Les invisibles del camp
La fotògrafa Maria Rosa Ferré donarà veu a una seixantena de viticultores en el seu pròxim llibre
Històricament, els homes sempre han estat majoria al sector del camp. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat), tot i que els darrers anys ha augmentat el nombre de dones que hi ha al món rural, encara són poques les que es dediquen a treballar la terra. Aquestes xifres, però, es poden interpretar de maneres diferents.
El cert és que de dones que es dediquen a conrear matèries primeres n’hi ha moltes (de fet, cada dia n’hi ha més), però moltes vegades no són visibles. Generalment, elles no són les propietàries de les explotacions –ho són les seves parelles o els pares–, i això fa que no s’incloguin en cap registre. Són les invisibles del camp.
Els darrers anys s’han posat en marxa algunes iniciatives per reconèixer la tasca que fan aquestes dones i per posar de manifest la importància que té el col·lectiu femení en la cura de la terra. Aquest és precisament un dels objectius que persegueix el llibre que publicarà a l’octubre la fotògrafa penedesenca Maria Rosa Ferré, on retratarà i relatarà la vida i la feina d’una seixantena de viticultores del territori.
Ferré ha estat treballant els darrers tres anys en el llibre Catalunya, Terra de Vi, que l’ha portat a visitar diferents DOs catalanes. Aquest recorregut és l’origen del seu proper llibre, el que li va fer descobrir com d’amagades estan les dones al camp. “Sempre que passejo per les vinyes, m’aturo a parlar amb les persones que hi treballen. M’agrada conèixer les seves històries. Però la majoria de dones, quan m’hi acostava, em deien: ‘amb mi no parli, és amb ell’ –assenyalant el marit, el pare o el propietari de l’explotació–, i això em va fer pujar la mosca al nas”, recorda.
Després de donar-hi moltes voltes, se li va encendre la llum: havia de fer un llibre que radiografiés la riquesa femenina que té el camp penedesenc. “Jo no soc escriptora, i vaig pensar: ‘T’estàs posant en un embolic’. Però soc molt tenaç i persegueixo allò que vull”, reconeix. Es va posar en contacte amb el propietari de l’editorial Andana, Ramon Nadal, que li va comprar la idea. “Li vaig entregar el text de dues viticultores i li va agradar”, apunta, i es va posar mans a l’obra.
L’inici del projecte no va ser fàcil. Tothom amb qui parlava Ferré li assegurava que no trobaria dones amb qui parlar. Que no n’hi havia gaires que es dediquessin a la terra, i que les que ho fan, sovint s’estimen més romandre en l’anonimat. Però res més lluny de la realitat. “De moment ja tinc una seixantena de viticultores per entrevistar, i cada dia en descobreixo alguna més. El Penedès és una zona rural per excel·lència, i hi ha dones que estimen molt la terra”, assegura la fotògrafa.
De moment, Maria Rosa Farré ja ha fet més d’una vintena de les entrevistes que té previst realitzar. Totes han estat com un bàlsam per a ella. “Rebo molt més del dono en aquest projecte”, explica, reconeixent que pot passar hores parlant amb cada una de les protagonistes del llibre. “Fem teràpia!”, bromeja.
Cares amables
El volum que Ferré vol publicar el 15 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Rural, vol reivindicar la importància de la dona al camp, però no només això. “Vull que la gent conegui les dones, que sàpiga d’on venen i perquè són on són. Vull entrar dins la seva ànima”, apunta. Tot i això, al llibre hi haurà també espai per a la crítica social, perquè Maria Rosa Ferré declara que el sector del camp encara és molt patriarcal. “Les dones més joves no es troben amb tantes dificultats, però les més grans sí que afirmen que han patit, i algunes continuen patint. Sobretot, les que no són propietàries de les explotacions”, lamenta.
Malgrat tot, Maria Rosa Ferré assegura que aquest projecte li està fent descobrir un col·lectiu de “dones fortes, que es descobreixen a si mateixes”.
Fins ara, Ferré ha parlat amb viticultores que ho són per vocació, altres per tradició familiar, i n’hi ha que van deixar les feines en empreses per dedicar-se al camp. La varietat és infinita.
El retrat de les dones viticultores de Maria Rosa Ferré tampoc entén d’edat. N’hi ha que s’han dedicat tota la vida al camp, i també moltes dones joves que s’hi han incorporat recentment. “És encoratjador veure la quantitat de projectes nous que hi ha, de cellers, i sobretot de gent que ha de fer front al baix preu del raïm”, apunta. Un problema que, com la feina de les dones al camp, sovint també s’invisibilitza. Ferré posarà cara i veu a aquest silenci.
