“No tinc dubtes del gran potencial de les infermeres al sistema sanitari”

15/04/2020 - 06:00h

Entrevistem Goretti Gatell, responsable del departament d’Infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Vendrell

Goretti Gatell, resident a la població del Catllar (Tarragonès), és la coordinadora del departament d’Infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Vendrell des de l’any 2002. Entre personal d’infermeria i auxiliars d’aquesta especialitat al CAP El Vendrell, dirigeix un equip d’una trentena de professionals que des de fa setmanes, com arreu del país, estan treballant per combatre el nou coronavirus de la Covid-19. Precisament, aquesta setmana han començat a seleccionar persones que voluntàriament vulguin participar en un assaig clínic dirigit per l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Es busquen persones que hagin donat positiu o estiguin en contacte directe amb una persona diagnosticada de Covid-19, per rebre un tractament mèdic que permeti disminuir la càrrega viral del coronavirus [Més informació a recerca@xarxatecla.cat o al 620 352 513].

Quina és la vostra perspectiva des d’atenció primària davant l’emergència sanitària per la Covid-19?

Opino que hem estat els primers en arribar a trinxera i el coronavirus ha vingut per quedar-se a la primària. Actualment, estem en una fase de xoc per controlar la pandèmia i quan disposem de la vacuna tindrem un paper fonamental per la prevenció de la malaltia vacunant a la majoria de la població segons les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Qui forma part de l’equip d’atenció primària del CAP del Vendrell?

Som un equip multidisciplinari de metges/ses i infermer/es de família, pediatres, llevadores, ginecòloga, auxiliars d’infermeria, odontòlegs, administratius/ves, treballadores socials, personal de manteniment, informàtica i neteja.

Com ajudeu des del CAP a fer front al coronavirus?

Fem la detecció i seguiment de la infecció, ja sigui per via telemàtica per telèfon o mail; o presencial al CAP o al propi domicili del pacient. L’objectiu és la salut integral de la família; vol dir que no solament atenem la persona que ens consulta per presentar símptomes, sinó que valorem i tractem a la família per preservar al màxim els contagis; i també els resolem dubtes i consultes per l’autocura. S’estima que el 80% dels casos els estem tractant i controlant des de la primària. La veritat és que tant professionals com els pacients hem fet un gir de comportament de 180 graus. Tota l’activitat assistencial que bàsicament era presencial s’ha reconvertit en activitat bàsicament via telemàtica i tota l’atenció domiciliària ha estat filtrada per garantir-la a la població més vulnerable, ja sigui per edat avançada i/o amb factors de risc de base.

Quines són les principals funcions de l’equip de l’atenció primària?

Detectem els casos de coronavirus amb els primers símptomes i fem triatges específics de persones amb simptomatologia per localitzar possibles complicacions, fem seguiment per telèfon i/o en línia per evitar desplaçaments al CAP i fem controls presencials quan cal, continuem atenent la resta de problemes de salut que no poden esperar, anem al domicili dels pacients quan aquests no poden sortir de casa i vetllem per les persones amb risc d’exclusió social i donem suport a l’atenció residencial i també a l’Hotel de Salut de Sant Salvador pels malalts de Covid-19, entre d’altres.

Evidentment, encara que estiguéssim amatents a l’emergència que ens venia, la dimensió de la tragèdia en algun moment ens ha desbordat a tots; però en el cas de l’ABS del Vendrell, dels ajuntaments hem rebut molta col·laboració.”

Goretti Gatell, responsable d’Infermeria de l’ABS del Vendrell

Quin ha estat el paper de les autoritats sanitàries locals?

Evidentment, encara que estiguéssim amatents a l’emergència que ens venia, la dimensió de la tragèdia en algun moment ens ha desbordat a tots, però en el cas de l’ABS del Vendrell, on tenim assignats a gairebé a 50.000 pacients, dels ajuntaments hem rebut molta col·laboració. Des dels més petits com els dels consultoris locals de la Bisbal del Penedès, Santa Oliva, Bellvei i Albinyana ens donen suport a nivell logístic d’apropar els recursos sanitaris com les pautes de tractament o material sanitari a les cases dels pacients. I pel que fa al Vendrell, l’ajuntament ens ha dotat de recursos materials amb 4 cotxes de la flota municipal i 4 telèfons mòbils per poder garantir la mobilitat dels professionals per fer l’atenció domiciliària i l’accessibilitat dels pacients via telefònica. Evidentment, sense aquesta ajuda seria impossible poder garantir la nostra atenció amb la pressa que es necessita cobrir les necessitats de la població en situació d’emergència sanitària. Els estem molt agraïts.

