“Vaig convocar totes les administracions per televisió i es van posar les piles”
Entrevistem Benet Jané, alcalde del Vendrell el 2000, amb motiu dels 20 anys de l’aiguat que va obligar a canviar infraestructures
Benet Jané va viure molt de prop la gestió política derivada de la històrica inundació del centre del Vendrell, el 10 de juny del 2000, en tant que alcalde i també president del Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP). Va ser alcalde del Vendrell 14 anys, entre el 1995 i el 2003 i del 2007 al 2013; i president del CCBP des de la creació de l’ens, el 1988, fins al 2007. Avui està jubilat i retirat de la política activa.
Com va assabentar-se de la riuada d’ara fa 20 anys?
Per una trucada de la meva filla que viu al Puig, a les 4 de la matinada, dient-me que des del balcó de casa veia cotxes tirar carrer Ramon Abadal avall per la força de l’aigua. Tot just penjar, em va trucar el sergent de la Policia Local (Jordi Altarriba) i em va venir a buscar per anar a la carretera de Valls en direcció al Doctor Robert, però ja no vam poder passar més enllà de 30 metres des de la carretera de Santa Oliva.
Què van fer?
Per veïns sabíem que estava inundat el pas sota la via del tren, l’avinguda Jaume Carner, la Rambla i el Puig i vam anar a donar el tomb per la variant de la carretera de Valls, encara per obrir al trànsit i plena de palets i objectes perquè no s’hi passés. Com vam poder, vam entrar pel cementiri i al Puig ja vam parlar amb gent desesperada. Tots els pàrquings soterrats eren plens d’aigua. Vam anar a l’ajuntament, on van començar a arribar regidors, i vam establir el quarter de comandament.
El va afectar gaire temps el que va suposar la tempesta?
Al cap d’un any vam tenir un altre aiguat a Coma-ruga i potser vaig estar dos o tres anys que quan el cel es tapava el meu cervell el veia de color de plom i m’espantava.
Té la sensació que va ser el pitjor moment com a polític?
Indiscutiblement. Sobretot, per patir una sensació d’impotència. Quan vaig sortir de l’Ajuntament ja de dia, recordo la llibreria Mitjans amb tots els vidres trencats i tota la zona oferia un aspecte dantesc. Va ser una tragèdia i hi va haver uns moments que, amb el conseller Pomés, vam sobrevolar la riera amb helicòpter per si hi podia haver víctimes.
Ja hi havia hagut anteriors episodis d’aiguats, fins i tot amb el pont ple d’aigua…
Sí, havíem tingut avisos per inundacions al pas inferior de Renfe. Històricament, quan es va fer la doble via, anava sobre uns pilars oberts i hi havia dos caixons de formigó armat que eren una misèria. A banda i banda hi ha hortes i baixaven canyes, arbres i el pont es desembussava per si sol, però aquella matinada no ho va fer i l’efecte presa va provocar com una mena de tsunami.
Té la sensació que les administracions se’l van escoltar, aquell 10-J?
Sí, i van venir totes perquè totes estaven implicades en la deixadesa d’aquella infraestructura: Renfe, Carreteres de l’Estat, l’ACA, la Generalitat… En una visita a les tasques de neteja de la Rambla, dos dies després, TV3 em va demanar unes declaracions i allà mateix vaig convocar, si us plau, a totes les administracions. Van venir totes, es van posar les piles i es van anar solucionant tots els problemes urbanístics, com el pont i l’encausament del torrent. L’ACA, per exemple, va fer un estudi de les riuades mitjanes de 500 anys.
Molta gent va patir danys patrimonials.
Recordo que vam parlar de demanar la declaració de zona catastròfica, que implica que directament l’Estat es faci càrrec de la situació, però els tècnics ens ho van desaconsellar perquè encara no s’havien resolt les indemnitzacions pel cas de la presa de Tous, feia 18 anys. Només que tinguessin els vidres assegurats, a banda de l’assegurança obligatòria, el Consorci d’Assegurances es feia càrrec de la pèrdua dels vehicles, per exemple. Vam muntar als baixos de l’ajuntament una oficina d’assessorament pels damnificats.
Està satisfet de com va gestionar el cas?
Plenament no ho pots estar mai del tot, però penso que tots plegats vam fer el que vam poder en aquell moment d’una emergència en què no hi penses mai. Al final, totes les infraestructures pendents de feia temps es van fer.
