“Vull que el meu equip sigui protagonista i porti sempre la iniciativa del partit”
Entrevistem el nou entrenador del Digittècnic Patí Vilafranca, Sito Expósito
Jordi ‘Sito’ Expósito (Capellades, 1977) va iniciar la seva etapa formativa com a jugador d’hoquei patins a Capellades i al Barça. Com a sènior va militar en equips com el Piera, Cerdanyola, Vigo, Calafell i Vilafranca. L’etapa d’entrenador la va començar a Capellades on va aconseguir un ascens a Nacional Catalana. Després va marxar a França per dirigir el Nantes i el Noisy amb qui va guanyar una Copa de França. L’últim equip que ha entrenat ha estat l’Alpicat, durant tres temporades, aconseguint una Copa Princesa i l’ascens a l’OK Lliga per primera vegada a la història del club lleidatà. A la Federació Espanyola de Patinatge, des de fa dos anys és el segon entrenador dels equips femenins amb qui ha guanyat un títol mundial amb l’absoluta a Novara (Itàlia) i un Europeu sub-17 a Gujan (França). A Vilafranca ha signat contracte per dues temporades i es confessa ser un entrenador a qui agrada donar oportunitats als joves.
Amb quin objectiu arribes a Vilafranca?
Amb el de tornar el Vilafranca on es mereix, a l’OK Lliga, i si pot ser que s’hi estigui uns quants anys. Si ho aconseguim en un any molt millor, si no, treballarem perquè sigui el més aviat possible però hem de fer passos ferms perquè en el moment de l’ascens hi hagi una base sòlida per intentar evitar el descens.
Aquests últims tres anys el Vilafranca ha anat a entrenador per any. Et preocupa?
No em preocupa. Penso que són circumstàncies. Forma part de la vida d’un entrenador i de l’esport. Jo vinc a fer la meva feina i el que espero és que els objectius es compleixin.
Quin serà l’estil de joc del teu equip?
M’agrada molt el joc directe, córrer i que la bola vagi molt ràpida. M’agrada defensar amb molta intensitat. Vull que el meu equip sigui protagonista i portar la iniciativa del joc tant en atac com en defensa. Amb això hem de veure si amb les peces que tenim aquest any som capaços de fer-ho. La temporada passada a Plata amb l’Alpicat vam ser els menys golejat de la lliga i l’equip més golejador. Espero poder aplicar el meu sistema però el Vilafranca serà valent, farà córrer la bola i arribarà molt a porteria.
Com has gestionat l’adeu inesperat de Xus Fernández?
No estic content. Ell estava molt a gust a Vilafranca, però ens ha dit que se li havia presentat l’oportunitat de jugar OK Lliga que li permetia compatibilitzar la seva vida familiar amb la professional. Hem de respectar la seva decisió però no m’ha agradat perquè el projecte passava per tenir la millor porteria de la categoria.
Ara tota la confiança a la porteria la diposites en un jove de 20 anys. No és massa pressió per al jugador?
Intentarem ajudar-lo molt. És un repte per a ell però de seguida va acceptar la proposta. Té moltes ganes de créixer i té tota la nostra confiança. Els dos últims porters que he tingut han fet un creixement important i espero que amb l’Edu Jurado passi el mateix.
Has participat activament en la confecció de la plantilla?
L’Aleix Ordóñez i el Matías Arnaez són jugadors que han passat pel meu filtre i els germans Gangonells ja estaven signats. Tots tenen el meu vistiplau.
Diuen que el grup de Plata que li ha tocat al Vilafranca és més assequible.
No hi estic d’acord. Per mi els dos grups són molt igualats. Al nostre grup hi ha el Vendrell que té una plantilla que combina veterania i joventut molt important, l’Olot que l’any passat ja va estar fins l’últim moment amb opcions per pujar, l’Espanyol que per mi ha confeccionat una gran plantilla o el Palafrugell i penso que n’apareixerà algun altre. Serà un grup molt obert.
Quina opinió et mereixen les noves regles de l’hoquei patins?
No m’agraden massa, la veritat. Penso que fins que no les provem és molt fàcil opinar. Hem de veure com ho resolem els entrenadors com pot ser el tema de les faltes directes i amb les superioritats. Faltarà saber com les apliquen els àrbitres i aquí torna a aparèixer el criteri. No m’hi poso d’esquena i puc entendre que es busca espectacle.
Què fa que sigui tan complicat mantenir l’OK Lliga per als equips que sempre acaben de pujar?
Penso que la diferència entre les dues categories és que a l’OK Lliga hi ha una sèrie de situacions en el joc i de circums-tàncies durant els partits que només es donen a la màxima categoria ja sigui per qualitat, velocitat o intensitat. Cal experiència en resoldre determinades situacions del joc que a la Plata no es donen per la diferència de nivell entre les dues categories. Això és el que fa que mantenir-se sigui tan complicat.
