“Crec que ara, a l’estar tot el dia a casa, la gent és més solidària i valora molt més el que té”
Estar confinat és una experiència nova per la majoria de ciutadans. En aquesta secció hem volgut saber com se senten diversos ciutadans davant la situació, i com canvia la forma de viure-ho al llarg de les setmanes.
El confinament és una experiència nova per a la majoria de ciutadans. Estar tancat a casa uns dies és prou suportable, però si parlem d’un mes, això ja són figues d’un altre paner. A Diari de Confinament hem demanat a un grup de penedesencs com viuen la situació i com canvia el seu sentiment amb el pas de les setmanes. La Foix Bargalló, de Sant Sadurní, ho explica.
Com la majoria de gent, porto 12 dies confinada a casa, sense poder sortir al carrer. És una mica estrany conviure dia a dia amb els meus pares i germans perquè no hi estic acostumada, però a poc a poc em vaig adaptant a la situació.
Els dies passen volant: faig deures, faig esport, jugo amb els meus germans, ballo, canto, toco la guitarra i mil coses més. És complicat estar tancat i saber que no pots sortir amb les amigues, ni anar al cau, ni a entrenament, però al cap d’haver passat uns dies a casa he entès que ens ho hem de prendre d’una altra manera.
Jo estic aprofitant tot aquest temps de confinament per fer coses que habitualment no tinc temps per fer, com jugar a ping-pong, cuinar, jugar a jocs de taula, passar més temps amb la família, llegir o aprendre a tocar millor l’ukelele. Crec que ara, a l’estar tot el dia a casa, la gent és més solidària i valora molt més el que té.
Evidentment, trobo molt a faltar els de fora (amics, amigues, avis…), però entenc que és impossible que els pugui veure fins d’aquí un temps i mantinc el contacte amb ells a través de videotrucades o missatges.
Pel que fa a les mesures que s’han pres per evitar la pandèmia, penso que és totalment raonable que ens hagin confinat, però crec que han actuat tard i que si aquestes mesures s’haguessin pres unes setmanes abans el virus no hauria arribat a infectar tantes persones.
Venen setmanes difícils i tots ho sabem. A ningú li agrada trobar-se en aquesta situació, per això mateix crec que cal fer cas de tot el que ens diguin els sanitaris i així poder passar això al més ràpid possible. Així doncs, molts ànims a tots! Junts ho superarem.
