“Tinc una imaginació desbordant i el meu cap contínuament està creant històries”

25/11/2022 - 12:45h

Entrevistem la vilafranquina Montse Santó, escriptora que aquest dissabte presenta les seves dues novel·les que ha publicat recentment

Montse Santó (Vilafranca del Penedès, 1971) és escriptora i artista pictòrica. Autora de les novel·les Cuando nadie te ve (Edicions Forment, 2021), que ja va per la tercera edició, i la continuïtat, A media voz (Forment, 2022), atresora diversos guardons literaris tant en prosa com en poesia. Col·labora en antologies poètiques, entre d’altres, Poetes de la Terra i Piera en Vers. Compromesa en causes socials, està implicada en l’organització d’actes solidaris per mitjà de la cultura, en suport a la investigació de diferents malalties, junt amb associacions, fundacions, ONG i l’Hospital Clínic de Barcelona. Condueix l’espai literari ‘L’Arcàdia de les lletres’, al programa d’Ivan Castisens, a Onamomentstv.com. Està escrivint la que serà la seva tercera novel·la, aquesta en català. Aquest dissabte, a les 6 de la tarda i a l’Escorxador de Vilafranca, presenta els dos llibres que fins ara ha publicat.

Què la va portar a escriure novel·les?
Podria dir que per mi escriure va ser com una necessitat. Tinc una imaginació desbordant i el meu cap contínuament està creant històries. A mi escriure m’agrada tant perquè em relaxa.

I quan comença realment a veure que allò que escriu es pot publicar?
A l’escola sempre em presentava a concursos, però no va ser fins a la meva etapa d’adulta que, en veure que anava rebent premis, molta gent del meu entorn m’insistia en el fet que provés d’escriure algun manuscrit per enviar-lo a les editorials.

I li va sortir un relat que el va passar a les seves amistats.
Tots em deien que era perfectament per fer una novel·la i sobretot el meu nebot, que és un gran lector, em va empènyer a provar-ho. Em va dir: “Tieta, tira’t a la piscina, que escrius molt bé”. Entre el 2020 i el 2021 vaig escriure la primera novel·la, Cuando nadie te ve, i la vaig enviar a una editorial a qui els va agradar molt i la van tirar endavant. En poc menys de dos anys el llibre ja va per la tercera edició. El meu problema sempre ha estat que no m’atrevia a enviar els meus textos a les editorials.

Què narra la primera novel·la seva?
És una història de superació d’una dona que viu en un ambient on s’han de guardar molt les formes, i a través d’un divorci i diferents viatges és allà quan coneix altres maneres de viure, però sobretot maneres de poder-se expressar obertament, pel que fa a l’erotisme o el desig.

És una novel·la d’intriga?
Sí. De fet em diuen que és molt addictiva. És aquell mal del bon lector, que quan comences una novel·la i t’agrada tant o t’absorbeix tant, no la pots deixar.

I llavors va passar que els lectors li van demanar una continuació de la primera novel·la, i d’aquí apareix la segona, titulada ‘A media voz’.
Exacte. Jo no tenia pensat fer-ho, però m’hi vaig acabar posant. Ara bé, les dues novel·les es podrien llegir a banda, tot i que tenen una continuació per la història de la protagonista.

Com definiria el seu estil?
Diria que és bastant descriptiu, té un toc cinèfil on la gent es pot identificar amb els personatges. Miro de buscar localitzacions reals i això fa que tingui també un punt intimista i agosarat, però no m’encasello en un estil concret.

A les seves novel·les què hi trobem més, realitat o ficció?
A tota novel·la hi ha una mica de tot. Sempre hi ha traces autobiogràfiques, però també hi apareix molt la imaginació.

Les dues novel·les, en castellà. Per alguna raó?
Perquè malauradament la primera novel·la va sortir en temps de la Covid-19. Aleshores estava tot tancat i vaig pensar que si volia arribar a tothom, havia de ser en castellà. La volia moure no només per Catalunya sinó també a escala nacional i internacional. Ara les que estic escrivint ja són en català.

Té pensat traduir-les?
Dependrà del que pugui passar. També em van demanar de traduir-les a l’anglès i ara estic una mica a l’expectativa. Crec que al final, si segueixen aquest ritme tan bo, les acabaran traduint al català també. Hi havia gent que em deia que la volia en català, però com que el boca -orella fa molt, la gent s’abocava a la versió castellana i la veritat és que al final em deien que no se’n penedien.

Algun autor de referència o que l’hagi influït?
Influït, no. Però m’agrada molt com escriu Saramago. La seva antiformalitat a l’hora d’escriure; i també, com a referent, aquella manera d’escriure de la Virgina Wolf em sedueix molt. Jo també hi poso prosa poètica, com ella.

I ara ve a presentar els dos llibres a casa seva, Vilafranca.
Em fa molta il·lusió. Amb la pandèmia no vaig poder fer presentacions i ara tot just engego. Serà un acte molt bonic amb actuacions. Soc d’aquelles persones que m’agrada que el públic interaccioni.

També et pot interessar

Comentaris