“És un patiment diari i una sensació de ràbia i impotència absoluta”
El vilafranquí Manel Ortiz explica com viuen la guerra ell i la seva dona, Anna Musiienko, que és ucraïnesa
El vilafranquí Manel Ortiz i la seva família estan “en xoc” per la guerra entre Rússia i Ucraïna. Anna Musiienko, la parella d’Ortiz, viu a Vilafranca des de fa cinc anys, però té tota la família a Poltava, una ciutat d’uns 300.000 habitants situada a aproximadament 300 quilòmetres de Kíev cap a la frontera russa. Les seves amistats i els seus coneguts viuen a Kíev, on ella va traslladar-se en independitzar-se.
El Manel i l’Anna, que tenen dues filles, van un cop a l’any a Ucraïna (com a mínim) a visitar la família. De fet, va ser allà on van celebrar la festa del seu casament, on van assistir part de la família i amics d’Ortiz. Cal destacar que la relació que tenen amb la família i els amics de l’Anna és força estreta, tot i viure en països diferents.
Tot i l’estat de preocupació i les “baixades emocionals” que tenen pel que està passant, en certa manera l’Anna pot respirar alleugerida perquè fa uns dies la seva mare va arribar a Vilafranca en una visita que ja tenia programada per veure les seves netes. Si hagués arribat tres dies després, li haurien canceŀlat el vol, que és el que han fet amb els de tornada. Ara no sap quant temps haurà d’estar aquí, però de moment viu segura a casa de l’Anna i el Manel.
Pel que fa a la situació a Ucraïna, Ortiz explica que “és un patiment diari” el fet de rebre whatsapps i trucades de les persones properes que tenen vivint allà. I és que diversos familiars seus (nens inclosos) estan dormint en soterranis o búnquers on hi ha molta humitat, i cada cop tenen menys aliments. “Senten pànic perquè, tot i que de moment Rússia està atacant les grans ciutats, la incertesa és molt gran i no se sap què pot passar demà. Se’ls està acabant el menjar i l’aigua i no tenen llum”, afirma Ortiz, al mateix temps que explica que no es plantegen marxar “perquè no saben ni fins on tindran benzina ni si es trobaran tancs al mig del camí, ja que els separen 1.000 quilòmetres fins a la frontera”.
Pel que fa a les amigues de la parella que viuen a Kíev, van dormir dos dies en un metro i ara ho estan fent en trasters, tot i que n’hi ha una que s’ha volgut quedar al pis “perquè diu que si li ha de passar alguna cosa, que sigui a casa seva”.
Els atacs russos, diu Ortiz, també van ser un xoc per als ucraïnesos, que viuen en una situació desesperada.
Una de les persones ucraïneses amb qui parlen més és la Tatiana, l’àvia de l’Anna, de 90 anys, que es mostra forta tot i les circumstàncies i els reitera que no han de patir per ella sinó pels joves. Malgrat tot, el sentiment que tenen des de Vilafranca és “d’impotència absoluta, ràbia i nervis”. Tenen ganes d’ajudar en tot el que faci falta tant econòmicament com emocionalment, però ara per ara estan a l’espera del que vagi passant i desitgen que aquest malson acabi al més aviat possible.