“El 60% dels visitants de Montserrat són estrangers i de la resta, el 90% de Barcelona”
Entrevistem el vilafranquí Raimon Olivella, que des del 2014 és el director d’hostaleria i restauració de Montserrat
Aquest vilafranquí de 57 anys amb estudis de diplomatura d’Hostaleria –en la primera promoció de l’escola d’aquesta especialitat i de Turisme que es va crear a Sitges– és el director d’hostaleria i restauració de Montserrat, el que vol dir responsable de l’allotjament, el menjar i la beguda dels diversos complexos al voltant del Monestir i també de l’Obrador de Montserrat, on s’elaboren coques i pastissos tradicionals de l’indret; a més de gestionar l’Hotel Abat Cisneros. Té al seu càrrec 130 persones, distribuïdes en 9 departaments (bar de la plaça, cafeteria, restaurants, buffet lliure…).
Com va arribar al seu càrrec directiu a Montserrat?
Coneixia l’empresa perquè com a consultor-formador en hostaleria el 2006 hi havia anat a impartir cursos als directius. Arran d’aquests, els anys següents vaig fer altres cursos d’atenció al client per al personal base i el 2013 el director de RH em va proposar la feina. I fins ara.
Quina és la seva funció, bàsicament?
Soc el responsable que tots els serveis d’hostaleria i restauració disposin de recursos i dotacions necessaris per garantir-ne l’operativitat, assegurant al màxim possible que allò que ha estat reservat s’acompleixi satisfactòriament per al visitant/client. Amb això vull dir des del fet que hi hagi els aliments necessaris fins al personal, passant per les condicions físiques dels diferents espais.
Vostè ha d’encarregar el menjar que farà falta, per exemple?
Sí, entre altres coses, tot i que hi ha un departament de compres que ho gestiona.
Quanta gent visita Montserrat?
L’any passat vam tenir uns 2.490.000 de persones i el rècord és del 2019, quan van ser 2.760.000. Això significa una mitjana diària d’unes 7.000 persones i escaig. Aquest any esperem unes 150.000 més que l’any passat; o sigui que ja ens acostaríem ‘perillosament’ a la xifra del 2019.
Per què creu que és perillós apropar-s’hi?
Perquè penso que per poder tenir una visita completament plena i satisfactòria hi ha d’haver fins a 7.000 persones al dia. A partir d’aquí la visita pot no ser considerada plaent. En aquesta època no hi arribem de mitjana, sinó que estem al voltant de les 5.000 persones diàries entre setmana, però els festius podem superar les 8.000. Pensa que els diumenges d’octubre, amb moltes romeries, passem puntualment de les 11.000 persones…
Fa uns dies vaig estar una hora fent cua per aparcar…
Perquè el pàrquing té una capacitat limitada, però que consti que no depèn de Montserrat, sinó de la Generalitat, en tant que és un accés a un parc natural. Reivindico el fet que Montserrat, a dia d’avui, encara és gratis per als residents del país. A molts llocs turístics has de pagar entrada per tot, aquí no; i aparcar et comporta una taxa d’uns 7 euros, un preu molt inferior al que cal pagar per aparcar a Barcelona quan vas al teatre o a sopar, posem per cas.
Tenen estudiat què hi va a fer a Montserrat un visitant tipus?
Principalment, a gaudir d’un dia de natura per la muntanya. Es pot dir que la majoria de gent ve a caminar i passejar per l’entorn de Montserrat.
D’on provenen els visitants?
El 60% són estrangers, d’arreu del món; i del 40% que és de l’Estat espanyol, un 90% és de la mateixa província de Barcelona.
Amb aquest volum de gent que em diu, penso que les ceŀles sempre deuen estar molt ocupades, oi?
No, ni molt menys, tan sols molts caps de setmana. En total, tenim una oferta d’uns 600 llits, entre els quals, 147 places en 82 habitacions a l’Abat Cisneros; 246 places a les ceŀles de l’Abat Marcet, en apartaments d’1 fins a 4 persones; o també 237 places en habitacions amb lliteres i 34 habitacions familiars a les ceŀles de l’Alberg Abat Oliba. L’ocupació mitjana anual és del 58%.
Quina és la principal problemàtica amb què es troba per donar servei a tothom?
Tenim una manca de personal a l’hora de gestionar les puntes de més visitants o en casos de grans grups que rondin les 800 persones. Ara bé, avui ens trobem que sobretot hem de treballar amb menys planificació que fa uns anys. Ens poden trucar d’avui per demà per fer una visita d’un grup nombrós i, esclar, això ens fa anar malament.
Vostè també s’encarrega de la intendència dels monjos?
No, ells tenen la seva cuina i el seu personal, tot i que compren a través de la nostra central de compres. Jo treballo per a una empresa que es diu L’Agrícola Regional (LARSA), que és 100% propietat dels monjos i que es va crear en el seu moment, el 1913, per gestionar unes finques agrícoles que posseïen des de temps immemorials, Can Castells i Can Martorell. Per tant, el meu vincle amb els monjos del Monestir és estrictament de veïnatge i, evidentment, de coŀlaboració si se’m demana.
Quants monjos i escolans hi ha?
Una cinquantena de monjos, però al voltant dels 40 que siguin al Monestir. N’hi ha d’altres al santuari del Miracle al poble de Riner, i, per exemple, un és permanentment a Roma. I d’escolans, una quinzena per cadascun dels 5 cursos, entre els 9 i els 14 anys.
Què li agrada més de Montserrat?
No em cansaré mai de veure el mar de núvols i la sortida del sol venint de Vilafranca per Can Massana.
