Una inversió insuficient
Maite Colomer
De totes les experiècies en podem treure algun aprenentatge positiu, però el llast que ens deixa la Covid-19 fa que la valoració de les conseqüències a nivell psicològic siguin molt preocupants:
Les mesures de distanciament social, la quarentena i l’aïllament, segons estudis realitzats, van provocar increments clars de sentiments depressius o de desesperança; disminució de l’optimisme i la confiança; augment del sentiment de soledat, estrès, irritabilitat o insomni.
No podem deixar de banda l’increment de por a patir la malaltia, a perdre algun ésser estimat o a perdre la feina.
Totes aquestes conseqüències directes de la Covid van agreujar els patiments de les persones més vulnerables psicològicament, com aquelles que patien amb anterioritat transtorns mentals, de personalitat, addiccions, alimentaris, etc. Totes aquestes persones han vist com s’agreujava la seva situació, bé sigui per la manca de tractament, bé per la manca de socialització, bé per la permanència constant en un entorn que en el seu moment ja va afavorir el sorgiment de la seva patologia.
Davant d’aquesta situació poc esperançadora, els nous pressupostos de la Generalitat preveuen un increment de 80 milions d’euros a una partida destinada a salut mental i addiccions, bàsicament al tractament de joves i adolescents, creant equips interdisciplinaris d’intervenció a domicili i equips guia d’atenció a la complexitat. Per descomptat, aplaudeixo aquesta iniciativa, encara que la preveig insuficient.
Caldria intervenir no només en tractaments, sinó també en prevenció, estimulant l’educació en intel·ligència emocional ja des de petits o dotant d’eines al personal educatiu o sanitari per poder detectar qualsevol símptoma de risc.
