Babel interessat
Daniel García Peris
La història de la Torre de Babel ens mostra que la falta de comunicació i el desig de poder són perills que poden conduir a la destrucció. Avui en dia, la política també pot crear incoherències en el coneixement de llengües. En algunes regions, les llengües minoritàries són marginades, mentre que en altres, les llengües majors són imposades. Això pot conduir a la fragmentació de la societat i a la pèrdua del patrimoni cultural. Per evitar això, cal promoure la diversitat lingüística i fomentar l’aprenentatge de diferents llengües per a la cohesió social.
Un bon exemple d’aquesta situació el vaig viure a un recent viatge a Albània i Macedònia del Nord. En aquest darrer país l’idioma albanès és cooficial amb el macedoni a causa de la important població d’aquesta parla que hi viu des de fa moltes generacions. Un cas similar al de la veïna Kosovo, que conviu allà amb el serbocroata. La qüestió és que em va sorprendre sentir com el guia albanès i la guia de la ciutat macedònica d’Ohrid es comunicaven en espanyol. Encara era més xocant que aquesta professional comentava que tenia conversa fluida en un total de tretze idiomes i coneixement suficient per treballar amb set d’ells. Tot i així no havia après albanès, al cap i a la fi, idioma oficial de la seva nació.
El turisme s’està obrint pas amb força en aquests estats, els quals fins a la caiguda de les dictadures comunistes van ser dels més aïllats i tancats d’Europa. Es calcula que són vuit-cents mil els búnquers construïts pel govern d’Enver Hoxha amb l’objectiu d’evitar una hipotètica invasió des de l’estranger. Una bogeria que servia més per mantenir la població atemorida i separar pobles germans mitjançant hermètiques fronteres. Han passat més de trenta anys des de la fi del teló d’acer però la ferida és ben present en aquestes comunitats. Cal aprendre dels errors de la història perquè no es tornin a repetir. A casa nostra hi ha el perill que l’idioma també condicioni la vida de les persones, un fet que malgrat la persecució que ha viscut el català durant molts anys no ha succeït; per tant, hem d’impedir que ara en democràcia s’imposi aquesta barrera.
