L’origen de l’atac d’angoixa

Maite Colomer

Qui no ha patit un atac d’angoixa li costa imaginar-se les sensacions que produeix. Malgrat que l’origen és psicològic, la crisi és una reacció física del cos i fa patir molt.

Saber-ne l’origen és molt important per poder eliminar-lo; habitualment la crisi d’angoixa està associada a una por extrema, però no té per què produir-se en el moment en què ens hem d’enfrontar a la situació de por. La pot desencadenar un simple record, una associació d’idees, qualsevol cosa que, potser de manera inconscient, recorda la situació que provoca por.

Podem ensenyar tècniques que ajudin a relaxar-se, caldrà anar-les practicant fins a dominar-les. Amb el coneixement del nostre cos podem arribar a reconèixer quan s’inicia un atac d’angoixa i, amb el domini de tècniques de relaxament, podem arribar a desactivar-lo.

Però l’esforç caldrà centrar-lo a recordar el que s’estava fent quan es va produir l’atac d’angoixa. Aquesta és una tasca feixuga, però és important; si no podem saber què provoca els atacs d’angoixa, serà difícil aconseguir no tenir-ne més.

Quan es torni a produir un atac d’angoixa s’haurà d’anotar totes les circumstàncies d’aquell moment. No s’ha de fer en el mateix moment, sinó quan ja s’estigui més tranquil, a casa o a qualsevol altre lloc. S’ha d’anotar el moment en què ha passat, on era la persona, què estava fent, en què estava pensant, si li preocupava alguna cosa, la gent que hi havia al voltant, els sorolls, les olors… tot el que recordi. Tot això ens servirà per intentar esbrinar què és el que ha desencadenat l’atac d’ansietat. És molt feixuc realitzar aquests enregistraments, però serà la manera de poder treballar per tal que no es tornin a produir.