“Tots els meus espectacles giren al voltant del fet de picar, gest que trobo molt interessant”
Entrevistem la ballarina, coreògrafa i “performer”, Aina Alegre que aquest divendres actua al teatre Cal Bolet de Vilafranca
Aina Alegre se sent vilafranquina, però també de Barcelona o de París, ciutat on viu actualment. Després de seguir una formació multidisciplinària de dansa, teatre i cant a Barcelona, es forma també al CNDC d’Angers. Imagina la creació coreogràfica com un terreny per reinventar el cos, per ‘ficcionalizar-lo’. Li interessen les diferents cultures i pràctiques corporals, enteses com construccions, representacions socials, històriques i antropològiques, per qüestionar-les i traduir-les en una experiència física i donar-los una perspectiva coreogràfica. Divendres (20h) torna a participar –tres anys després– al Dansòmetre, presentant’Estudi 3. La persistència del picar’ a Cal Bolet.
Què va trobar d’interessant al voltant del fet de picar, per crear-ne un projecte?
Podríem dir que el gest de picar existeix en tots els meus espectacles. L’utilitzo molt en la meva manera de moure’m i de ballar. Quan vaig adonar-me d’això, vaig decidir que podria ser interessant dedicar un projecte a observar diferents cultures del cos, diferents oficis i diferents danses on es pica. Picar també és un gest que ens connecta amb la idea de tecnicitat, perquè és una de les primeres formes de tècnica que l’ésser humà va tenir per poder modelar la matèria. Té molt a veure amb el ritme, la vibració i la ressonància. És una acció i un gest que obre molts camps, i per a mi té molt a veure amb la memòria física, és a dir, un gest que s’ha anat transmetent al llarg del temps.
I en la performance que presenta ara, repassa alguns dels oficis que utilitzen el fet de picar per treballar?
Sí, està inclosa en aquest projecte que vaig iniciar el 2019 i que continuaré durant uns anys. De cada ball amb el qual treballo en faig una performance, i el que presento diumenge a Vilafranca té a veure amb les danses populars i, en concret, amb el Ball de Pastorets. Però he anat descobrint molts altres oficis que piquen, com els industrials, que treballen amb les màquines; els agraris, que treballen picant la terra; la mineria… En tots aquests oficis, el gest de picar és el motor principal.
També s’introdueix dins de les danses urbanes?
Hi podem trobar el krump, el hip-hop, on es pica a terra, però també és un cos que té molta potència i que es propulsa i repica com el so d’un martell amb un accent de ritme, un cos a través de la percussió.
Què l’ha mogut a explorar el Ball de Pastorets de Vilafranca?
Miri, jo no he ballat mai el ball, però m’interessa connectar amb les vivències, els relats que les persones que l’han ballat m’han explicat. Connecto les sensacions que aquestes persones tenen quan ballen aquest ball i què representa per a ells i elles aquest ball, així com ballar-lo per la festa major. La idea de l’Estudi 3 és no fer mai el Ball de Pastorets. I no es tracta d’explicar la seva història, sinó de veure com a partir de relats íntims de persones que ballen, o que l’han ballat, jo puc construir una coreografia, un imaginari físic que s’inspira lliurement d’aquestes vivències. La idea no és que l’espectador vegi el Ball de Pastorets.
El resultat final ha estat, doncs, una inspiració al voltant d’aquest ball?
M’inspiro en els seus relats; mai aprenc ni un pas ni una dansa, sinó que m’inspiro lliurament en les seves anècdotes i històries íntimes amb relació a aquest ball. També m’agrada molt poder treure a la llum anècdotes i històries íntimes que comparteixo amb l’espectador.
Què expressa en el fet de picar? Què pot experimentar l’espectador?
Vull posar en relació un ball tradicional que s’ha anat passant per transmissió oral a un ball contemporani, que és el que jo represento. El meu cos no és un cos tradicional, no ha ballat el Ball de Pastorets. Però vinc de la dansa contemporània i em poso en contacte amb una cultura física i tradicional. El que m’interessa compartir són diferents qualitats físiques que el fet de picar dona, ja siguin els salts, la percussió, la vibració o la ressonància, però també la idea de la transmissió oral de les danses, la idea de la tradició i la idea de ballar al carrer.
Tot i que en general aquesta performance la fa en espais exteriors, aquest cop la durà a terme a Cal Bolet.
A mi m’agrada fer-la en espais públics perquè vull treballar amb l’arquitectura de l’espai públic. Aquest cop, a causa de la Covid i perquè estem en una situació una mica complexa, ho faré al teatre Cal Bolet. Tot i que no serà el mateix, el que buscaré serà jugar amb l’arquitectura del teatre vilafranquí.
Té altres projectes en cartera?
Ara mateix n’estic treballant un que, si tot va bé, estrenaré el 2023. Es titula This is not. Un acte d’amor i de resistència, i és un projecte de gran format amb onze ballarines i músics en escena. Per altra banda, estic girant a França i a Catalunya, sobretot a Barcelona, les meves darreres creacions, que es diuen Rauxa i La Nuit nos autres, que es podrà veure al Mercat de les Flors de Barcelona el febrer i març del 2022.
