L’aigua no cau de la dutxa
Daniel García Peris
El joc de paraules de la campanya per l’emergència per sequera a Catalunya, ‘l’aigua no cau del cel’, no podia ser més encertat. L’evident revelació meteorològica fa una crida a la consciència ambiental, que hauríem de tenir més present. Tot i així, sembla com si descobríssim que aquesta no és un regal diví que se’ns atorga per a la nostra exclusiva satisfacció.
Fins que no s’aplicarà ara la primera fase a Barcelona i rodalia, que afectarà més de 6 milions de persones, no n’érem prou conscients. Tot i anunciar-se durant mesos, el fatídic moment ja ha arribat. A la resta de Catalunya, però, fa temps que es pateixen aquestes limitacions en el dia a dia, especialment en l’activitat al camp. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que proveeixen l’àrea de la capital, la Catalunya central i Girona, són per sota dels 100 hm3, el llindar marcat per activar el pla del govern.
En aquesta primera fase es decreta la reducció del 80% dels consums hídrics en agricultura, un 50% en ramaderia i un 25% a les indústries. Serà dramàtic per als pagesos. Malgrat que el cultiu de la vinya és de secà, l’afectació al Penedès serà majúscula. De tota manera, el que es parlarà més en els propers mesos als mitjans de comunicació serà la prohibició de dutxes als espais esportius. Sembla una mesura obra mestra de la lògica, ja que sabem que la solució a la sequera és deixar que la suor flueixi lliurement, però l’aigua no, per descomptat. No volem que els esportistes es rentin la calor i l’esforç, preferim veure’ls amb una aura de dignitat perfumada amb desodorant de poca entitat.
És evident que en arribar a casa tothom passarà per la dutxa. Hi ha el convenciment que eliminant aquest pas pels vestidors reduirem el consum d’aigua a costa de perdre higiene personal pel camí. Si realment volem fer un canvi significatiu caldria canviar el funcionament d’aquestes instal·lacions per controlar molt millor la despesa d’aigua i el seu tractament. Cal abraçar tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Les mesures cosmètiques i divulgatives ja no tenen efecte. Necessitem més previsió per a una gestió acurada de l’aigua si volem mantenir el nivell de benestar, especialment d’aquella que, cada cop més, no caurà del cel.
