“Robert Parker ha posat al mapa moltes zones vitícoles, incloent-hi Espanya”

Santi Borrell
28/11/2020 - 14:00h

Luís Gutiérrez va treballar durant vint anys com a informàtic en una multinacional i s’ha convertit en un dels grans escriptors vinícoles del món

És un ‘home Parker’, amb una gran influència als Estats Units. És responsable de tastar els vins d’Espanya, Jura (França), Xile i Argentina per a la revista ‘The Wine Advocate’, coneguda popularment com a Robert Parker. Va ser fundador i coŀlaborador de la secció ‘El Mundo Vino’ per al diari ‘El Mundo’. Ha coŀlaborat en diversos llibres (‘1001 vinos que hay que probar antes de morir’, entre altres) i el 2017 va publicar ‘Los Nuevos Viñadores’, amb quatre reedicions.

Què percep en un vi quan el tasta? Què busca i què troba?
Per a mi el vi artesà, de qualitat, escala humana o com el vulguem anomenar (en contraposició als vins industrials) és un producte agrícola d’un lloc, un any i unes persones. I això és el que vull trobar. M’interessa molt el context, el paisatge, la cultura, la tradició en què hi ha en un vi. El vi és molt més que un líquid dins d’una ampolla.

Els canvis en el vi són lents, però els escriptors del vi els veuen de manera molt clara. Té la sensació que les seves reflexions són analitzades adequadament?
Crec que a poc a poc s’ha recuperat la imatge de Wine Advocate, que en les meves regions estava bastant perjudicada per històries que havien passat, i en el meu cas m’ha tocat reconstruir la credibilitat. Encara molta gent no passa dels punts, però crec que a poc a poc més persones es van adonant que això és molt més que una llista de nombres. Em fa molta satisfacció que em vingui algú i em digui que el que més li interessa són els meus articles, independentment de les puntuacions.

PUBLICITAT

Va començar a treballar per la revista al 2013, després d’haver treballat tres anys per Jancis Robinson. Què ha après de tots aquests anys, tastant grans vins i viatjant a través de grans paisatges vitivinícoles del món?
L’oportunitat d’aprendre i créixer en aquest treball són tremendes. En el meu cas especialment a les regions d’Argentina, Xile i Jura, tens accés a persones, llocs, ampolles i experiències que són impagables

Les puntuacions dels vins acostumen a generar crítiques o desconfiança, en ser una qüestió subjectiva, no científica. Com es pot defensar aquest criteri de la puntuació?
Les puntuacions, que no són l’aspecte que més m’emociona de la meva feina, com et pots imaginar, són una simplificació màxima de com veus un vi coŀlocat en una jerarquia. I, com dius, no són una ciència exacta, són una opinió, són la meva opinió, amb la qual pots estar més o menys d’acord. No tothom té la mateixa opinió, gust o idees. És lògic que no tothom hi estigui d’acord.

Quina revolució va suposar Robert Parker en la història del vi? Es critica la seva influència, cellers que elaboren vins a partir del gust Parker, però no es valora la democratització que va suposar Parker a l’hora de valorar el vi únicament per la seva qualitat.
Parker ha estat importantíssim. Pràcticament ha descobert el vi de qualitat per al públic d’EUA, i posteriorment ha estat l’opinió més citada al món. Ell ha posat al mapa moltes zones vitícoles, incloent-hi Espanya. Ell té el seu gust i les seves idees. El tema és quan la gent segueix gustos i idees cegament, sense si més no plantejar-se si coincideixen amb les seves. Penso que això va ser el que va passar amb Parker.

Robert Parker va crear la revista el 1978 i el 1984 va deixar la seva professió d’advocat per dedicar-se plenament als vins. El 2000 va impulsar la versió digital. Al 2012, amb 50.000 subscriptors (80% dels Estats Units) va fer un pas al costat, venent-se una part de la revista, amb un nou director i nous crítics. L’any passat, la revista es va vendre a la Guia Michelin.
Seguim sent una empresa molt petita dins del grup Michelin. Actualment som 8 persones per cobrir les principals zones vitícoles de el món. La base és la mateixa: la passió pel vi.

PUBLICITAT

La tendència del vi s’encamina cap a la vinya, cap a una menor intervenció en el celler, per buscar l’expressió de la fruita?
Bé, jo no crec en fórmules magistrals ni úniques. Per a mi no hi ha una recepta, i si la gent ho creu, i pitjor, si tothom fa el mateix, és quan es perd la riquesa i diversitat. Jo crec que la tendència és trobar la manera d’expressar el caràcter dels llocs i anyades d’una forma nítida, eliminant excessos en tot, viticultura i enologia. En arribar a l’ànima dels llocs.

Quan viatja al Penedès li costa entendre la seva complexitat, amb tres denominacions d’origen (Cava, Penedès i Catalunya) que cohabiten al mateix territori?
Jo tinc les coses bastant clares, perquè porto molts anys en això, i entenc el que ha passat. El problema el té el públic general, que no són bojos del vi. A ells possiblement els confon.
El xareŀlo s’ha convertit en una referència del Penedès. Tampoc no es pot oblidar el potencial de la malvasia de Sitges i del macabeu.
Els raïms autòctons són part de la personalitat dels llocs. Crec que són la manera d’expressar-los.

La DO Cava té una crisi d’identitat, i una sèrie de marques de prestigi l’han abandonant en els últims anys. Al setembre del 2019 es va anunciar la creació d’una nova DO de vins escumosos del Penedès, entre Clàssic Penedès i Corpinnat. La nova DO podria tenir quatre grans punts: territori, cultiu ecològic, varietats tradicionals i vinificació pròpia.
A poc a poc ens anirem aclarint. Fixa’t que el que esmentes no és més que una volta a les tradicions, a l’essència dels llocs, agricultura ecològica, varietats autòctones, treball artesà i de qualitat… No cal reinventar la roda.

També et pot interessar

Comentaris