“Va ser impactant veure arribar per primer cop els Falcons de Vilafranca a Orio”
Entrevistem Jon Agirresarobe, nascut a Orio (Guipúzcoa) i que va pregonar les festes del 66è aniversari de la colla dels Falcons de Vilafranca.
A Jon Agirresarobe Lopetegi se’l coneix com Jon Torrotxo, pel nom del ‘caserío’ basc on va néixer el seu pare; però a Vilafranca és el Jon d’Orio, la població guipuscoana on va néixer fa 42 anys. Llicenciat en Humanitats i Comunicació, ha treballat en una revista local i a Euskadi Irratia (la ràdio nacional pública en euskera), ha coordinat durant 14 anys l’Euskal Herriko Bertsozale Elkartea (associació basca d’amics del ‘bertsolarisme’) i va ser regidor de Cultura i Euskera de l’Ajuntament d’Orio (2011-2015).
Molt vinculat als Falcons de Vilafranca, li van trucar Carlota Castellano i Ton Carbó (presidenta i cap de colla, respectivament) per fer el pregó d’obertura del 66è aniversari –dijous passat, al local de la colla–, un encàrrec que assegura que va prendre’s amb molta iŀlusió i que va voler fer llegint-lo en català –amb bon accent i per la qual cosa va ser llargament aplaudit i felicitat–, perquè diu: “Porto molt malament que tota la colla dels Falcons passi al castellà perquè jo soc davant. Ja l’entenc, el català, i en parell d’anys més ja el parlaré”, remarca. “He rebut molts agraïments per fer-lo en català”, diu orgullós.
Agirresarobe viu actualment a Getxo i treballa a l’Ajuntament de Galdakao com a tècnic de normalització lingüística.
Com comença la seva vinculació amb els Falcons de Vilafranca?
L’any 2012, quan rebem a l’Ajuntament d’Orio, d’on jo era el regidor de Cultura, una carta escrita en euskera que ens deia que volien venir a actuar. Després han tornat quatre cops més, i en una mitja dotzena de vegades a altres pobles del País Basc.
Què li va cridar l’atenció primer dels Falcons?
Com s’organitzaven en la colla, per exemple, per encarregar-se de la canalla, dels menjars, que hi hagués un equip tècnic. En molt poques hores treien el temps per fer moltes coses. I també impactaven les imatges de les seves figures i també era interessant que diguessin que no feien castells.
Al pregó va explicar el primer viatge de la colla a Orio, per exemple…
Va ser impactant veure arribar una seixantena de persones a les nostres festes de Sant Pere, en un poble petit, d’uns 6.100 habitants. I a banda de l’actuació, es van implicar de seguida i van gaudir de la festa. De mica en mica han anat forjant bones amistats, també fora d’Orio. I, a més, ja s’ha establert també una relació amb altres grups vilafranquins, com els Castellers, l’Àliga i el Drac.
Sembla que vulguin ‘exportar’ la festa major de Vilafranca…
No, no [riu], però sí que és veritat que molts balls d’Orio s’han anat recuperant des del 2012, d’ençà de la primera visita a Vilafranca, i aquests balls es presenten tots junts en un seguici, que anomenem ‘kalejira’.
Què fan el dia gran de la seva festa major?
El dissabte més proper al 29 de juny, dia de Sant Pere, fem el Dia del Pescador, i ja tenim mitja dotzena de balls seguint el model de cercavila o ‘kalejira’ de Vilafranca.
La plaça de l’Ajuntament d’Orio és de nou gràcies, en aquest cas, als Castellers de Vilafranca, oi?
Sí, quan hi van fer el 3d9f, el juliol del 2015, però la relació amb els verds ja va començar l’any anterior, quan precisament pel nostre vincle amb els Falcons un grup d’uns seixanta castellers va venir per la prova del descens del riu Oria amb traineres, el més famós del Cantàbric. Després han tornat dos cops més a la regata i a fer castells.
Les traineres són l’element més popular a Orio?
Sí, i participem cada any, els dos primers diumenges de setembre, en la prova de la Bandera de la Concha, a Donosti. Orio som el poble que més vegades l’ha guanyat, 36 cops en unes 140 edicions. En nois hem guanyat per última vegada enguany i en noies, el 2022. Venen de tot el País Basc, però també de Cantàbria i aquest any, de Galícia.
Quants equips hi ha?
Els dos diumenges, vuit, però en les classificatòries, entre vint i trenta, respectivament.
Vostè és bertsolari, oi? Què significa?
Vaig treballar a l’Associació de Bertsolaris d’Euskalerria i tinc l’afició de cantar versos al meu poble. Els bertsolaris som el més semblant al que serien els glossadors en alguns punts de Catalunya i de Mallorca. És la improvisació oral cantada fent servir unes melodies i rimes ja establertes. No és el meu cas, perquè canto per als amics i només a Orio, però hi ha bertsolaris fins i tot professionals, els quals tenim com a referents artístics i fins i tot ideològics. I a les escoles, els nens tenen pràctiques de versos.
Com tenen l’ús social de l’euskera?
El tema de la llengua sempre l’hem viscut amb preocupació i semblava que la seva expansió en l’educació n’augmentaria el percentatge d’ús, però no està sent així. La clau no és que la gent no el sàpiga, sinó que la gent que el sap no l’utilitza en l’àmbit social. Aquest missatge qualla entre els joves…
Vostè va apuntar al pregó la possibilitat que algun grup folklòric d’Orio vingui a Vilafranca a actuar…
Hem après molt de Vilafranca sobre com organitzar les colles i seria bonic, per exemple, mostrar el nostre Dia del Pescador, amb una ‘kalejira’ amb diversos grups de balls, gegants, músiques i cants de cors. Estem en disposició de poder fer-ho, sí. De moment, però, a casa els meus fills, de 6 i 3 anys i mig, juguen cada dia amb el Drac, l’Àliga i els Diables de Vilafranca [riu].
Què li agrada més de la festa major de Vilafranca?
Veure amb la família i dues més que hi hem anat els últims anys totes les processons dels dies 30 i 31 en algun lloc tranquil, l’entrada a plaça per Sant Fèlix amb els Falcons i l’intent de pd6ps, que aquest any han descarregat; i canviar-nos de camisa per viure la diada de Sant Fèlix amb els verds.
Vindrà aquest cap de setmana gran de les festes d’aniversari dels Falcons?
No, perquè ja vaig estar-hi tot el cap de setmana passat amb motiu del pregó; però posa, sisplau, que vaig seguir diverses reunions de la gent jove organitzant el raŀli i la veritat és que n’hi ha per felicitar tota la colla per la iŀlusió que hi posen.