Quin ha estat el paper de la ciutadania?

Ha sigut exemplar. En general, la població ha fet cas de les normes de confinament que són vitals pel control de la pandèmia. No parem de rebre agraïments en forma de donacions a molts nivells: mascaretes de roba, material sanitari d’EPIs, menjar i també missatges de suport, com els que ens donen cada dia a les 20h aplaudint des de les cases. Emociona molt, i reconforta per seguir endavant. Nosaltres no som herois ni heroïnes, simplement fem la nostra feina; la nostra vocació i professionalitat ens fa estar al peu del canó de manera incondicional, hem nascut per això i la nostra vida té sentit en això, però la veritat que és molt emotiu i reconfortant que la gent ens doni el seu suport.

Quines dificultats tenen vostès?

Penso que així com a l’hospital l’entorn és molt més controlable, nosaltres en el moment que sortim del CAP, on també tot està mesuradament controlat, el carrer i els domicilis s’han convertit en el nostre camp de batalla del Covid-19, perquè l’entorn, a nivell de contaminació pel virus, a vegades està poc controlat i depèn poc de nosaltres. Per això sempre hem d’estar molt atentes en com utilitzem les mesures de protecció individual (EPI), que en un entorn hostil es converteixen en mesures de vital necessitat. Amb això vull dir que la població ha de fer cas en les recomanacions que ens dona el departament de Salut, recalcant la higiene de mans rutinària, la higiene de superfícies de casa, com rentar la roba a 60 graus… Ara que començarem a sortir al carrer de manera esglaonada, doncs cal fer servir una mascareta de roba, per evitar que les gotetes que ens surten de la boca al parlar-tossir-esternudar puguin arribar a l’altra persona, i mantenir les distàncies socials d’entre un metre i mig i dos metres.

Quins són els moments més difícils?

Sense dubte, quan perdem companys. El passat dia 8 d’abril va morir el nostre company Joan Esteve [havia treballat al CAP del Vendrell dues dècades i ara ho feia al CAP de l’Arboç], per Covid-19, i això a nivell emocional ens ha deixat profunda i emocionalment tocats. Hi hem d’afegir que alguns de nosaltres també patim pels nostres familiars, que també han emmalaltit o mort, o que patim per si portem la infecció amb nosaltres i contagiem als nostres. En aquest sentit, les autoritats sanitàries ens han posat a disposició uns apartaments a Calafell per instal·lar-nos gratuïtament mentre duri l’emergència sanitària, un fet que s’agraeix molt perquè evites aquest patiment afegit del risc potencial de contagiar els de casa. Per descomptat, com ens ha passat sempre, també ens preocupa quan veiem que els nostres pacients assignats s’han contagiat i sobretot quan el pronòstic és fatal.

Vaig tenir clar des del primer dia que la seguretat dels professionals era el pilar principal per poder fer front a la pandèmia.”

Goretti Gatell

Com viu tota aquesta situació d’emergència sanitària vostè com a coordinadora de l’equip d’infermeria? 

Vaig tenir clar des del primer dia que la seguretat dels professionals era el pilar principal per poder fer front a la pandèmia. No deixo de repetir: ‘De què ens pot servir un CAP sense uns professionals sans a dins donant servei?’ Per això una de les primeres coses que vam fer va ser sectoritzar el CAP , on estructuralment hi ha zones ‘brutes’ on atenem als pacients possiblement contagiats i la zones ‘netes’ on fem la resta d’atenció a pacients presumptament no contagiats i on fem les tasques internes de funcionament. Per altra banda, assegurar que tots els professionals disposin dels equips EPI necessaris per fer l’atenció al malalt està sent una de les tasques primordials de coordinació. També vam tancar els consultoris municipals per concentrar tots els efectius de recursos humans al centre neuràlgic del CAP i organitzar-nos en torns de treball de 12 hores al dia amb un horari de 8 a 20h.

