Entrevistem Xavier Cervera Gallemí, dijous deixa l’activitat coral després de 50 anys de formar part de la Polifònica de Vilafranca.
Xavier Cervera i Gallemí (Vilafranca del Penedès, 1948) va rebre les primeres lliçons musicals de la seva mare, graduada en piano, i el seu interès pel cant coral li va despertar el seu pare, actiu promotor del moviment coral català. Va cursar estudis de Filosofia i d’Història, i professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament universitari. És professor jubilat del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB, on ha exercit diversos càrrecs de gestió i de docència. Des dels inicis ha combinat l‘activitat professional amb la dedicació a la música coral. Ha estat cantaire de la Coral Cantiga de Barcelona i de la Polifònica de Vilafranca i ha dirigit cors d’infants, de joves i d’adults. Ha estat impulsor de la Federació de Cors Joves de Catalunya. Durant més de trenta anys ha dirigit la Polifònica de Vilafranca. L’any 1998 va ser pregoner de la festa major de Vilafranca. El 2010 David Hernàndez Urpí el va rellevar en la direcció del cor, i continua com a cantaire fins aquest dijous en el concert de Sant Esteve on s’acomiadarà després de més de mitja vida a la Polifònica.
Què et va portar a assumir la direcció de la Polifònica de Vilafranca?
En aquells moments era cantaire de feia uns anys. El director era en Josep Anton Huguet, un excel·lent músic i persona. Jo tenia 25 anys i en una reunió de junta em van proposar agafar el càrrec. Vaig haver de fer cursos de direcció amb l’Oriol Martorell i també vaig anar a fer uns cursets a Suïssa. Tot plegat em va ajudar per preparar-me i em vaig llançar a l’arena. A mi m’agradava molt cantar i tot el món coral, però no és el mateix cantar que dirigir perquè la direcció té el component de lideratge musical i grupal, de saber treballar seriosament, però sense que sigui feixuc per al cantaire.
Quin grau de culpa van tenir els teus pares a l’hora d’entrar a formar part del món coral?
Bastant. La mare era professora de piano, tot i que al tenir vuit criatures no s’hi va poder dedicar, i el pare de nen havia cantat a l’Orfeó Català i a casa es respirava el món coral. Ell formava part de la coral d’on en va ser cantaire i també director. L’empenta final va ser seva.
En els 35 anys de direcció, quins han estat els moments més especials?
Per mi va ser quan la coral va començar a fer obres simfònicocorals. Va ser un abans i un després i un salt molt gran. Vam fer per primera vegada la Passió segons Sant Joan de Bach amb altres corals, dirigits pel Manel Cabero amb qui vam aprendre molt. Altres moments que potser destacaria són cantades més informals com aniversaris, casaments o en una excursió. També hi posaria les sortides a l’estranger que n’hem fet moltes. Recordo especialment la sortida a Praga on vam cantar a la sala Klementinum, on havia actuat el mateix Mozart.
I reptes, imagino que molts.
Són molts anys però sobretot em quedo amb les obres de més envergadura i tota la seva preparació per deixar el nivell el més alt possible. Obres de Bach, Mozart, Händel i molts altres. Em ve a la memòria l’obra A Ceremony of carols de Benjamin Britten, una obra nadalenca molt interessant i de certa dificultat que vaig dirigir jo mateix, però en canvi obres com la Gran Missa en Do menor de Mozart o El Messies de Händel les han dirigit directors convidats, ja que el sentit comú em deia que eren reptes massa grans per a mi. A més, és molt bo per a la coral treballar amb altres directors. David Hernàndez Urpí, antic escolà de Montserrat està perfectament preparat per dirigir aquest repertori.
En aquests més de trenta anys, quina evolució ha tingut el cor?
Ha millorat en molts aspectes com la tècnica vocal, l’expressivitat, la diversitat de repertori, etc. Quan vaig començar, les obres les apreníem d’oïda, de viva veu. Ara, quan treus una partitura nova el primer dia ja es canta. En aquest sentit ens ha ajudat molt tenir pianistes repetidors que són els que constantment als assajos donen les diferents veus. Hem tingut pianistes molt bons i amb un nivell molt alt. I això permet avançar molt en l’aprenentatge de les obres.
Què ha de tenir un bon director?
Empatia, capacitat de lideratge i una preparació musical a fons, naturalment. En el cas dels cors amateurs per mi els dos primers valors són molt importants. Quan la feina es fa bé i l’ambient entre els cantaires és bo acaba sent fonamental.
Alguna obra o projecte que t’hagi quedat pendent?
Sempre he tingut una llista d’obres i n’hi ha una que encara hi és i aquesta és el Rèquiem Alemany de Brahms, una obra meravellosa però que requereix un cor molt potent. No dic pas que no la puguem fer algun dia.
Personalment què t’ha aportat dirigir un cor?
Moltes satisfaccions i també molta feina, sempre he fet molt de gust estar allà al davant i veure que el cor sona fent bona música, que la pots portar arreu i que deixes ben alt el nom de Catalunya.
