L’església de l’Assumpció de Segur de Calafell celebra el seu cinquantenari
S’escau el proper dijous, Primer de Maig, i publiquem un reportatge del calafellenc Rafael Romeu sobre el temple.
L’església de l’Assumpció de Segur de Calafell celebra enguany els seus 50 anys, efemèride que s’escaurà dijous que ve, Primer de Maig, i ho celebrarà amb diferents activitats, tant religioses com musicals. Això és així en atenció al fet que el temple va ser construït en forma d’auditori i durant aquest mig segle ha estat la seu del Festival de Música del Baix Penedès.
Els actes programats en les properes setmanes comencen precisament aquest divendres, les 20 h, amb un concert de la Camerata XXI. El programa inclou el Rèquiem de Gabriel Fauré i Melangia, d’Enric Morera.
Per dijous que ve s’ha programat, a les 17.30 h, una missa presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Inclourà l’acte commemoratiu de la benedicció original de l’església del barri calafellenc. Els actes següents ja s’han previst a partir del dia 10 de maig.
Val a dir que l’església de l’Assumpció és d’estil arquitectònic brutalista, molt habitual als temples de nova construcció a Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970. El rector de l’època, Josep Maria Prats, va ser-ne l’impulsor. El creixement del nucli de Segur havia deixat petita l’ermita de Sant Miquel i fins i tot un espai que s’havia habilitat a una nau porxada de la desapareguda masia de la Casa Nova.
Mossèn Prats va impulsar també que la nova església es construís amb una graderia semicircular i una acústica acurada, de manera que pogués usar-se com a sala de concerts. La idea era crear un festival amb una filosofia que encara és manté: acostar la música etiquetada com a clàssica al gran públic, mitjançant uns programes a l’abast de tothom i uns preus populars.
Orígens de Segur de Calafell
Segons explica el calafellenc Rafael Romeu en un article que ha publicat a la revista InfoCalafell, Segur de Calafell va ser, al llarg dels segles medievals i fins ben entrat el segle XIX, una “quadra” o divisió territorial que, jeràrquicament, era inferior a una baronia. Pels documents antics, coneixem que Segur va pertànyer als dominis del castell de Cubelles fins al segle XIX.
El primer escrit que ens parla del nucli de Segur és del 1209. L’any 1238, Guillem de Crebai ofereix al monestir de Sant Cugat l’església de Santa Maria de Segur. És el primer text en el qual hi apareix anomenat el petit temple construït en l’època de transició del romànic al gòtic (segles XIII- XIV).
Aquesta església té dos absis, atès que estava dedicada a Santa Maria (tal com diu el cartulari de Sant Cugat) i a Sant Miquel, tal com s’acostumava a fer en els llocs de defensa on hi havia una torre o castell.
En tractar-se d’una capella petita, havia de dependre d’alguna parròquia. Així, doncs, en primer moment va dependre de Sant Cristòfol de Cunit, fins el 1363. Aquest any, totes dues esglésies van passar a ser sufragànies o dependents de la parròquia de Santa Maria de Cubelles.
En una visita pastoral, el dia 21 de juliol del 1414, es troba en aquesta ermita un donat, de nom Guillem Boxet, que hi fa de sagristà i s’encarrega de vigilar-la i tenir-ne cura. Per primera vegada, aquesta petita capella s’esmenta com a dedicada a Sant Miquel (aquarel·la adjunta). En aquest temps solament hi consten a Segur 2 cases.
A partir del segle XVI, els vincles entre Segur i Calafell es van estrenyent, ja que la família dels Palou, senyors del castell de Calafell, eren també propietaris de les terres de Segur. I, tot i que l’església de Sant Miquel es definia com a sufragània o dependent de Sant Cristòfol de Cunit, els serveis religiosos anaren, durant uns anys, a càrrec de la parròquia de la Santa Creu de Calafell.
L’any 1515, un nou fogatge enregistra 4 cases a Segur (uns 20 habitants).
L’any 1787, en el cens realitzat per Floridablanca, hi figuren 30 persones, i apareix el nom de “Segur de Calafell”. En el segle XVIII, la documentació eclesiàstica inclou Segur dins la parròquia de Santa Creu de Calafell -malgrat pertànyer encara a Cubelles- pel fet de la proximitat geogràfica.
Episodis del segle XIX
A principis del segle XIX, el propietari de la quadra de Segur era Joan Antoni Desvalls i Ardena, marquès de Llupià i del Poal, marquès consort d’Alfarràs, el qual va ser representant de Barcelona a les Corts de Cadis del 1810 al 1814. El cultiu de la vinya en aquestes terres fèrtils de Segur va originar que augmentés la població d’aquest nucli. Tot aquest increment d’habitants va fer que el 12 d’abril del 1821 -a instàncies del marquès de Llupià- el bisbat de Barcelona autoritzés poder celebrar missa diària a l’església de Sant Miquel de Segur, ja que havia passat uns anys d’abandonament i, pràcticament, sense culte.
La unió formal del territori de Segur amb Calafell esdevingué a resultes de la divisió de l’estat espanyol en províncies, decretada el 1833. Així, doncs, el 1842 es feia efectiva la dependència de Segur a l’Ajuntament de Calafell.
Ciutat-jardí
L’any 1946 es presentava un projecte d’urbanització de ciutat-jardí que englobava tota la hisenda de Segur. Per a afavorir l’arribada dels turistes, es va construir un baixador de la Renfe. Aquest factor, més la vinguda massiva d’estiuejants dels anys 1960, va fer que la petita capella de Sant Miquel quedés totalment descartada per a les celebracions litúrgiques dominicals i festives. Provisionalment, es va habilitar la porxada on antigament s’hi guardava el ramat de la Casa Nova com a lloc de culte. (Vegeu fotos adjuntes de la porxada).
Com apuntàvem més amunt, mossèn Josep Maria Prats, que aleshores era el rector de Segur, va impulsar la construcció d’un nou temple modern. El dia 1 de maig del 1975, l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Josep Pont i Gol, beneïa solemnement i inaugurava l’església actual, acompanyat del bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Jo- sep Maria Guix.
El projecte fou realitzat per l’arquitecte Jaume Teixidó i Ballescà. L’obra es va poder realitzar gràcies a la col·labo- ració desinteressada d’empresaris i autònoms del barri de Segur, així com també de moltes aportacions anònimes de feligresos. És una construcció totalment diferent de les habituats, amb una capacitat per a 1.200 persones.
Al tenir els seients col·locats en grades semicirculars, té una sonoritat excel·lent i, per això, s’ha emprat des d’un principi per a celebrar-hi els Festivals de Música del Baix Penedès. El campanar es va inaugurar el 2005.
El 13 de juny del 2021, amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, monsenyor Joan Planellas i Barnosell, i una desena de capellans concelebrants, tingué lloc la creació canònica de ‘parròquia’, deixant de ser església sufragània i passant a ser oficialment Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu, de Segur de Calafell.
