“L’ADN del Casal de Vilafranca és ser un punt de trobada de la cultura popular”
Entrevistem Salvador Casals, gerent de la Societat la Principal el Casal de Vilafranca
Quan li vam proposar aquesta entrevista a Salvador Casals, gerent de la Societat la Principal el Casal de Vilafranca, li vam comentar que li volíem fer perquè és “la cara visible” de l’entitat, a la qual cosa va respondre que “no hauria de ser així”. Però, vulgui o no, aquest gelidenc establert ja fa anys a Vilafranca és sinònim de Casal. I és que porta més de 30 anys vinculat a l’entitat, on va entrar per primer cop a escoltar la presentació del concert de Nadal que feia la que ja era la seva parella. Casals recorda que estava més pendent d’esbrinar qui eren els seus sogres que de res més però, a partir d’aleshores, va quedar captivat pel Casal. El 1997 va entrar a formar-ne part de la junta i el 12 de març va fer 20 anys que va entrar a treballar a la gerència.
Què té d’especial el Casal?
Caram, quina pregunta més complicada. El que t’he de dir primerament és que jo soc de Gelida i allà hi ha una tradició d’ateneu, amb el Casal Gelidenc, molt arrelada, sobretot quan la gent de la meva edat era jove. Allà vam ballar per primer cop, vam obtenir el primer “sí” i el primer “no”. Les nostres experiències vitals van començar allà i, per tant, a mi em va costar molt poc connectar amb el Casal i ho vaig fer de forma molt natural. El que et podria dir que té d’especial el Casal és que sempre ha estat molt innovador, amb idees noves, i sempre estem constantment reinventant-nos i buscant noves fórmules per enfortir el projecte.
Quina ha estat l’evolució en aquests 30 anys?
Moltíssima! Primer semblava que el Casal només fos un cinema i tota l’estructura estava pensada per tenir seccions independents de la dinàmica de l’entitat. El primer repte va ser transformar-ho per obrir-la a la societat. El primer pas va ser el casal d’estiu, després l’escola de teatre, i així de mica en mica anar construint el que ara és el Casal, sempre acompanyat de les seccions.
El principal actiu és l’autogestió?
Sí! Ara està molt de moda parlar d’autogestió, però el Casal és una entitat autogestionada des de fa més d’un segle i, per tant, ha decidit què vol fer. Els tècnics som els simples facilitadors de la feina, però l’òrgan sobirà és la junta.
Com ha viscut el Casal les diferents crisis d’aquest segle?
Doncs un altre actiu del Casal és la resiliència i la capacitat d’adaptar-nos al moment que ens toca viure. Les crisis són inherents als nostres processos i, per tant, el nostre compromís social fa que tot passi una mica, però hem tingut moments complicats com ara quan vam haver de desprendre’ns del Casal 2000 per continuar caminant. Som un projecte amb una clara vocació de servei públic i hem passat moments molt bons però també molt durs.
Creu que el Casal s’ha anat obrint més a la societat? Abans potser es veia com tancat…
Hi hem treballat molt, sí, perquè nosaltres només tenim sentit a la societat si som necessaris i tenim un paper molt actiu, i per això treballem conjuntament tant amb entitats de la vila com per trencar barreres, perquè nosaltres no volem viure d’esquena a la realitat i la mescla de molta gent és el que ens dona sentit. Hem de continuar fent aquest paper per contribuir a fer una societat més justa i igualitària.
Quina és la relació amb les administracions?
Treballem molt de forma transversal i conjuntament amb l’Ajuntament, ja sigui organitzant el Vilafranca Aparador d’Art Contemporani (VAAC) o col·laborant amb les Fires de Maig. Un dia ens van preguntar quin interès teníem des del Casal en què es mantinguin les botigues obertes, amb el projecte VAAC, però és que el nostre interès és que la ciutat funcioni, que hi hagi un futur, sempre que siguin projectes que vagin en el sentit de l’entitat, és clar. El nostre ADN és ser un punt de trobada de gent que té ganes de fer coses, de la cultura popular, sense oblidar els socis, que són part importantíssima de l’entitat i que necessitem per continuar caminant. Però treballem i ens preocupem molt per la ciutat, no només pel soci.
Al Casal cada cop es pot veure programació més variada, cosa que deu comportar un esforç afegit pensar en tota mena de públic, no?
A Vilafranca s’ha generat una proposta cultural on tots hem tingut el nostre paper i sempre hem estat un espai de cultura popular, com moltíssimes propostes arreu del país. Hem calculat i des del 2009 fins avui hem programat més de 400 espectacles, que són molts per ser una entitat associativa, i no n’érem pas conscients. Fem una proposta molt variada i també amb càpsules especialitzades de petit format com el festival Escena Penedès o programació familiar. Al Casal han vingut des de Lildami fins a Joan Pera, sempre amb la cultura popular com a fil conductor. Al llarg d’aquest segle tothom ha passat pel teatre Casal.
Quins són els reptes futurs?
Això li hauries de preguntar a la nova junta. Per mi és important continuar pensant com podem despertar l’interès i generar orgull de pertinença a la gent que està dins, que forma part del Casal. No m’agradaria que el soci només formés part del casal per fer una activitat i ja està, sinó que veiés que hi ha alguna cosa més que podem aportar. Crec que cal transformar aquesta mirada més d’utilitat cap a una mirada de compromís, i aquest és segurament un dels principals reptes del Casal.
