“X-Tramp volem tenir la gent enganxada al grup Supertramp durant dues hores”
Entrevista a Quim Casanovas, covocalista del grup X-Tramp, tribut de Supertramp i el qual interpreta al cantant Roger Hodgson.
Quim Casanovas treballa com a instaŀlador elèctric, però també és covocalista del grup X-Tramp, tribut dels britànics Supertramp, i que aquest dissabte actua al Festival Solidari Musicveu de la Fundació Pinnae a les Caves Rovellats de la Bleda (Sant Martí Sarroca). El boca-orella de l’exceŀlent qualitat del grup ha fet efecte i ja fa dies que les entrades estan esgotades. Per bé que la seu del grup és a Blanes (la Selva), X-Tramp està format per 7 músics també de les comarques del Maresme, el Vallès Occidental i l’Anoia, com és el cas de Casanovas, que resideix a la Beguda Alta, al municipi de Masquefa.
X-Tramp es va crear l’any 2012, el mateix que va néixer Storm Survivors, el grup tribut al cantant Roger Hodgson, a qui Quim Casanovas broda de manera sorprenent, i que van formar un grup d’amics de Masquefa, Piera i Castellgalí.
Vostè va entrar a X-Tramp una mica per casualitat?
L’estiu del 2016 em van demanar de fer una substitució per un problema mèdic del cantant que feia de Roger Hodgson, com jo al meu primer grup tribut, i els vaig dir que no perquè havia d’anar a assajar a Blanes, però la meva dona em va dir de provar-ho i com que el tren a vegades només passa un cop, m’hi vaig integrar. Al primer assaig ja tenia la pell de gallina.
Per què?
Per l’elevada qualitat del tribut.
El felicito, perquè realment són molt bons. Perdoni, però quan veig un grup tribut em considero exigent i vostès reprodueixen el so Supertramp al detall…
Hi ha molta feina al darrere i el Miquel Àngel García, l’encarregat de llançar els efectes en el moment oportú, és realment molt bo. I també l’Albert Ponsdomènech [teclats, saxos, harmònica]; però tots els músics, a banda d’assajar plegats una setmana sí l’altra no, treballem molt a casa.
Hi ha d’haver molts sons que els han de tenir pregravats?
No, tot ho fem en directe, llevat, esclar, de les campanes en la projecció del vídeo darrere la cançó ‘Fool’s Oberture’ o el soroll de la gent a l’estació a ‘Rudy’. La feina del Miquel Àngel fent entrar el vídeo quan toca i ni abans ni després és impressionant.
Al concert al Penedès també hi haurà el muntatge de vídeo dels seus shows?
Malauradament, no, ja que perquè es vegi bé ha de ser de nit o dins d’un local, que no serà el cas a Rovellats. Però el so, sí que serà el que fem habitualment, esclar.
Genial. Parli’m de Roger Hogdson, el vocalista del grup a qui vostè posa veu. Com el defineix com a artista?
A mi m’agraden molts artistes i grups, com Alan Parsons, Genesis i Phil Collins, The Police i m’encanten, per exemple, els UB-40; però Hogdson i Supertramp els destaco com a exemple d’un rock simfònic exceŀlent, més que progressiu. De Supertramp em va captar des del principi la barreja de les veus amb el piano i, sobretot, els sintetitzadors. M’encanten i sents el ‘wurlitzer’ [piano elèctric] a l’inici de ‘The Logical Song’ i se’m posa la pell de gallina…
Una meravella, sí…
És la cançó que, per mi, defineix el so Supertramp.
Li costa ‘imitar’ Hodgson, amb una veu molt característica i que arriba molt amunt?
Em diuen que tinc la sort que la meva veu, no és que la clavi, però s’hi assembla força. I treballo molt a casa cantant sobre l’original i la meva filla, com que sap anglès, m’ajuda molt en la pronunciació. I també estic content des que vaig deixar de fumar, perquè arribo a notes a les quals abans no arribava.
Em va semblar que abaixaven el to d’algun tema…
Només hi ha dues cançons que estan baixades perquè, efectivament, la meva tessitura de veu no és tan alta com la de Hogdson: ‘Hide in your shell’ i ‘Fool’s Oberture’.
Creu que Supertramp són dues parts en una, amb el duet Hogdson/Davies com els casos Lennon/McCartney als Beatles o Jagger/Richards als Stones?
Sí, però en el cas de Supertramp es notava molt més. Sempre he estat més ‘hogdsonià’, però ara amb el meu company Joan Parrilla [veu de Rick Davies a X-Tramp] també li he trobat el gust a les cançons d’en Davies.
Com decideixen el repertori dels seus concerts i, per exemple, els temes que no poden faltar mai?
Tot i que ho comentem, normalment el munta el director musical, Jordi Gallart [piano, hammond, clarinet, harmònica]; però tenim prou material treballat per anar canviant algunes cançons i toquem temes per blocs molt ben estudiats. El que volem és tenir la gent enganxada a shows de dues hores.
Ha vist mai Supertramp i/o Roger Hodgson en solitari?
Hodgson, a Castelló i en una prova de so a Pedralbes amb altres grups tribut. Em va semblar una persona encantadora. Miri aquesta foto amb la meva filla [em diu mentre m’ensenya el mòbil], que ja sabia que el seu pare feia de Roger Hodgson.
Li devia saber greu que Hodgson deixés el grup…
Sí, però ja estava cansat de les grans gires i volia fer coses noves. Va acordar amb en Davies que es podia quedar l’empresa Supertramp amb la condició que no toqués les seves cançons, però tot i que Davies li va dir que sí, com que la majoria de les cançons estaven a nom de tots dos, doncs legalment Hodgson no ho podia impedir. Supertramp va agafar un altre cantant i mai no han fet l’intent de tornar a ajuntar-se, però tot i que fa anys que no toquen tampoc no s’ha dissolt mai com a grup.
Aquest dissabte, gràcies a Pinnae, X-Tramp visiten per primer cop el Penedès. Ja era hora!
Va com va, però naltros, encantats de venir ara i quan sigui. Del grup, però, només jo visc a la vegueria del Penedès.
