“Costa molt captar nous atletes, però a Fondistes Penedès seguim mantenint la il.lusió”
Joan Luque repassa els primers 25 anys de vida del club
Fondistes Penedès ha celebrat aquest any el seu 25 aniversari, com està el club a dia d’avui?
Estem bé, però s’ha de reconèixer que després del període de pandèmia tot ha estat molt més complicat. Ara mateix som al voltant de 70 atletes al club, però fa uns anys n’érem gairebé un centenar. Costa que la gent s’apunti no només a Fondistes Penedès, sinó a qualsevol club atlètic.
I quins motius pot haver-hi més enllà de la pandèmia per a aquesta davallada?
Hem notat en els últims anys com grups d’amics decideixen muntar els seus propis clubs encara que no estiguin federats ni compleixin cap normativa. S’ajunten i participen en curses. I per altra banda, hi ha la falsa creença que si t’apuntes a un club has de complir una sèrie de compromisos, córrer un mínim de curses o prendre part a les competicions que et diu el club. Això no és pas així. Fondistes Penedès som un exemple de club on tothom corre on vol i quan vol. Som un grup d’atletes enamorats de l’atletisme de fons i prou.
Pensàveu en el moment de fundar el club, l’any 1988, que arribaríeu al quart de segle?
En aquell moment no ens plantejàvem res en concret. Vàrem muntar el club sense gaire aspiracions. Ens unia el nostre amor per aquest esport i volíem potenciar-lo i gaudir-ne. Res més que això. Això sí, estem molt orgullosos d’haver arribat als 25 anys i de seguir al peu del canó amb la mateixa iŀlusió que teníem el 1988.
Un quart de segle després, qui dels fundadors es manté a l’entitat?
Som sis o set persones que hem estat des del primer dia al club i encara hi estem. El president, Raimon Palau; el vicepresident, Jaume Boquera; l’Àlex Santamaria o jo mateix hi érem el dia de la fundació i aquí continuem.
La 10K o la Mitja de l’Espirall-Vilafranca són dues referències a la comarca i al conjunt de Catalunya, però més enllà d’això, creieu que el Penedès pot aspirar algun dia a organitzar una competició d’alt nivell?
Això seria apostar molt fort per l’atletisme. La possibilitat hi és sempre, però caldria una gran implicació de les entitats, l’Ajuntament i, sobretot, de les empreses. Una mitja marató d’alt nivell seria possible, jo crec que sí. Per a Fondistes Penedès seria una festa, evidentment, i també per a tot el Penedès.
Hi ha relleu generacional al club de persones que puguin agafar el vostre testimoni?
Sí. En els últims anys hi ha hagut gent jove que ha decidit afegir-se a la junta. Contrasta això amb el fet que no tenim tant atletes inscrits al club, però els que en formen part hi estan molt implicats. En aquest aspecte estem tranquils. I si fes falta, faríem mans i mànigues per trobar nous rectors per a Fondistes Penedès. Si una cosa tenim clara tots nosaltres és que volem que el club continuï viu.
Parlant novament de la comarca, com veieu el nivell de l’atletisme de fons?
A títol individual tenim atletes de gran classe i enorme projecció com ara l’Ibrahim Chakir o la Naïma Ait-Alibou, per dir-ne dos que fa pocs dies han brillat al campionat d’Espanya de cros per equips. Però, com és obvi, els clubs penedesencs són únicament amateurs i de formació i tothom qui vol prosperar en aquest esport i mirar de viure’n, ha de marxar. És la realitat que tenim i que és difícil que pugui canviar.
Una de les característiques de Fondistes Penedès és la diversitat dels seus atletes, no?
I tant. És el que ens defineix. Aquí tenim atletes que corren la marató en 2 hores 40 minuts i atletes que la corren en 5 hores. Estem a Fondistes Penedès perquè ens agrada l’atletisme. Anem a tot tipus de curses allà on sigui. Crec que en aquests 25 anys d’història hem fet una bona feina en aquest aspecte.