També deuen haver canviat les tasques habituals dels professionals… 

Els hem distribuït en unitats funcionals: atenció al pacient respiratori al CAP i al domicili, atenció al pacient no respiratori al CAP i al domicili, i atenció per via telemàtica. La suma dels 3 equips funcionals dona resposta a la capacitat resolutiva a la primària, i s’ha demostrat el treball en equip, on la suma del que fa cadascú és la suma del resultat final. Aquest no és altre que no deixar ningú desatès i cobrir la necessitat sanitària existent. Crec també que a la primària la gran descoberta ha estat l’alta capacitat de resolució de necessitats sanitàries via telemàtica, per telèfon o mail. Imagineu-vos el potencial que hi ha, que fins i tot pacients pediàtrics ens ha pogut adjuntar via mail unes imatges d’una patologia de la pell i hem acabat diagnosticant i tractant-la com a Covid-19  sense que el pacient es mogui de casa seva. També, a part de resoldre temes sanitaris, la via telefònica ens ha servit per fer acompanyament als pacients. Les famílies estan vivint unes situacions molt cruels, estan perdent familiars sense poder-los acompanyar, i la primària dedica temps a fer també aquesta feina tan necessària a nivell psicològic.

La pandèmia ha crescut ràpidament…

Tinc la sensació que està anant molt ràpid, i això ens està obligant a una reorganització constant. Jo diria que cada 2 dies hi ha algun canvi significatiu que ens fa reorganitzar algun protocol intern. Aquest ritme frenètic el portem des de principis de març. Jo mateixa treballo unes 10 hores al dia i també el cap de setmana, des de casa, amb més tranquil·litat. Aprofito per agrair el suport de la meva família. Si no em cuidessin com ho fan, seria impossible aguantar aquest ritme.

Tinc la sensació que la pandèmia està anant molt ràpid, i això ens està obligant a una reorganització constant.”

Goretti Gatell

Me’n faig càrrec.

Sobretot els primers dies, van ser molt estressants a nivell organitzatiu, amb incertesa del què ens venia, de la por de no saber si estàvem reorganitzant-nos prou bé i la confusió davant situacions inesperades, sense saber moltes vegades quina resposta donar als professionals, acostumats sempre a que els doni una resposta argumentada davant els dubtes. En aquesta situació m’han vist moltes vegades dir-los: ‘Tu, com ho faries?’. Amb això fem un win win, on jo com a comandament rebo ajuda i el professional en moment de crisis es sent útil al 200%.

Pensa que hi haurà un abans i un després en el reconeixement al paper del personal d’infermeria?

No tinc dubtes del gran potencial de les infermeres al sistema sanitari. Aquesta crisis ens ha agafat en ple creixement de la professió: Estàvem a punt d’iniciar el procés de via excepcional per acreditar-nos l’especialitat de medicina familiar i comunitària, ja estàvem en la fase final per a la prescripció d’un extens catàleg de fàrmacs; a la primària, estàvem immerses en un augment de la capacitat resolutiva davant processos de malaltia aguda… Tota aquesta alta capacitat tècnica combinada amb la vocació ens surt de dins un compromís sanitari i social que no té límit.

Vostè deu fer sovint també el paper de psicòloga…

A part de tota l’organització tècnica, com a coordinadora també he de gestionar les pors i incerteses de l’equip. A vegades s’han de prendre decisions que saps que no acabaran d’agradar al treballador, com canvis de torns, canvis de tasques…, amb dilemes ètics professionals i personals pel mig, però que amb molta paciència i generositat es busca conjuntament la millor solució. Aprofito en aquest punt per agrair tota la mostra de compromís que estan tenint les infermeres i auxiliars d’infermeria en aquests moments. Sense elles, parlo en femení perquè la gran majoria són dones, tota aquesta batalla no és guanyaria.

Què en traieu a l’atenció primària de tota aquesta situació?

Molt aprenentatge a nivell personal i professional. Ens hem demostrat que sabem organitzar-nos optimitzant els propis recursos i donant la millor resposta a les necessitats sanitàries de la gent. Hem demostrat que el treball en equip és un potencial que a la primària dona uns resultats excepcionals per fer front a una pandèmia, aturant el cop i fent arribar a l’hospital només els casos complicats que requereixen una atenció més específica davant l’agreujament del procés infecciós. Per resumir-ho, crec que l’atenció sanitària primària ha pogut demostrar el que dèiem sempre que som la porta d’entrada del sistema sanitari i on fem de filtre per l’atenció especialitzada, on la nostra capacitat de resolució cada vegada és més gran.

Acabo. És optimista de cara a una ràpida superació de l’emergència?

Vull donar un missatge d’esperança, sabent que cada dia que passa, encara que amb patiment, és un dia menys per arribar a tenir controlada la pandèmia. En aquest sentit, em faig meves unes paraules de la mare Teresa de Calcuta: “A vegades sentim que el que fem és només una gota al mar, però el mar seria menys si li faltés una gota”.

També et pot interessar

Comentaris