Transport caòtic
Reportatge sobre els inconvenients en el trajecte del Penedès a Barcelona per les obres a la línia R4 de Renfe
El servei de transport ferroviari per la línia R4 de Rodalies-Renfe que uneix les estacions de Sant Vicenç de Calders, al barri marítim de Coma-ruga, amb Manresa i que travessa el Penedès pel seu interior pateix des del 25 de juliol una important restricció per les obres d’instal·lació del corredor mediterrani, i aquests treballs, que obliguen a fer el tram entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell per carretera, s’allargaran fins al 15 de novembre.
Cal molta resignació i paciència dels usuaris perquè l’odissea del viatge del Penedès fins a Barcelona no alteri els nervis fins a nivells importants.
El 3d8 ha volgut comprovar de primera mà aquesta setmana –concretament, dilluns al matí, dia d’inici de curs d’algunes universitats– les sensacions, vivències i experiències que pot arribar a tenir qualsevol usuari habitual d’aquesta línia en un dia laborable fins que durin els treballs a les vies. I, sí, l’experiència posa a prova la paciència de la persona més tranquil·la.
De Sant Vicenç a Barcelona en 2h18′
Deixem el vehicle particular en un aparcament de l’estació de Coma-ruga sense asfaltar, en molt mal estat, petit i, per tant, atapeït fins dalt de cotxes que poden arribar a estar-hi estacionats tot un dia sencer.
Ens dirigim a la taquilla, on el personal de l’estació ens recomana no agafar l’R4 per anar a Barcelona. “No, si precisament volem mirar quant triguem per l’interior”, responem a un operari que sembla no entendre la nostra decisió.
Òbviament, ens aconsella que viatgem per l’R2, línia de la costa, sense incidències previstes i amb una major freqüència de combois. Paguem 13,90€ per recórrer d’anada i tornada 6 zones tarifàries de Rodalies i sortim, això sí, puntuals a les 8.25h.
Al tren hi viatja poca gent. Suposem que molts usuaris han desistit unes setmanes de viure l’odissea d’un llarg viatge fins la capital catalana o tenen l’alternativa de l’R2, el vehicle privat o els busos, que acostumen a anar molt plens. Avancem estacions aparentment sense alteracions horàries, però a la zona de Lavern-Subirats el tren circula molt a poc a poc. Veiem obres a diversos indrets i també comprovem que, sovint, anem per una via única.
A Sant Sadurní s’acaba el primer tram del viatge, i hem de continuar amb bus. Hi ha força autocars, i el viatge fins a Martorell per autopista dura uns 20 minuts.
Martí Torrents, un universitari que ha pujat a Vilafranca, es queixa que a vegades la connexió amb el tren que surt de Martorell per la línia R8 fins a Cerdanyola-Bellaterra no va ben coordinat amb el bus i s’ha d’esperar prop d’una hora al següent comboi perquè perd l’anterior.
Nosaltres també devem tenir mala sort, perquè quan arribem a l’andana per agafar el tren que continua el trajecte fins a Barcelona, les portes es tanquen davant nostre i ens quedem a terra. Potser hi té molt a veure que només teníem 4 minuts per baixar del bus i arribar al tren per un recorregut que, tot i que està marcat a terra, no coneixíem.
Això sí, l’horari oficial per a la sortida del tren era les 9.51h i surt realment a les 9.49h. L’espera per agafar el següent tren en direcció a Barcelona (aquest ja amb una freqüència d’un quart d’hora en comptes d’una hora llarga) s’allargarà només 20 minuts.
Ja del tot resignats, sortim de Martorell a les 10.09h i arribem a l’estació de Sants a les 10.43h. Ni més ni menys que 2 hores i 18 minuts després d’iniciar el viatge a Sant Vicenç de Calders. En cas de no haver perdut el tren a Martorell per la connexió bus-tren excessivament curta (tampoc no cal posar-se a córrer per no perdre’l), hauríem arribat a Barcelona a les 10.28h. 2h03′ després de l’estació de partida, la qual cosa no ens serveix de gaire consol.
Tornada molt més feixuga
Si encara ens quedava una mica de paciència després del viatge d’anada, va esvair-se en el trajecte de tornada. Als plafons informatius de l’estació de Sants s’indica que el primer tren cap a Sant Vicenç de Calders sortirà a les 11h18′. Abans veiem que n’hi ha un a les 11h03′ fins a Martorell.
Quan ja és tard per corregir l’error, ens assabentem per un usuari molt més experimentat que hauríem d’haver anat amb el primer tren fins a Martorell per poder lligar una millor connexió per carretera fins a Sant Sadurní. Llàstima no haver-ho sabut.
El tren que ens deixarà a Martorell per agafar el bus fins a la capital del cava surt al cap de 5′ de l’hora anunciada, a les 11h23′, i arriba a Martorell a les 11h56′. A les 12h10′ agafem l’autocar i en uns 22′ ja som a Sant Sadurní. Oh, sorpresa! En arribar veiem de seguida que el primer tren que continuï el trajecte fins a Sant Vicenç no sortirà fins les 13h20h. 48 minuts (48!) després d’arribar a l’estació sadurninenca.
Tenim força temps, fins i tot per estudiar la taula horària, i comprovem que cada hora hi ha 6 trens que arriben a Martorell des de Barcelona, però que només 2 ens serveixen per continuar el trajecte fins a Sant Vicenç després de la connexió per l’autopista.
Finalment, arribem a Coma-ruga a les 14h02′, exactament una hora i 5 minuts després que si haguéssim agafat aquell primer tren que es dirigia a Martorell a les 11h03′.
En comptes de trigar 1h54′, el nostre viatge Barcelona-Sant Vicenç de Calders s’allarga finalment fins a les 2h39′. Fent un càlcul de velocitat, dona una mitjana de 26,41 km/h. Si tinguessin la resistència humana necessària, molt probablement els grans maratonians Eliud Kipchoge (Kènia) i Kenenisa Bekele (Etiòpia) que aquest diumenge s’enfrontaran a la marató de Londres no trigarien massa més a fer corrent a peu el mateix trajecte d’uns 70 quilòmetres.
A l’estació de Sant Vicenç ens dirigim al mostrador del personal de Renfe per queixar-nos pel retard i amb l’esperança sense èxit que ens retornin els 13,90€ del llarg viatge d’anada i tornada, però ja no ens queda ni paciència ni temps per omplir un full de reclamacions.
