“Cal expandir la cultura de la mediació i de saber escoltar”

Judit Benages
02/02/2021 - 19:27h

Entrevistem Ester Martí, una de les mediadores del Servei de Mediació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que es va posar en marxa fa poc més d’un any

Ester Martí és una de les mediadores del Servei de Mediació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que es va posar en marxa el 2019 per ajudar a resoldre conflictes sense passar pels jutjats. Martí és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i sempre s’havia dedicat a l’organització d’esdeveniments. Però fa quatre anys va cursar un màster complet en mediació perquè es va adonar que el que més li agradava, dins de l’organització de casaments, era resoldre els conflictes que hi ha en les celebracions de noces. “Sempre m’ha agradat rebaixar la tensió”, afirma somrient. Així, després del màster en mediació en va fer un altre en dret de família i infància, i tots dos li han estat molt útils en la seva actual carrera professional.

En què consisteix la tasca del Servei de Mediació del CCAP?
A banda de les mediacions oficials en tota mena de conflictes, el que fem són mediacions més informals, anomenades facilitacions. I és que les mediacions formals necessiten tot un protocol que, juntament amb el confinament i les mesures de seguretat, els escassos recursos tecnològics i l’edat avançada de molts usuaris de la nostra comarca, fa complex seguir els passos d’una mediació pròpiament dita. Igualment, el procés de la mediació implica creativitat i adaptació a cada problemàtica i situació.

La ciutadania coneix el servei?
No del tot. La gent no sap que és un recurs públic que es presenta com a alternativa a anar a judici. És una oportunitat per resoldre d’una manera pacífica qualsevol problemàtica que un pugui tenir, oferint un dret civil i atorgant la responsabilitat a les persones, a banda de la via tradicional de jutjats.

Precisament, el que volen és evitar que la gent vagi a judici.
Volem promoure el diàleg i el desgast emocional que pot provocar anar a judici. Però li he de dir que tenim al cap projectes de prevenció, sensibilització i difusió del servei. També fem molta intervenció comunitària en blocs de veïns, que ara mateix està gairebé aturada perquè no podem fer cercles restauratius entre els veïns i veïnes, ja que no es poden fer reunions presencials. El que volem és començar pràctiques restauratives per conscienciar la població i trobar solucions que no siguin el càstig.

PUBLICITAT

Quines són les mediacions més habituals?
No en tenim una de destacada, però si li hagués de dir la que ocupa la primera posició, seria tot el tema relacionat amb els conflictes veïnals: llindars als terrenys, sorolls als blocs de pisos… I també els temes familiars: cura de persones grans o amb dependència, herències, repartició de béns…

Arran de la pandèmia ha canviat la tipologia de conflictes?
No podem fer una clara valoració sobre possibles canvis de la tipologia de casos fruit de la pandèmia. Tan sols feia quatre mesos que el servei s’havia engegat quan hi va haver el primer confinament del març. Però sí que podem concloure que moltes controvèrsies entre veïns que tenim actualment ja estaven latents el 2019, i en l’actualitat han esclatat. Al passar tantes hores a casa, amb incerteses laborals i la canalla al domicili, l’escalada de la conflictivitat ha augmentat, veient el veí com un enemic, no separant l’acció que et pugui molestar d’ell, sinó arribant a aflorar emocions contra la seva persona.

Quina és la tasca del mediador?
Els mediadors dirigim el procés, però no imposem solucions, sinó que cada persona ha de decidir els acords que vol i pot assumir. La mediació té tres condicions: és voluntària, és confidencial, parteix de la neutralitat i parcialitat i les protagonistes són les parts implicades.

Però encara hi ha molta gent que prefereix portar el cas al jutjat.
Ens trobem casos de tot. Hi ha casos que primer han anat als jutjats i després volen mediar. Però la justícia no soluciona els problemes relacionals. És decisió dels qui tenen el conflicte si, per la seva salut mental i fins i tot física, prefereixen anar a males o volen provar un servei gratuït que els pot anar bé. Si no, sempre tenen temps de portar el cas als jutjats. La mediació pot ser una oportunitat, encara que en alguns casos, no s’arribin a acords, però potser ajuda a desencallar bloquejos o restablir una comunicació perduda…

PUBLICITAT

A vostès els truca una de les parts, però després han de contactar amb l’altra. Com els acostumen a rebre?
Som un servei del Consell Comarcal, i això genera confiança. Sí que hi ha gent que primer no ho veu clar, però mai ens han negat assistir a la primera reunió i, normalment, veuen que poden treballar per arribar a una solució.

Un tercer pot demanar una mediació?
Sí, i tant. Ara bé, potser les parts ens diuen que no volen fer-ho perquè cap d’ells ens ho ha demanat. Però cal provar-ho.

Com podríem estalviar-nos la majoria de conflictes?
Els problemes són inherents a la persona. Si en tenim amb nosaltres mateixos, com vol no tenir-ne amb els altres? Els problemes hi seran sempre, el tema és com els gestionem. Hem de ser conscients que les persones tenim diferents necessitats, interessos i prioritats. I s’ha de saber escoltar, entendre i respectar. Cal promoure la mediació i l’escolta activa des de ben petits i mirar com ens comuniquem, perquè sovint només fem servir la paraula per atacar o culpabilitzar els altres. Cal treballar les emocions, també, des de ben petits.

També et pot interessar

Comentaris