“Si la base de la família és sòlida, la pandèmia és només un obstacle més”
Parlem amb les advocades i mediadores del Casal per la Igualtat de Vilafranca sobre un possible retrocés en igualtat de gènere
A conseqüència del decret de l’estat d’alarma, amb les escoles tancades i els avis confinats, la majoria de famílies han hagut de fer mans i mànigues per poder continuar treballant amb els fills a casa.
Cada vegada són més les dones que plantegen una reducció de la jornada o, fins i tot, deixen de treballar davant la impossibilitat de compaginar vida laboral i personal. Això, segons la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, significa un retrocés: “Pot fer que tornem 50 anys enrere, i no ens ho podem permetre”.
El tancament dels centres educatius i les llars d’infants, així com la impossibilitat d’externalitzar els serveis domèstics, han representat un augment “sense precedents” en les tasques de la llar i la cura dels infants durant aquests dos mesos de confinament. “Les dades que hem pogut recollir fins ara indiquen que aquest increment l’han assumit majoritàriament les dones”, ha reconegut a l’ACN la professora del departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Farré.
Segons un estudi elaborat per Farré, el 62% de les dones s’han fet càrrec de l’acompanyament educatiu dels fills, en comparació amb el 38% dels homes. Abans del confinament, el repartiment era del 64% i el 36%.
Pel que fa a les estones de lleure amb els infants, el 55% de les dones ha assumit aquesta tasca, envers el 45% dels homes. Abans del confinament, els percentatges eren d’un 56% i un 44%. L’única feina de la llar on els homes han incrementat molt la participació és en la compra, que s’ha convertit en “una tasca d’homes” durant el confinament, segons l’informe.
Però la sobrecàrrega no té només un impacte econòmic, sinó també en el benestar de les dones. I d’aquesta situació n’hem parlat amb Anna Vall i Beatriz Romero, advocades i mediadores del servei jurídic del Casal per la Igualtat de Vilafranca.
Angoixa i ansietat
Romero explica que el que ha fet el confinament és “agreujar les mancances que ja existien en algunes cases abans de la pandèmia: si ja hi ha mala maror, el que fa una situació extrema com la que hem viscut és agreujar-la”. Malgrat tot, per Romero, “si la base de la família és sòlida, la pandèmia és només un obstacle més que s’ha de superar fent pinya i, si aquesta pinya ja no hi era abans, costa que després hi sigui”.
En aquest sentit, Romero apunta que moltes dones no han pres la decisió de separar-se “perquè tenen canalla petita i un futur laboral incert”, i això fa que es generin “situacions d’ansietat i d’angoixa provocades per la incapacitat de poder arribar a tot”. “Moltes dones estan en un carreró sense sortida i necessiten recursos”, afegeix.
El cas més gran d’angoixa la viuen les famílies monoparentals, ja que no tenen el suport d’una parella per fer-se càrrec dels infants. A més, un dels punts que preocupa més Romero és la situació que ha viscut la canalla durant aquests tres mesos: “Els infants són vulnerables, i se’ls han de facilitat recursos psicològics, lúdics i educatius, entre altres, ja que necessiten socialitzar-se. Aquesta situació els passarà factura”, clou.
Romero reconeix que també s’han trobat amb casos de parelles que han aprofitat el confinament “per retrobar-se i compartir les responsabilitats”. “Malgrat tot, és veritat que en la majoria les dones han assumit gairebé totes les tasques, perquè potser és el que tenim interioritzat. Les dones tendim a assumir sempre una càrrega i sobreesforç”, apunta.
En aquest sentit, Anna Vall ho té claríssim: “La dona té un instint cuidador i, a més, surt de pròpia voluntat fer-se càrrec dels altres. És com si fos un instint natural”. Sigui com sigui, les dues advocades, volen llançar un missatge d’optimisme. A més, estan d’acord que les dones tenen una gran capacitat d’adaptar-se a noves situacions, a tirar endavant i a lluitar.
“Hem vingut per quedar-nos, i compartir en clau d’igualtat és el futur”, diu Romero. Anna Vall, per acabar, reivindica el paper de les dones: “L’evolució de la dona difícilment tirarà enrere. S’ha vist que els països on manen les dones han estat més eficaços a l’hora de gestionar la crisi sanitària perquè, en general, estem més preparades i som més efectives i menys agressives i violentes”.
Anna Vall: “Moltes dones han dit: ‘Prou, no puc més’”
Anna Vall explica que tot i que veuen molts casos de famílies en què dona i home comparteixen les tasques pràcticament a parts iguals, són més les situacions en què “els homes fan la feina de sempre i elles, en canvi, teletreballen i, a més, donen suport als seus fills en l’ensenyament”. Mereixen una menció especial les parelles divorciades en les quals els infants s’han quedat amb la mare.
Sobre això, Anna Vall apunta que a mesura que avançava el confinament moltes dones van dir prou: “No podien ni respirar, i trucaven als seus marits perquè anessin a buscar als nens, tot i que sabien que les primeres setmanes legalment no estava permès. Però si per a una dona que té la parella al costat ha estat dur, en el cas de mares que s’havien de fer càrrec dels fills soles les 24 hores del dia, ha estat molt més complicat i han arribat a situacions límit”.
