“Sense anus es pot fer una vida del tot normal”
Testimoni del vilafranquí Jordi Melendo, operat d’ostomia i que normalitza la seva experiència
El vilafranquí Jordi Melendo, especialista en vins escumosos, ambaixador de la Xampanya a Espanya i coŀlaborador del 3d8 des del 1986, ha decidit fer públic que va ser operat d’un càncer de recte per donar-hi visibilitat i, sobretot, per remarcar que les persones operades d’una ostomització (extirpació de l’anus) poden fer “una vida totalment normal”.
El gener de l’any passat, Melendo va rebre la gran medalla de la Xampanya, va editar la Guia Melendo del Champagne i tenia xerrades concertades per tot Espanya. “Però va passar del que creia que seria l’any de la meva vida a l’arribada de la Covid i, al juny, a sentir molèsties a l’anus”, explica Melendo, que amb 53 anys no s’havia fet mai cap colonoscòpia preventiva del càncer de còlon.
Li van trobar un tumor “gros, de 9 centímetres de llarg per 3,5 de gruix, i en un lloc molt delicat”. “No era un tumor habitual”, continua explicant Melendo amb naturalitat, que va rebre la notícia amb positivisme donades les circumstàncies.
“Em van fer una bona operació, de 7 hores, i vaig quedar net de tumor, però la conseqüència de curar-me va ser que em cosissin l’anus per sempre amb una colostomia”. “Hi vaig estar d’acord, perquè el que volia era curar-me. El primer que vaig preguntar en sortir de quiròfan va ser si em moriria d’allò i si podria beure vins amb bombolles”, explica també Melendo.
Les respostes negativa i afirmativa, respectivament, el van tranquiŀlitzar i van donar inici a una vida diferent per a Jordi Melendo, però igual de plena que abans.
“Puc menjar de tot, però cal intentar evitar picants i potenciar la verdura i els cuinats a la planxa”, diu Melendo, que també afirma que dur una bossa enganxada al cos per evacuar els residus no li provoca cap molèstia i que només l’ha de canviar dos cops al dia. En aquest sentit, una circumstància que Melendo percep com un avantatge és “no tenir mai ganes d’anar al lavabo ni haver-hi d’anar”.
La normativa legal estableix que les persones ostomitzades tenen diferents graus de discapacitat laboral. En el cas de Melendo, és d’un 33%, però ell es mostra clar, i no pas victimista: “No em considero minusvàlid en cap cas, perquè ho puc fer tot; no faig ni faré cap ús per res d’aquesta minusvalidesa que tinc reconeguda”.
Finalment, Jordi Melendo destaca que el seu estat d’ànim des del primer moment ha estat bo, tot i que comprèn que no sempre és així: “Pots tenir una certa baixada quan et diuen que mai més podràs fer el que havies fet sempre. Entenc que hi hagi gent que no pugui estar bé, perquè la paraula càncer espanta, i veuen complicat dur una bossa al cos, però no deixa de ser com qui porta qualsevol pròtesi. És escatològic, però vas net”, conclou.
