L’energia perduda
Jordi Parellada
Fa dies que hi vaig pensant. De fet fa molts anys, uns 30. En aquells moments em vaig plantejar posar algun sistema d’energia sostenible a la casa on anàvem a viure. Es començava a parlar de plaques solars, però no estava al punt de comercialització ideal. És a dir, no hi havia suficient competència com per obtenir uns preus raonables –ja sabem que com més competidors, més possibilitats de productes i millors preus– i tampoc hi havia massa instal·ladors. En resum, el cost de la inversió era extremadament alt i precisament el canut no estava tan ple.
També vaig buscar un sistema de calefacció que fos mediambientalment responsable. Els preus i la tecnologia necessària ho feien impossible. Vaig estar pensant a fer una proposta al poble on visc –només amb vint cases– i fer una inversió conjunta per a una solució col·lectiva, i tampoc me’n vaig en sortir.
En aquells moments hi havia més diversitat d’empreses subministradores d’energies, encara que tampoc podies triar i estaves condicionat a la que proporcionava el servei a la teva ubicació.
De llavors ençà han canviat moltes coses. La tecnologia ha millorat molt, ja és comercialment rendible i, per tant, existeixen nombrosos instal·ladors –encara que hi ha molta palla i cal escolllir bé– i pots triar entre diversos tipus d’instal·lacions.
Per altra banda, les grans empreses subministradores s’han fusionat, i si abans estaves condicionat per la zona, ara s’ha concentrat el poder en un monopoli. Bé, per fer veure que no és així, permeten que existeixin les empreses comercialitzadores que anomenen “del darrer quilòmetre”, i que siguin aquestes les que emetin la factura.
Però el poder de decisió queda en el monopoli i, esclar, en el sector que gira al seu costat, o sigui, el govern de l’Estat i les seves decisions.
I amb tanta facilitat d’instal·ladors, productes, impuls i subvencions de vehicles elèctrics, energia neta i sostenible, etcètera, etcètera, em faig una pregunta: per què no podem ser autosuficients i generar la nostra pròpia energia (cal dir que hi ha alguna excepció per a les masies aïllades on no arriba la xarxa elèctrica) sense haver d’estar connectats a la xarxa i haver de donar els excedents?
Fa un parell d’anys vaig visitar la meva filla quan vivia a Suècia, en mig d’un entorn rural de 7 o 8 cases aïllades. Tenien el sistema de calefacció concentrat en una caseta amb una caldera compartida i una xarxa de tubs que repartien l’escalfor a totes les cases.
Però esclar, allà la mentalitat i el fet de compartir és diferent. I aquí, ho vulguem o no, tenim un monopoli que ens apuja la factura de la manera que li dona la gana i encara gosa dir-nos que hi ha excés de consum, com si no paguéssim el que es consumeix de més.
O és que el forner que fa el pa, si té més demanda, no en farà més i el vendrà al mateix preu?
Ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl!
