“Sempre et valoren millor fora de casa que no pas a casa”
Entrevistem l’olerdolenc Andrés Carrasco, l’entrenador de l’històric Dinamo Tbilisi de Geòrgia
Porta molts anys entrenant fora de Catalunya i d’Espanya; com ho valora, això?
Sembla un tòpic, però en el meu cas és cert. Sempre es valora molt més la feina de qualsevol persona fora de casa que no pas a casa. A mi m’ha passat i em segueix pasant i és per això que he tingut aquesta trajectòria tan àmplia a llocs tan dispars.
Des de l’any passat dirigeix el primer equip d’un club històric com el georgià Dinamo Tbilisi. Com van les coses pel Caucas?
Doncs van bé. Conec l’entitat des de fa molts anys i m’hi sento bé. El repte de dirigir el primer equip del Dinamo em motiva i la meva intenció és continuar a Geòrgia si la directiva m’ofereix renovar un cop s’acabi el contracte. De moment, aquest 2024 en continuaré sent entrenador.
El Dinamo Tbilisi és un club històric, però actualment el panorama és complicat, no?
Estem en un context global més dificultós en el vessant econòmic i institucional que fa uns anys per al Dinamo i, en general, per al conjunt de clubs de Geòrgia. De la mateixa manera que el país travessa una situació complexa, el futbol també ho viu. Haurem de patir, però estic convençut que tirarem endavant. Per sort, el Dinamo té una estructura de base molt potent i això ens garanteix el futur.
Una estructura de base que vostè coneix bé i que ha ajudat a modelar durant la seva tasca com a director del futbol base…
Aquest any fins a 15 jugadors de la selecció georgiana sub-17 són del Dinamo Tbilisi. Són els jugadors que en poc temps començaran a entrar al primer equip i que ens permetran afrontar el campionat de lliga amb més garanties que actualment.
Com definiria la lliga georgiana?
És Europa, però al mateix temps no és Europa. Estem al Caucas i aquí tot té la seva pròpia realitat, no només el futbol. A títol esportiu, podríem dir que la lliga de Geòrgia seria similar a la Primera Federació espanyola, per exemple.
I l’ambient de l’afició?
Nosaltres juguem en un estadi amb capacitat per a 55.000 persones. És molt difícil d’omplir en partits de la lliga domèstica. En competicions internacionals hi ha més ambient, però en general és complicat veure la graderia plena. En els partits que juguem fora de Tbilisi, en ciutats més petites i en camps amb menor capacitat, sí que es viu amb major intensitat el futbol.
La passada temporada vostè va arribar a mitja lliga i va aconseguir acabar el campionat en segona posició, per darrere del Dinamo Batumi. Quins objectius es marca enguany?
Tractarem de lluitar pel campionat amb rivals com ara el mateix Dinamo Batumi o el Torpedo Kutaisi i, sobretot, mirarem de millorar les prestacions en competicions internacionals. L’any passat ens van eliminar a la prèvia de la Champions i també a la prèvia de la Conference. A la Conference vàrem perdre davant d’un equip com el Hamrum Spartans maltès, que no era millor que nosaltres. Aquest 2024, jugarem la Conference League amb l’objectiu de millorar els resultats. Un gran èxit seria arribar a la fase de grups.
La temporada a Geòrgia té un calendari diferent del de les lligues occidentals, no?
La lliga a Geòrgia comença al març i acaba al novembre, com passa als països escandinaus o molts altres d’aquesta zona d’Europa. De fet, ja hem arrencat la pretemporada i anirem a fer un stage a la ciutat turca d’Antalya, on jugarem diferents partits de preparació. Tot plegat, molt diferent del que estem acostumats a Espanya o a Europa occidental. De fet, aquí tot és un altre món.
Li agradaria tornar a Espanya a entrenar?
Sí, m’agradaria poder entrenar a casa, però com deia, sempre és més senzill que et valorin lluny. De moment, estic molt content a Geòrgia i al Dinamo i aquí seguiré si les coses van bé.
