“A Gaza s’han mogut coses que segurament sense la ‘flotilla’ no s’haurien mogut”
Entrevistem Jordi Coronas, capità del vaixell ‘Adara’ de la Flotilla Global Sumud, amb motiu d’una visita recent a Vilafranca.
Jordi Coronas, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC, va protagonitzar el passat 17 de novembre, a l’Escorxador de Vilafranca, una xerrada-debat amb la periodista Roser Ferrer sobre l’experiència de la Flotilla Global Sumud, que a final d’estiu va intentar portar ajuda humanitària a Gaza, però, sobretot, denunciar internacionalment l’actitud d’Israel. Coronas, que té el títol de capità de iot i patró professional d’embarcacions d’esbarjo, va ser el responsable de la navegació de l’Adara, un dels vaixells dels 45 que van participar en aquesta activitat humanitària i solidària amb Palestina. Al final de l’acte, en el qual va explicar, entre altres situacions, el ‘segrest’ de la Flotilla per part de l’Estat hebreu, l’1 d’octubre passat, Coronas va atendre el 3d8.
De què va servir la Flotilla?
Per mobilitzar la gent, sobretot la jove, que costa de mobilitzar en aquest país, i perquè arribi el missatge a la societat civil sobre el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions que hi va haver quan vam ser interceptats per Israel en són una mostra. Cal mantenir la mobilització ciutadana per Palestina.
Què respon a les crítiques sobre el molt de soroll inicial per tornar a port poques hores després de sortir?
Són coses que es van dir ajuntant la ignorància i la mala fe. Els problemes que vam tenir van ser bàsicament perquè el mar és un mitjà hostil i vam agafar els tres grans vents del nord que hi ha a la Mediterrània: la tramuntana, només sortir; el bora i el meltemi.
Creu que van incomodar gaire el govern d’Israel?
Els vam posar molta pressió mediàtica internacional al damunt i això ha fet que alguns governs, tot i que tímidament, reaccionessin i alguns estats han reconegut l’Estat de Palestina. Davant d’aquesta pressió, ha arribat aquest últim pseudo-acord de pau a Gaza, que ja veiem que no és tal acord, sinó que senzillament és per guanyar temps. Però s’han mogut coses que segurament sense la flota no s’haurien mogut. S’ha posat mediàticament el govern sionista contra les cordes.
Què va pensar en veure que els esperaven a l’aeroport de Madrid quan van tornar, després, fins i tot, d’estar-se tres dies en una presó?
Que l’havíem ‘liat’ més del que ens semblava, i no només aquí, sinó que en veure imatges de moltes ciutats del món realment ens vam adonar de la importància de l’acció de la qual vam formar part. Crec que individualment cap dels que hi vam anar som herois, però junts hem fet heroïcitats, i això s’ha transmès a la ciutadania.
Què creu que va motivar les mobilitzacions per l’acció duta a terme?
La intercepció i segrest per part de les forces militars d’Israel van indignar la gent, que va sortir als carrers i va fer que governs es moguessin, no abans.
La societat civil es va organitzar…
Sí, i tot i que en més d’una ocasió cal defensar la diplomàcia com una via per resoldre aquest conflicte, com ha fet l’Ajuntament de Barcelona, el cert és que a Gaza arriba tard i el que calen són accions molt més contundents. Fins que el govern d’Israel no estigui al llindar d’un crac econòmic fruit d’un bloqueig, per una desinversió o unes sancions, no reaccionarà en el sentit que s’espera per acabar amb aquest genocidi a Gaza.
A la xerrada ha parlat d’un control exhaustiu per part d’Israel…
Estem habituats a conviure amb això, però això no treu que no ens haguem d’indignar. Tothom sap que el millor servei d’inteŀligència del món és ara mateix el Mossad [el sistema d’espionatge exterior per part d’Israel], que estic gairebé segur que tenia informació de l’atemptat de Hamas de fa dos anys.
…?
Si tenien informació sobre el nostre ordre estricte de comandament de la ‘flotilla’… És una prova claríssima sobre el seu accés a les comunicacions i que, per tant, poden anticipar-se a les accions. Israel porta dècades preparant la societat civil perquè odiï tremendament el poble palestí. Em fa gràcia que et diguin antisemita, perquè els semites són tots els pobles descendents de Sem i que parlen llengües semites, com l’hebreu i l’àrab…
Vostè diu que es va obligar a no traspassar algunes línies vermelles pel que fa a al convivència…
Exacte, perquè gestionar 22 persones en un vaixell de 24 metres és complicat. Quan abaixes la guàrdia es poden produir conflictes personals, però sortosament només vaig haver de fer tres mediacions, que no van anar a més. La tripulació la formàvem vuit persones i vam deixar clar que no es tolerarien actituds masclistes, discriminacions, insults ni agressions. Qualsevol d’aquestes suposava desembarcar la persona que les hagués provocat.
El dia que els va abordar l’exèrcit hebreu, van fer el que havien previst?
Vam aplicar el protocol des del minut 1, establint unes fortes relacions de confiança plena entre companys, i havíem pactat tirar al mar els mòbils i altres estris de comunicació i també establir qui i què es podia explicar als soldats.
Què ha estat el millor i el pitjor de l’experiència viscuda?
El pitjor, la incertesa del moment en què entrem a la presó, perquè la sensació que has perdut el control de la teva vida també suposa una vexació. I el millor, l’amistat amb gent desconeguda i que, per exemple, un grup de noies et diguin que han decidit que si tenen una filla l’anomenaran Adara i si és un fill, Jordi.
Que emocionant!
Esclar que em va emocionar, perquè no t’ho esperes; o que et facin dos petons per desitjar-te bona nit en anar a dormir. Són gestos que et demostren molta confiança i estima.
Per què diu que no repetiria en una altra ‘flotilla’?
Perquè no puc tornar a fer patir la gent que estimo de la manera que els he fet patir i, segurament, perquè si em detenen a Israel per segona vegada no m’estaria pocs dies a la presó.
