Mirada a l’ocupació a Vilafranca i el Vendrell
A Vilafranca es desallotgen una cinquantena de pisos de mitjana cada any i a la capital del Baix Penedès s’han registrat 422 pisos ocupats il·legalment des del 2014
Catalunya lidera l’estadística estatal de denúncies per ocupació iŀlegal d’habitatges i immobles. I és que dues de cada quatre ocupacions que es fan iŀlegalment a Espanya es produeixen a Catalunya.
L’ocupació iŀlegal de pisos per part de persones amb perfil clarament delinqüencial (i no pas per vulnerabilitat social) és un problema que han d’afrontar cada cop més comunitats de veïns i que els genera ja no només problemes econòmics, sinó emocionals, de convivència i de seguretat.
El veïnat sap que si un okupa entra en un habitatge del seu bloc i genera problemes de convivència, desallotjar-lo no serà fàcil i, sobretot, si el pis afectat no té propietari conegut, caldrà tenir paciència potser durant anys per intentar tornar a la vida anterior. I és que ni policia ni ajuntaments tenen competències per poder desallotjar una propietat privada.
“A Vilafranca només es desallotgen okupes conflictius”
L’Ajuntament de Vilafranca desallotja, de mitjana, cada any una cinquantena d’habitatges ocupats per okupes de perfil delinqüencial. Des del govern, el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, vol deixar clar que les ocupacions que fan les persones amb situació de vulnerabilitat sense generar conflictes de convivència es treballen des de Serveis Socials i, per tant, aquí ells no hi actuen de cap manera.
A banda, Montfort també vol deixar clar que com a Ajuntament no tenen cap mena de competència a dur a terme actuacions contra les ocupacions, però el que volen és intentar donar resposta a la demanda del veïnat que viu greus problemes de convivència. “Els veïns estan desesperats. La policia no pot fer res i els temps judicials són molt llargs. Per tant, el que intentem és donar un cop de mà”, afirma Montfort.
El procediment per intentar desallotjar un pis ocupat comença amb la queixa ciutadana, que ha d’arribar per escrit a l’Ajuntament. A partir d’aquí, l’equip especialista en ocupacions (format per un caporal i un agent de proximitat de la Policia Local i les tècniques del servei de convivència) analitzen el cas i en fan una diagnosi per veure si és un cas d’ocupació delinqüencial o de família vulnerable.
En el segon cas, es deriva a l’àrea de Serveis Socials. Si és un perfil delinqüencial, el primer que fan és intentar arribar a un pacte de treball amb els okupes per trobar alternatives i que marxin per voluntat pròpia, via mediació. A vegades s’aconsegueix, però molt sovint això no passa. “La majoria tenen un perfil d’infantilisme clar, on sempre la culpa és dels altres, però ells no fan res per canviar la situació”, afirmen des del consistori.
En cas que el pacte no arribi, cal estar pendents de la data de llançament decretada pels jutjats per tal que el pis es pugui desallotjar. “Hi ha casos greus, amb persones amb antecedents delinqüencials que s’han arribat a detenir o han marxat abans precisament per no ser detinguts. Però, si no ho fan, la mediació amb aquest tipus de gent és molt complicada”, apunten també des de l’Ajuntament vilafranquí.
Cada cas és diferent, afirmen, però en el cas que no es pugui localitzar el propietari de l’habitatge, el problema s’agreuja perquè l’Ajuntament no té competències per poder entrar en una propietat privada, tot i que ara ja han establert una relació fluida amb la societat de la Sareb, conegut com el banc dolent, i han aconseguit facilitar la venda d’alguns pisos de zones denominades d’alta conflictivitat.
Amb la venda del pis, és més fàcil que els nous propietaris denunciïn els okupes. També es va signar un conveni amb la Sareb l’any 2019 que ha suposat la cessió de varis equipatges en favor de l’Ajuntament. Així, quan el posseïdor de l’immoble és una administració, existeix un procediment judicial més àgil per tal d’aconseguir el desallotjament de l’habitatge
En cas que l’habitatge no es vengui i es pugui desallotjar, l’Ajuntament sempre intenta facilitar la tasca de tancament del pis per tal que no tornin a ocupar. “Sempre que hi ha propietari, els hi passem la factura perquè paguin les despeses”, afirma Joan Manel Montfort.
Ara bé, la solució no és immediata, i això fa que els veïns desesperin perquè, tal com comenten des del consistori, “estan atrapats en un bloc en el qual no volen viure, i no poden ni vendre casa seva perquè ningú els la compraria. Viuen sota amenaces i delinqüència constant, i no poden estar segurs ni a casa seva”. “Molts es posen malalts de l’angoixa, i és totalment comprensible. A més, en molts casos també es genera un problema de salubritat”, afegeixen també des de l’Ajuntament de Vilafranca.
La mateixa administració local entén que molta ciutadania no comprengui perquè el consistori no té competències per fer més del que fa i es considera que “és una vergonya que la justícia empari moltes situacions, i per això cal molta mà esquerra i intentar que l’okupa marxi de forma voluntària. I sovint cal esperar per fer-ho en el moment idoni, cosa que molts veïns tampoc entenen”.
Ara bé, Montfort assegura que Vilafranca no és “ni de bon tros” una vila amb un problema generalitzat d’ocupacions i, de fet, considera que tenir un equip especialitzat en aquest tema el que fa és que moltes màfies “s’ho pensin abans de voler fer negocis a Vilafranca, perquè saben que tindran l’Ajuntament darrere”.
