“Conciliar la vida familiar amb la laboral és molt complicat”
L’artista vilafranquina Gisela Ràfols, que resideix a París i actualment exposa als Trinitaris, explica el seu context familiar
Aquest dimarts és dia 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones, en un moment en què, com és –malauradament– habitual des de sempre, continua sent necessària aquest 2022 la lluita pels drets del coŀlectiu femení i la seva plena igualtat amb el gènere masculí. L’edició del 3d8 d’aquesta setmana inclou diverses pàgines informatives dedicades a la commemoració anual del 8-M. A més, ens hem centrat en el testimoni de diverses dones del Penedès que, independentment de la seva professió i responsabilitat laboral, han de fer mans i mànigues diàriament per poder tenir una mínima conciliació laboral i familiar.
La vilafranquina Gisela Ràfols exposa des de divendres passat a la sala dels Trinitaris de Vilafranca la seva darrera creació, “Vida”, que té com a punt de partida l’experiència de la maternitat, un projecte que vol qüestionar la institució de la família i la impossibilitat d’una mare a arribar a tot.
Amb 37 anys, Ràfols és mare d’una nena de setze mesos i d’un nen de tres anys i actualment resideix a París. El seu dia a dia passa per ocupar-se en gran part de la criança dels dos petits de la casa, però en paral·lel intenta tirar endavant la seva carrera professional com a artista visual. Amb aquest panorama, té el taller a casa i treballa quan els seus dos fills són a escola o dormen. “Aquell és el meu moment. La resta del temps és la Gisela que s’ocupa dels nens. Tot plegat és com un joc de malabars”, diu. I és que els mesos abans d’inaugurar a Vilafranca han estat “intensius”. Reconeix que el seu horari moltes vegades era de 10 de la nit a 4 de la matinada sempre que no hi hagués vaga a l’escola, o que un dels dos fills es posés malalt, fet que volia dir que quan acabava un li tocava a l’altra. O quan havien de fer alguna quarantena per casos de Covid a l’escola. “No han estat mesos fàcils”, reflexiona.
El context familiar d’aquesta artista vilafranquina no és fàcil. Les escoles a França acaben l’horari lectiu a les quatre de la tarda, i cal ocupar-se de les tasques de la casa o d’algunes feines que puguin sortir. Tot plegat l’acaba absorbint. I si a tot això hi afegim que a prop seu no hi ha avis ni familiars propers, ni persones a qui pugui delegar els nens, encara ho fa més complicat.
Conciliar la vida familiar amb la laboral acaba sent molt complicat perquè, a més, la seva parella té una feina que li requereix treballar moltes hores al dia, i entre setmana pot estar molt poc a casa. A més, cada quinze dies el cap de setmana tampoc hi és perquè té dos fills més grans que viuen a Tolosa, amb la qual cosa encara és tot més complicat.
“En els pròxims anys, donada la meva situació de parella i familiar, no em serà una arrencada fàcil”, diu Ràfols, que no té cap projecte de futur a les mans i ara es dedica a ampliar la mostra que té a Vilafranca per poder exposar-la a la regió de París, tot i que encara no té res lligat. Això sí, s’ha mostrat “molt contenta” pels comentaris que ha rebut dels visitants a l’exposició. “Tothom en fa la seva lectura, i no sempre és la mateixa. Crec que hi ha una certa ambigüitat amb les peces, que donen una gran riquesa a l’hora de llegir i d’enfrontar-se a l’obra”. I acaba dient: “Em van venir moltes persones explicant-me sensacions que estaven tenint. Això és el millor que li pot passar a una artista”.
