Cent anys ha que és mort el ruc, i encara el cul li put!
Pere Casanovas
Als americans els va la marxa i ningú millor que el trampós del Tramp per començar una nova era de governança que serà insuportable i divertida alhora. Putin, dictador absolut de la gran Rússia, el xinès Jinping amb la seva dictadura comunista-capitalista-militar i els ianquis en mans del llunàtic i trampós Tramp. Per la seva banda, una Europa acomodada i sense nord segueix ocupada vigilant que els taps de plàstic no s’escapin de les ampolles! I ja ho tindríem! Què pot anar malament? Entremig de tot plegat, les guerres segueixen assotant pobles i ètnies senceres, davant la mirada atònita de milers de milions de persones que ens ho mirem per la tele, atordides i espantades. A València, pobra València, comprovem que un estol de manaires inútils i perillosos, que no creuen en el canvi climàtic, no saben què fer davant de l’embat terrible dels temporals de llevant. Els diners per a emergències ara són per als toreros! Però no ens enganyéssim: aquests xoriços han arribat al poder perquè la gent els ha votat. O sigui que no cal dir res dels americans i d’altres espècimens, que prou feina tenim aquí! Toreros al marge, si al Penedès ens cau del cel un patac de quatre o cinc-cents litres d’aigua en dos dies, també hi hauria molta gent que patiria de debò i centenars d’hectàrees quedarien sota l’aigua. Però bé, no ens poséssim dramàtics, que la vida segueix i els humans sempre hem avançat trobant solucions a les situacions més adverses inimaginables. Diuen que ens ha de fer por tot això de la intel·ligència artificial, però a mi, la veritat, em comença a fer més por la intel·ligència natural, sobretot veient l’escassetat de la qual en pateixen gentota que mana, i molt. Diuen algunes ànimes ingènues que sembla mentida que, aquí i ara, en què tothom ha passat per l’escola i s’ha erradicat l’analfabetisme, pugui haver-hi tanta gent que no sap res de res. I, clar, una cosa és saber llegir i escriure i l’altra, tenir cultura i criteri per saber què es pot fer i què no! I això, amics meus, no s’aprèn a les escoles! Fa basarda que hagin pescat l’espavilat del cap de policia de Delictes Econòmics de Madrid amb vint milions d’euros amagats dins les parets de casa seva. Vaig sentir una locutora important de les espanyes que en comptes d’anar al moll de la notícia, opinava que aquest policia era un pobre desgraciat, perquè de res li servien tants diners si no se’ls podia gastar! Cent anys ha que és mort el ruc, i encara el cul li put!