Situació similar al Vendrell
Des de l’Ajuntament del Vendrell, la regidora de Policia Local, Mariluz Ramírez, i el tècnic de seguretat ciutadana Víctor Pérez expliquen que, com a Vilafranca, la llei no dona competències al consistori per gestionar una desocupació iŀlegal i que, en tot cas només actuen “en aquells casos protagonitzats per okupes delinqüencials, no en ocupacions per part de gent que no té recursos econòmics per pagar un lloguer, per exemple”.
El moment en què es pot aconseguir l’èxit en la desocupació iŀlegal d’un habitatge és quan el fet es considera encara “calent”, és a dir, a les poques hores de l’entrada iŀlegal en un pis. Durant l’any 2020, la Policia Local del Vendrell va aconseguir aturar 23 actuacions en calent, i la xifra es va més que doblar l’any passat, quan es van registrar 56 casos de desocupació d’aquest tipus. Com apuntàvem, el criteri pel qual actua o no la policia el fixa la Instrucció 1/2020 de la Fiscalia General de l’Estat, la qual estableix per actuar, per exemple, si es coneix o no la titularitat de l’immoble ocupat iŀlegalment; si aquesta propietat denuncia el cas i si, malgrat desconèixer aquesta informació, la policia té constància que hi hagi algun tipus de violència o fets que generin una certa alarma social.
Al Vendrell, segons xifres de final del 2020 aportades des del Departament de Governació de l’Ajuntament, hi ha prop d’un miler de pisos (exactament, 963) que són propietat del que es consideren grans tenidors: titulars d’un mínim de 3 immobles. El concepte gran tenidor és, però, subjectiu i no tenen “la informació filtrada segons aquest criteri”, s’apunta des del consistori vendrellenc.
Altres dades que poden explicar la incidència del fenomen de l’ocupació d’habitatges al Vendrell són, per exemple, que des de l’any 2014, quan la Policia Local del Vendrell va començar a establir un registre, ha obert 422 fitxes d’habitatges ocupats iŀlegalment, si bé molts ja no ho estarien en l’actualitat. Així, per exemple, fa 8 anys constaven com ocupats antics pavellons de la Renfe a Coma-ruga i que ja han estat enderrocats.
Finalment, Víctor Pérez apunta que –d’acord amb les dades de la recent Junta de Seguretat Local del Vendrell, el 16 de febrer– l’any 2021 les ocupacions al municipi del Vendrell s’havien reduït en un 31,9% respecte del 2019, l’últim any de referència perquè no es van fer registres durant l’any 2020, marcat sobretot per la pandèmia del coronavirus i, per tant, amb importants restriccions de mobilitat.
130 okupes de mitjana
El 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021 l’Ajuntament de Vilafranca va gestionar conflictes amb uns 130 okupes cada any, de mitjana. Des del consistori s’explica que això no vol dir que hi hagi ‘només’ 200 okupes a Vilafranca, sinó que la quantitat és més elevada, però que amb aquests hi han pogut treballar per mirar de trobar alternatives a la seva situació.
El cas de les Clotes
El cas d’ocupació més complicat que té Vilafranca és el del carrer Mestre Jané 16-8 i Baldomeu Lostau 8-10, a les Clotes, on fa més de 14 anys que pateixen ocupacions delinqüencials. L’Ajuntament explica que han anat resolent algunes situacions, però que encara queda feina. Els veïns comenten que ara “els okupes problemàtics ara no es poden fer fora perquè estan defensats pel Sindicat de Llogaters i, per tant, a més d’aguantar el malviure hem de veure com se’ls ajuda, com se’ls arregla el pis i com reben immunitat”. El veïnat entén “que hi ha gent que passa per situacions difícils, però aquests casos no es poden aguantar més”.
Diferent tipologia d’habitatges i perfil d’okupa molt divers
Des del consistori s’explica que s’ocupen tota mena d’habitatges: el 2021 van entrar a 74 pisos, 5 naus, 12 cases, 8 locals, 2 barraques i també un quartet de comptadors, per tot Vilafranca, sense cap zona concreta. Segons el govern, el perfil de l’okupa delinqüencial és molt divers perquè hi ha des de persones que tenen antecedents molt greus fins a altres que fins i tot són propietaris d’altres pisos, però que per no perdre el lloguer han decidit ocupar un pis.
Un centenar de pisos ocupats i més de 2.000 afectats
Del 2017 al 2019 es van ocupar a Vilafranca de forma conflictiva un total de 126, 116 i 95 pisos respectivament, segons les dades del consistori. D’aquests, se n’han desallotjat una cinquantena cada any. El 2020 hi va haver 90 ocupacions i se’n van desallotjar 34. Això significa que el 2017 va haver-hi 1.553 persones afectades, el 2018, 3.133, el 2019, 2.332, el 2020, 2.230 i el 2020, 2.241. Aquestes persones són bàsicament veïns del bloc i blocs adjacents.
Importància de la col·laboració ciutadana immediata
L’Ajuntament recorda que si una persona veu com algú ocupa un habitatge, el que ha de fer és trucar de manera immediata a la Policia Local perquè, si encara no s’ha constituït com a habitatge, sí que poden actuar-hi més fàcilment si és un perfil delinqüencial. Segons Montfort, no hi ha cap llei que digui que han d’haver passat determinades hores o dies, però, per exemple, “si no hi ha llits ni nevera es determina que allò no és un habitatge”.
