Veus silenciades

Maria Torra

Realitats ignorades: el crit de dones afganeses que no podem oblidar. Ja fa dies que em trobo profundament commocionada i impotent en escoltar la veu esquinçadora de dones afganeses que, amb valentia, protesten cantant el seu dolor. Les seves paraules reflecteixen les atrocitats que moltes dones enfronten a l’Afganistan i arreu del món, on la seva llibertat ha estat cruelment arrabassada simplement per ser dones. Quantes d’elles han estat reduïdes al silenci, confinades a casa seva, privades del seu dret més bàsic: la llibertat. Una llibertat que inclou la possibilitat de treballar, educar-se, somiar i contribuir a la societat. Les seves veus, com elles diuen, no són ‘Aurat’, no són un perill, i no haurien de ser silenciades. M’horroritza pensar en les dones que no poden alimentar els seus fills, que viuen sota el jou d’aquells que, plens de privilegis, les condemnen a una vida de penúries i desesperança. Com és possible que en ple segle XXI continuem permetent que milions de dones visquin en aquestes condicions? Aquest no és només un problema de l’Afganistan, és un problema global. Cada cop que una dona és silenciada, quan se li nega la possibilitat d’exercir la seva professió, de treballar, d’existir amb dignitat, tots perdem. Perdem talent, humanitat i l’essència del que vol dir ser una societat justa i equitativa. Com a defensora de la igualtat i la diversitat, no em puc quedar callada. Et demano que alcis la teva veu signant la petició a l’enllaç: https://chng.it/KTqq2cXwDd. La seva lluita és nostra i la seva llibertat és la llibertat de totes i tots. No més silenci! Reunim el major nombre possible de firmes per presentar-les al Parlament Europeu.