Mor a Tolosa el vilafranquí Antoni Güell Sabaté, expert en medicina aeronàutica
Vinculat a diversos projectes espaials, el govern francès li va concedir la màxima distinció de l’Estat
Aquest dimecres van enterrar al cementiri de Pinsaguel, a Tolosa de Llenguadoc (Catalunya del Nord), Antoni Güell Sabaté, nascut a Vilafranca del Penedès l’1 de maig del 1951, mort a l’esmentada ciutat occitana dimarts de la setmana passada i que ha destacat professionalment com a metge neuròleg vinculat a la medicina aeronàutica i informàtica. També va estudiar les carreres de Matemàtiques i Física.
Güell ha estat un expert en l’exploració del sistema nerviós i va ser, per exemple, director del laboratori d’aquesta especialitat a l’Hospital i la Universitat de Tolosa, entre els anys 1976 i 1986. També va crear i va exercir la direcció mèdica de Médès (Institut Francès de Medicina Espacial), va ser cap de programes de Ciències de la Vida a la Direcció de Programes del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) París, i va ser cap de Valorització del CNES i del departament d’aplicacions ciutadanes dels satèŀlits d’observació de la Terra, de telecomunicacions i localització.
A més, Antoni Güell va assessorar la NASA, va tractar com a metge de l’espai amb tots els cosmonautes soviètics i després russos fins a l’any 2006, excepte el primer home que va anar a l’espai per orbitar al voltant de la Terra, Iuri Gagarin; i va treballar tant per a l’URSS i Rússia com per als Estats Units, així com per a la Xina com a membre vinculat al govern francès.
Val a dir, a més, que Antoni Güell –autor o coautor de més de 300 publicacions– va ser president de l’Associació Les Amis de la Confluence, creada per Nicole Belloubet i que té com a objectiu donar una segona vida al Château Bertier de Pinsaguel, i que el govern de França li va concedir les màximes distincions de l’Estat: cavaller de l’Ordre Nacional del Mèrit i de l’Ordre Nacional de la Legió d’Honor.
Caganer espacial
Una anècdota vinculada amb la trajectòria vital i professional d’Antoni Güell és que l’any 1995 va ser determinant perquè una figura tradicional del pessebre a Catalunya com és el caganer es convertís en un element espacial. En concret, va enviar un caganer a l’estació espacial MIR i durant 16 dies va orbitar al voltant de la Terra fins a 256 cops, a raó de 16 voltes diàries.
