“Fa respecte assumir el paper del personatge de Jesucrist, però també molta il·lusió”
Nascut a l’Arboç l’any 1988, Conrad Arnan és enginyer industrial i des de ben petit forma part de l’Elenc Artístic Arbocenc, grup amb el qual ha participat en molts muntatges teatrals
Graller format a l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès a l’Arboç, ha format part de diverses corals i ha dirigit puntualment el grup de Caramelles arbocenc, i des del 2010 és el responsable de cant de l’Elenc. Aquest desembre, el grup estrena el musical ‘Jesucrist Superstar’, del qual Arnan és el director musical i l’intèrpret protagonista. Les sessions d’estrena seran el proper dissabte dia 11, a les 6 de la tarda i a les 10 de la nit; i diumenge 12 a les 5 de la tarda, al Teatre del Centre Parroquial de l’Arboç.
Com i quan sorgeix la decisió de representar ‘Jesucrist Superstar’ per part de l’Elenc Arbocenc?
La idea va ser del Xavier Canals, el director. L’estiu del 2019 em va comentar que tenia ganes d’afrontar un nou repte que fos diferent i ambiciós, i que volia muntar aquest espectacle. Immediatament li vaig dir: “Això ho hem de cantar nosaltres”.
Què suposa, per al grup teatral de l’Arboç, afrontar aquest repte?
Musicalment, el repte és majúscul. La interpretació és la base de l’entitat, si bé durant les darreres dècades s’ha anat complementant amb altres arts com la dansa i, a vegades, cançons, bé en directe o bé gravades. Però mai abans s’ha fet un musical sencer amb les veus dels mateixos actors.
Què destaca del muntatge que han preparat?
Tot. L’escenografia, la iŀluminació, els efectes especials, la posada en escena… I, evidentment, la música: És espectacular! Havia sentit anomenar el musical, però no l’havia vist mai i només en coneixia una melodia, i el primer cop que el vaig escoltar vaig quedar fascinat.
Com ha estat el procés d’adaptar la part musical de l’obra original cantada ara en català?
No ha estat fàcil. Som un grup amateur i, per tant, qualsevol espectacle l’has d’adaptar a la gent del grup. Alguns ja tenien experiència, però d’altres només cantaven a la dutxa! A finals del 2019 vam organitzar unes proves de so per conèixer la veu i el registre dels actors. Amb això i l’anàlisi dels 23 números amb cant, vaig establir una relació de quins personatges podia cantar cada persona.
Tot plegat, en coŀlaboració amb el director…
Si, i tant! A nivell interpretatiu, per la seva banda, el Xavier Canals tenia la seva relació de possibles personatges més adients a cada intèrpret i vam arribar a un acord per a encaixar interpretació i cant amb l’actor o actriu que s’esqueia millor a cada personatge de l’obra. Després va venir la tasca més laboriosa.
Què vol dir?
La feina d’adaptar la partitura a les possibilitats de cadascú. En aquell moment va esclatar la pandèmia, i quan les restriccions de mobilitat ho van permetre vam començar els assajos de cant progressivament.
Quina preparació ha hagut de seguir l’elenc per poder cantar aquesta òpera rock?
Durant els assajos vaig insistir molt en la preparació corporal i vocal prèvia, a la qual dedicàvem els primers 10 minuts de la sessió, tant per a la gent que no estava acostumada a cantar com per a la resta, ja que durant l’inici de la pandèmia vam baixar el ritme en tots els sentits. Per altra banda, com que la majoria no sabien llegir la partitura, gravàvem els assajos per poder estudiar a casa. També hi va fer molt la predisposició de tothom, ja que des del primer dia la gent s’ho va prendre amb moltes ganes i entusiasme. Per tot el que hem comentat, el grup no podia assumir el cant en directe, sense director durant l’espectacle, i a l’hora pendents de la interpretació, moviments, dansa, etc. I tampoc podem dependre de si un dia algú està constipat o una mica afònic.
Com ho han resolt?
L’objectiu va ser fer una gravació d’estudi i cantar-hi sobre durant la funció, i el resultat ha estat fabulós!
Què suposa, per a vostè, fer de Jesucrist? Quin ha estat el principal repte en encarnar el personatge?
És un plaer cantar les cançons que em pertoquen, ja que n’hi ha de molt maques. A nivell musical, el repte personal era no tenir director, ja que és molt difícil dirigir-se a un mateix. Pel que fa a la interpretació, fa respecte assumir el paper principal, però també molta iŀlusió. Ara bé, el repte més important (no només per a mi, sinó per a tot el grup) és que fa uns mesos vaig marxar a l’estranger per motius personals. Per sort, he pogut fer diversos viatges i hem aprofitat per assajar de manera intensiva tant a nivell individual com grupal.
La pandèmia deu haver retardat l’estrena…
Si no hagués estat pel coronavirus, ja hauríem estrenat a la primavera. Afortunadament, hem comptat amb el compromís de tothom per tirar endavant el projecte, i el resultat valdrà molt la pena!
