“Mai havia sentit que Felix Mendelssohn tingués una germana també compositora”
Entrevistem la soprano Maria Teresa Garrigosa que dissabte protagonitza el cicle ‘A l’Agrícol Parlem de Música’ al voltant de les compositores catalanes dels segles XIX i XX.
La soprano Maria Teresa Garrigosa (Barcelona, 1961) compagina la seva activitat concertística i la difusió musical amb l’ensenyament de cant al Conservatori de Vila-seca. A partir de la seva inquietud de recerca, elabora la tesi doctoral ‘Les compositores catalanes del s. XIX: un impuls creador’ (2019). Tot endinsant-se en arxius i biblioteques, descobreix i dona a conèixer les creacions musicals de dones oblidades. En el decurs de les seves investigacions, va localitzar la partitura original de la primera òpera escrita per una dona a l’Estat espanyol, composta per M. Lluïsa Casagemas (Barcelona, 1873-1942), fins aleshores perduda. Dissabte, a les 7 del vespre, dins del marc de les xerrades musicals i gratuïtes ‘A L’Agrícol parlem de música’, farà una conferència amb el títol ‘Les compositores catalanes del segles XIX i XX’.
Com va començar la recerca de dones compositores?
Era l’any 1998, estava buscant nous repertoris per als meus alumnes de cant quan vaig descobrir una partitura que posava ‘Hensel’. Desconeixia aquell compositor i la meva sorpresa va ser veure que era una peça de Fanny Mendelssohn. Mai havia sentit parlar que Felix Mendelssohn tingués una germana compositora. Vaig remenar més i vaig conèixer músiques fantàstiques de Clara Shumann, Alma Mahler…, totes elles d’origen alemany.
Aquesta troballa la va portar a noves descobertes?
L’any 2005 vaig fer un concert amb músiques de dones compositores alemanyes. Hi va assistir el Mestre Gargallo, de l’associació de mestres directors. Em va dir: “Com que t’interessa la música de compositores, mira aquestes partitures de l’arxiu de l’associació”. Era tot un cicle de cançons d’Isabel Güell, la filla del comte Güell. La meva primera impressió va ser la d’una dona catalana que també fa música! A la sisena Festa Modernista de la Colònia Güell, vaig trobar adient cantar les cançons inèdites d’Isabel Güell. Va ser un concert màgic, perquè el repertori escollit va agradar molt al públic. Si hi havia una dona compositora de l’època modernista, ben segur que n’hi deuria haver moltes més. Aquí va començar la meva recerca i l’inici de la meva tesi doctoral.
Com es va plantejar la recerca?
Quan vaig començar sols trobava homes compositors. Intentava estirar el fil de manera molt artesanal i m’era difícil. Vaig trobar molta informació a la Biblioteca del Conservatori de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya; també a l’arxiu de revistes catalanes antigues (ARCA). Sempre he tingut inquietud per cercar i he tingut la sort de trobar.
Els editors i programadors culturals s’han mostrat interessats a publicar aquest patrimoni?
S’ha avançat molt, però encara falta molt per fer. La meva experiència em porta a explicar que l’any 2008, amb tot de material inèdit sobre dones compositores modernistes, vaig anar a trobar en Llorenç Balsach, fundador de La Mà de Guido, responsable dels enregistraments i la comercialització. En presentar-li el projecte em va dir: “Quan vols que ho enregistrem?”. Vaig gravar cançons de Narcisa Freixas, Isabel Güell, Carme Karr i Lluïsa Casagemas. El 2014 vaig fer un segon disc amb compositores de la generació noucentista. N’estic molt satisfeta!
Va venir a l’Arxiu de Vilafranca a fer recerca musical. Què hi va trobar?
He estat a l’arxiu unes quantes vegades. De moment he trobat composicions de les germanes Lara, entre d’altres. He de continuar buscant perquè no es perdi informació. La meva idea és prosseguir la recerca que vaig iniciar quan em jubili. Vull indexar les compositores catalanes fins a la Guerra Civil.
Quantes compositores ha identificat?
De moment, tot i que hi poden haver sorpreses agradables, trobem unes cent compositores catalanes nascudes entre 1810 i 1901. Un nombre extraordinari si pensem que van publicar obres. Fins que no t’endinses en les compositores modernistes d’inici del segle XX, no t’acabes de convèncer que aquelles dones eren molt potents i competents en molts àmbits. La música era un element més de les seves inquietuds.
Dissabte farà una sessió a L’Agrícol. Quines músiques i compositores s’hi podran escoltar?
Posaré en relleu la música i l’obra d’algunes dones compositores i escoltarem la seva música. Exposaré les raons que m’han ajudat a fer realitat la seva recuperació, perquè formen part del patrimoni i la història de la música catalana. Són un ric testimoni del viu diàleg entre música i poesia.
Una entrevista realitzada per M. Antònia Guardiet Bergalló
