“El Concurs ara és més dinàmic, sempre hi passen coses i la gent no s’avorreix”
Entrevistem Pere Ferrando, president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona
Pere Ferrando és un veterà de les places castelleres. Aquest vendrellenc resident a Vilafranca té el cor vermell i un interès casteller multicolor. Tant, que des del 2012 és president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona. Diu que el certamen ha millorat moltíssim amb el pas dels anys. S’ha fet més àgil, fins a convertir-se en un espectacle de primera divisió, l’espectacle casteller més gran del món. I també defensa que el paper del jurat ha de servir per posar ordre i fer complir la normativa, però que, al final, els grans protagonistes de les tres jornades han de ser els castells i les colles. El jurat, com més desapercebut passi, millor. Com a àrbitre principal, Pere Ferrando no es perd mai detall de cap diada i dissabte i diumenge impartirà justícia castellera, un any més.
President del jurat des del 2012. Com ha canviat?
L’estructura del jurat és la mateixa, però el que sí que ha evolucionat en positiu és el concurs en general.
Aquells concursos interminables…
El gran debat sempre era la durada del Concurs, fins que al 2010 es van aplicar una sèrie de normes que van fer que ara sigui més àgil i ràpid. Abans quan una colla desmuntava un peu s’havia d’esperar que la mateixa colla tornés a muntar-lo, i això significava 20 o 30 minuts d’espera. Ara, quan una colla actua, la següent ja es prepara. És més dinàmic, de manera que sempre, sempre estan passant coses al Concurs, la gent no s’avorreix mai, no hi ha estones mortes. Per això és l’espectacle casteller més gran del món!
I això que ara, amb construccions de gran dificultat, es requereix més temps.
Sí, però amb això també ens hem adaptat perquè si es desmunta un peu hi hagi temps suficient per tornar-lo a preparar i mentrestant es deixa passar dues colles.
El jurat del Concurs de Castells és una mica el VAR del futbol. Quins mecanismes s’utilitzen ?
Estem en l’era digital i tot és molt més senzill. Als anys 90 ja es va implantar el vídeo, però ara ja tenim la realització de diferents càmeres que ens facilita molt la feina gràcies als plànols generals, zenitals i les que agrupen colles. Això ajuda molt, sobretot en rondes conjuntes.
Com es fa?
Abans de començar en les rondes conjuntes s’assigna una colla a cadascú. Som 7 persones, 6 membres de les sis primeres colles classificades l’any anterior i el president. Això es fa per tenir un vot de desempat en cas d’igualtat.
La cosa es deu complicar més la jornada de dissabte…
És clar, són 18 colles. Ens havíem trobat a vegades rondes conjuntes de 8, 9 o 10 castells. I tocava a més d’un castell per membre del jurat. Ara, en aquests casos el jurat té la potestat de dividir-la en dues parts.
Quin és l’aspecte que genera més controvèrsia en la comissió assessora?
Tenim assumit que hem d’estar atents al que passa a les places per si passa alguna cosa que després es pugui aplicar al Concurs.
Per exemple?
Per exemple l’any passat amb el 9 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca, amb el dos que ja estava baixant mentre l’enxaneta estava fent la darrera aleta. Per tant, s’ha hagut de normativitzar aquesta situació. L’altre tema destacat d’aquesta edició té a veure amb el casc de la canalla perquè a l’edició passada, a Torredembarra, un membre de la canalla d’una colla va perdre el casc mentre es feia el castell i va quedar sense protecció. Doncs enguany s’aplicarà una penalització.
Com s’apliquen les penalitzacions?
Les penalitzacions no resten punts, però serveixen en cas d’empat.
A l’hora de decidir sobre la normativa, pesa més l’opinió de les colles grans?
Abans només hi havia les màximes aspirants a guanyar-lo. Ara el jurat és més plural i la normativa està força consensuada.
La taula de puntuació ja és una altra cosa…
La taula de puntuacions es fa l’any que no hi ha Concurs. Podríem dir que la puntuació del 90 o 95% de castells no es toca mai perquè ja es considera vàlida. En canvi hi ha l’etern debat sobre els castells sense folre i els castells de 10, que són els que poden fer decantar la balança. És un debat que no està tancat.
Com valora el retorn del Nens al diumenge?
Soc dels que pensa que les colles que tenen un peu al dissabte i l’altre al diumenge, poder competir el diumenge és un premi, encara que quedin últims.
Pronòstic per diumenge?
El tinc, però no te’l diré!
