“Ser víctima de ‘bullying’ m’ha fet tenir por d’estar sola”
Una jove penedesenca explica l’assetjament escolar que va patir i que li ha deixat seqüel·les en les relacions
Les víctimes de ‘bullying’ o assetjament de tot tipus, entre els quals l’escolar i el laboral, sovint pateixen –la majoria, en solitari– diversos efectes físics i sobretot també psicològics que es poden allargar durant molts anys. La situació que viuen o han viscut les obliga a posar-se en mans de professionals de la salut mental per superar o, com a mínim, conviure amb el tràngol que ocasionen els assetjadors.
La Marta (nom fictici, atès que vol preservar l’anonimat) és una d’aquestes víctimes de ‘bullying’ que, coincidint amb la recent commemoració del Dia Internacional de l’Assetjament, ha volgut explicar el seu cas per intentar conscienciar tothom dels efectes de l’assetjament i mirar de prevenir futurs casos, ja sigui per part de les famílies o, en aquest cas, també dels equipaments escolars.
La Marta, penedesenca de 20 anys i estudiant universitària, visita la redacció central del 3d8 acompanyada de la seva mare, la qual va patir de prop l’episodi d’assetjament escolar a la seva filla. “Tinc un trauma per tot el que vaig patir, però, sortosament, no recordo tots els episodis del principi, però sí de l’últim any a l’institut”.
La Marta comenta que va ser només una víctima més d’un grup de noies assetjadores, a banda d’altres companyes –algunes de les quals van arribar a deixar l’escola en concret, però no ella. “Vaig patir alguns actes de violència física, però més de tipus psicològic, que són pitjors”, apunta la jove penedesenca, que afegeix: “Recordo passar hores sola al pati”.
Ajuda psicològica
Com en molts casos de víctimes de ‘bullying’, la Marta va haver de rebre ajuda psicològica, que assegura que va tenir sense demanar-la, tot just per voluntat familiar, per bé que, assegura, “no m’anava bé perquè no notava canvis en la meva vida”.
En fer el pas de l’educació primària a l’institut per estudiar l’ESO, la jove assegura que hi va arribar “amb l’autoestima a zero”. Això, relata, “va fer que, tot i que nois més grans em miraven bé, no sabia si fer-los cas o no. Intentes quedar bé amb tothom i això em va portar problemes, perquè no volia sentir-me sola i no volia rebutjar ningú”.
De l’entorn proper
Per bé que la Marta va mirar de trencar amb tot l’entorn de les seves assetjadores durant anys, amb una li era del tot impossible donat que és del seu entorn proper. Afirma, però, estar satisfeta d’haver arribat a un punt de “no viure amb rancor”, i que ha sabut perdonar.
“Els infants poden arribar a ser molt cruels perquè no saben on són, però entenc que ella sap que va actuar malament”, diu la Marta d’aquesta assetjadora, amb qui assegura que pot arribar a parlar-hi al cap dels anys. “Ara puc trobar-me-les a totes en un bar i hi puc parlar una mica, però, evidentment, no quedaria amb cap d’elles”, diu la Marta, que reconeix el perfil problemàtic que tenien les assetjadores, fins i tot, en algun cas, amb el tracte amb els professors.
Quant a algunes de les seqüeles que té la jove al cap d’uns anys d’haver patit l’assetjament escolar, una d’elles, tal com explica ella mateixa, “és que no sé estar sola i, per tant, he arribat a rebaixar-me en alguna relació”. En aquest sentit, la Marta agraeix la comprensió per la seva situació –“òbviament, al cap d’un temps”, diu– per part d’alguna de les parelles que ha tingut; i conclou la conversa amb el 3d8 amb un missatge esperançador: “Estic en un procés per superar la soledat i poder-la afrontar”.
“La meva filla semblava tenir un pol d’atracció de gent tòxica”
Els familiars directes d’una jove adolescent que pateix o ha patit assetjament escolar, òbviament, pateixen també els efectes que la situació provoca en les víctimes.
És també el cas de la mare de la Marta, que es pregunta per què la seva filla havia d’anar a teràpia psicològica si era víctima i no la causant de l’assetjament que patia. Aquesta dona lamenta que sabia, amb el seu company, “què passava, però no hi podia actuar com a mare”.
El ‘bullying’ és difícil de detectar en molts casos i en aquest sentit la mare de la Marta explica: “No diries de les persones assetjadores ni de les seves famílies que feien el que feien”.
La mateixa dona diu que, malauradament, “sembla com si la meva filla tingués un pol d’atracció de gent tòxica. Una de les assetjadores, per exemple, també assetjava la seva pròpia mare”.
Pel que fa a la manera de gestionar el conflicte que vivia la filla, la mare de la Marta relata: “A l’etapa escolar sempre vaig tenir el suport de la direcció i els mestres i això em tranquil·litzava força, però com a família no enteníem per què el que estava passant la meva filla li passava a ella, perquè la veia com les altres noies”.
“Tenia aquesta sensació de preguntar-me sempre el perquè”, continua la dona, que també explica: “Des de l’escola se’m va demanar que no tragués la meva filla del centre i es treballava molt el vessant emocional, etcètera; tot i que amb el temps m’he penedit de fer-los cas i de no canviar-la d’escola. Amb tot, també hi tenia estudiant un altre fill”.
Protocol escolar
La mare de la Marta conclou la conversa a la redacció del 3d8 sobre l’assetjament escolar que va patir la seva filla amb la reflexió que totes les escoles “tenen un protocol per solucionar un cas d’assetjament escolar, però en ocasions es converteix en paperassa, perquè és molt difícil de detectar-los i tampoc hi ha tota la formació necessària per als professors”. I diferencia el que seria un conflicte d’un assetjament entre alumnes. “En el conflicte no hi ha un desequilibri de poder”, conclou.
